dimarts, 21 de març de 2017

«Solo es un bocadillo...»

Avui 21 de març  de 2017, a la classe de PDAAAD del grup M5B de la @EducacioUB hem celebrat una mica el #DMP17

Alguns estudiants han llegit poemes de B. Brecht, G. Rodari, F. Gaínza, N. Celaya i d'altres, i hem, vist clips de R. Waters (Pink Floyd), Zoo (La mestra, dedicada a Marifé Arroyo) i Txarango (Obriu les portes).

Quan hem acabat, he obert un «pps» sobre «Normes i consells tècnics, estètics, educatius i comunicatius per a les presentacions gràfiques» i en girar-me de cara als i les estudiants he vist que una noia estava menjant un entrepà i sense immutar-se ha seguit mossegant i mastegant.

-Em sembla que això de menjar a classe és una falta de respecte a la Universitat, als companys i companyes i a la professió. Som a la Facultat d’Educació i aquesta és una classe de formació de mestres...

-«No creo que esto sea una falta de respeto...» -s’ha sentit al cap fons de la classe- «Solo es un bocadillo...»

M’he enfurismat molt i...

dilluns, 20 de març de 2017

21 de març, dia Mundial de la Poesia




Complemento amb poesies noves sobre educació i escola, les que havia recollit el 2014 i actualitzat el 2015, algunes d’elles extretes del fantàstic blog Poesia Infantil i Juvenil de Sàlvia (@BiblioSalvia)



MI ESCUELA, MI ESCUELA (Homenaje a los maestros), Gloria Fuertes, 1981 #GloriaFuertes100
     
Yo voy a una escuela
Muy particular
Cuando llueve se moja
Como las demás.

Yo voy a una escuela
Muy sensