Llibres voladors...

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore 


Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore, de William Joyce i Brandon Oldenburg.


Òscar al millor curt d’animació de 2012




Variacions, recreacions, diversificacions i disrítmies de la cançó infantil (nursery rhyme) "Pop! Goes the Weasel". Per sentir-la i tenir la partitura (mp3, midi i pdf).

Imatge extreta de l’ebook per Ipad 

• És una poesia visual, plena d’imatges evocadores de les de Quint Buchholz
• Un protagonista keatonià amb cert toc axarlotat, amb el seu barret, el seu bastó i el llibre amb barret i bastó a la portada com a...
• Caiguda per forat de l’huracà  com l’Alícia va caure al cau de conill 
• Del color, al blanc al i negre, i al color...
• Camí de fulls de llibre arrencats, potser com el camí de rajoles grogues del màgic d’Oz
• Humpy Dumpty, el Closcot Rabassut de V. Compta o  el Gep Boterut d’A. Viana, com a guia
• Com és possible enlairar-se amb els llibres? 
• La biblioteca dels llibres voladors
• Autour de la Lune de Jules Verne malalt
• Llegir dóna vida als llibres, els dóna sentit
• Llegir és  recrear els llibres
• Com i quan és possible enlairar-se amb els llibres? Com?

L’educació al cinema

#PDAAAD_M5B   Activitat 3: Les tres pel·lícules

Heu de triar 3 pel·lícules entre les 18 proposades més avall i veure-les “amb ulls de mestre/ra”. Podeu consultar els continguts a The Internet Movie Database (IMDb): <http://www.imdb.com/> o <http://www.imdb.es>.

Pel·lícules proposades

 1. Chop Shop (Bahrani, 2007)
 2. El pequeño Tate (Foster, 1991) Little Man Tate
 3. Hoy empieza todo (Tavernier, 1999) Ça commence aujourd'hui
 4. La clase (Cantet, 2008) Entre les murs
 5. La lengua de las mariposas (Cuerda, 1999) 
 6. La piel dura (Truffaut, 1976) L'argent de poche
 7. Léolo (Lauzon, 1992)
 8. Los cuatrocientos golpes (Truffaut, 1959) Les quatre cents coups 
 9. Machuca (Wood, 2004)
10. Madadayo (Kurosawa, 1993)
11. Phoebe in Wonderland (Barnz, 2008)
12. Ser y tener (Philibert, 2002) Être et avoir
13. Vitus (Murer, 2006) 
14. Diarios de la calle (LaGravenese, 2007) Freedom writers
15. El globo rojo (Lamorisse,  1956) Le ballon rouge i El vuelo del globo rojo (Hou Hsiao-Hsien, 2007) Le voyage du ballon rouge
16. La guerra de los botones (Robert, 1962) La guerre des boutons 
17. La guerra de los botones (Barratier, 2011) La nouvelle guerre des boutons
18. Kerity, la casa dels contes (Monféry, 2009) Kérity, la maison des contes. Aquesta l’heu d’anar a veure al Cine Verdi Park.

On ens poden deixar pel·lícules en préstec?

- A les Biblioteques de la UB
- A biblioteques de la Xarxa de biblioteques municipals

On es poden llogar pel·lícules?

- VideoInstan: c/Enric Granados, 30; Barcelona

On es poden comprar pel·lícules a bon preu?

- Daily Price, al vestíbul principal del’Estació de Metro Universitat 
- El Setantanou, c/dels Tallers, 79 de Barcelona

Evidència a presentar: L’Escola Mundet vol organitzar unes sessions de cinefòrum dirigides a pares i mares del centre i tu ets l’encarregat/ada d’organitzar-les. Has de triar tres pel·lícules, veure-les i elaborar un tríptic fent publicitat del cinefòrum, informant de les pel·lícules i suggerint tres preguntes  claus per al debat posterior.

Proposta de tríptic

Data màxima de lliurament: 7 de maig

Impressions del disc Divisa d’Adrià Grandia, 2011

Adrià Grandia - Divisa [2011]

• Illuntzean: Cau la tarda. Clima càlid atmosfera orgànica i organística. Una melodia sentida amb tocs romàntics ens envolta. Es perd l’alè. Ad vesperam... Primum?
• Cinemascope: Esprement les possibilitats percutives i cordístiques de fustes i cordes primes i gruixudes de l’artefacte musical amb molt bon The End. Emiolant, grinyolant..., pujant al cel simfònic.
• Camins: Contrabaixeja entre ones electròniques, espirals..., assaja cercles, com la vida.
• Je suis: Amb estructura i entrada inicial d’aire tradicional, modula pel bagatge musical i experimental, candenciant per melodies d’aroma popular d’abans.
• Gotes de mar: Gotes de notes que m’evoquen a Simon Jeffes, donen pas una melodia doblement acordada d’una senzillesa i simplicitat aparents i efectes aeris.
• Baikal: So i ritme de base treballats sobre els qual discorre el fil sonor de la inspiració amb timbres aeròfons.
• Cul-de-sac: Pur Adrià en Lo popular que enfila tradició nostrada i atlàntica amb sentiment i expressivitat.
• El cérvol: Una agradable melodia que discorre per ritmes, cadències i aproximacions sonores cap una harmonia més salvatge, retornant a allò conegut.
• Europa endlos (Kfaftwerk): Homenatge virtuós.
• Divises: Entorn sonor amb treballada melodia personal que dialoga amb harmonies i ritmes.

...comiat de caixa de música a la qual se li acaba la c..o......r...........d..................a

...amb un flabiol sonant! (2)

Imatges de flabiolaires (1) i notícia de la defunció de Paulís Pujol al 1962

Notícia de la defunció de Paulís Pujol al 1962

Destino, núm. 1283, 10 març 1962, p. 51 (http://mdc2.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/destino&CISOPTR=229615&REC=12)

La Vanguardia, 14 febrer 1962, p. 25 (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1962/02/14/pagina-25/32712764/pdf.html)

Flabiol i tamborí al Perú del segle XVIII i El Flabiol d’en Fesolet de 1924

Després d’haver trobat el post El primer flabiol al Nou Món de Francesc Tomàs "Panxito" m’he animat a compartir imatges de flabiol i tamborí al Perú del segle XVIII, extretes del Codex o Manuscrito de Trujillo del Perú, també anomenat Martínez Compañón, al vol. II, a partir de l’estampa 154. El manuscrit inclou 20 partitures entre les estampes 176 i 193.

I com a complement El Flabiol d’en Fesolet de Miret, publicat en tres parts a la revista Virolet, any III, núm. 137, de 16 d’agost de 1924, núm. 138,de  23 d'agost de 1924 i núm. 137, de 16 de agost de 1924.

Calaix Desastre al Seguici de Sant Antoni 2011

Durant l’acompanyament musical que ahir vam fer als Gegants de Sant Antoni, el Tonet i la Rita, durant el Seguici de Sant Antoni, algunes persones se’ns acostaven a preguntar i aquí hi ha les respostes.

• Quina cobla sou?: Calaix Desastre

Calaix Desastre, Seguici de Sant Antoni, 22/01/2012

• Quin és aquest instrument (el que toca el Bero)?: un Tamborí de cordes (Chicotén a l’Aragó, Ttun ttun al País basc, i també Salterio o Tambor de cuerdas)
• Perquè porteu barretina morada?: És una barretina musca o gorra musca. Tradueixo d’Almerich, Luis (Clovis Elmeric). Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Barcelona: Millá, 1944, p. 15: Com a pregó hi anaven dos músics, amb la barretina musca al cap, tocant el flabiol, tamborí i sac de gemecs.

La Rifa del porc

La Rifa del porc és una tonada que al segle XIX acompanyava la venda de bitllets per la rifa d’un porc en benefici de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que estava al carrer de Carme. L’arranjament de Calaix Desastre.

Recollida per Joan Tomàs. Fonts: Amades, 1932, 117; Amades, 1982, 497.

L’any 1115, l’antiga orde dels frares antonians va fundar una leproseria, l’Hospital de Sant Llàtzer, que estava molt a la vora del Portal de Sant Antoni. Al 1728 la leproseria i els dos frares antonians que quedaven es van traslladar a l’Hospital de la Santa Creu, i l’edifici se’l quedaren els Escolapis.

Portal de Sant Antoni al 1869. Font: Escola Pia de Catalunya, 2010.

Al 1802 amb motiu de recollir diners per l’Hospital, Carles IV donà llicència per fer la “Rifa de los cerdos de San Antón”. Cap al mes de setembre es compraven tres porquets, que fins al dia de Sant Antoni o el de dijous gras, anaven pels carrers menjant els que els veïns els donaven, acompanyats d’un encarregat que venia bitllets de loteria per la seva rifa. 

Font: Salmerón, 2011.

Els dies de mercat i els festius els acompanyava un sac de gemecs i/o un flabiol i tamborí.

Dibuix de Manuel  Moliné .Fonts: Amades, 1932, il. IV, p. 113; Almerich, 1944, 16; Amades, 1982, 496.

Dibuix de Tomàs Padró. Amades, 1932, il. IV, p. 113; Amades, 1982, 494.

Sembla ser que la darrera rifa es va fer al 1882.

Potser ara té més sentit la dita Voltar més que els porcs de Sant Antoni, o les seves variants Donar més voltes que els garrins de Sant Antoni o Pegar més voltes que el porquet de Sant Antoni (Alt Maestrat).

Nota: les dates potser no són exactes perquè les fonts consultades no coincideixen.

Fonts

• Almerich, Luis. Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Barcelona: Millá, 1944 (p. 15-16).
  
• Amades, Joan. Les diades populars catalanes. Vol. 1. Barcelona: Barcino, 1932 (p. 115-117).
  
• Amades, Joan. Costumari Català. Vol.1. 2ª ed. Barcelona: Salvat,  1982 (p. 494-497). 1ª ed. 1950.
  
• Amades, Joan. Històries i llegendes de Barcelona. Vol. 1. Barcelona: Edicions 62,  1984 (p. 472-473)
  
• Barriguete, Eva. Historia de la loteria. [en línia]. Casa del Libro, 2007. Disponible a: <http://www.casadellibro.com/capitulos/8486684366.pdf>  [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Cortada, Juan; Manjarrés, José de. (1848). El libro verde de Barcelona. Barcelona. Barcelona: Hijo de Domingo Casanovas, 1945. També disponible en línia a: <http://books.google.es/books?id=DTt2Ij0hwHYC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false> i a  < http://oreneta.com/libro-verde/1848/02/01/716/> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Escola Pia de Catalunya. Església de Sant Antoni Abat. [en línia]. Escola Pia de Catalunya, 2010. Disponible a: <http://epc.escolapia.cat/NR/rdonlyres/D490953E-8368-4BB3-981B-2DA6C00A53C0/120698/FulletESA4.pdf> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Palomar, Salvador. Notes sobre la festa de Sant Antoni. [en lína]. Carrutxa.Disponible a: <http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/biblioteca/97001.html> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Rodríguez, Ángel. Tradicions de Sant Antoni Abat a Catalunya. [en línia]. Disponible a: <http://www.telefonica.net/web2/elangeldelaweb/abad2.htm> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Salmerón, Pilar. De les rifes a les tómboles benèfiques. [en línia]. De Santa Creu a Sant Pau, 2011. Disponible a: <http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/10/de-les-rifes-les-tomboles-benefiques.html> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Serra, Joan. Sant Antoni Abat i els tres tombs. [en línia]. Fundació Joan Amades, 2009. Disponible a: <http://www.telefonica.net/web2/ fundaciojoanamades/pdf/SANT%20ANTONI%20ABAT%20I%20 ELS%20TRES%20TOMBS.pdf> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Tarín Iglesias, José. “El hospital de la Santa Cruz en un momento crucial de su historia". Anales de medicina y cirugía. vol.  47, núm. 210, p. 201-213, 1967. També dispoible en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/AnalesMedicina/article/view/143869/254410> [Consulta: 18 gener 2012].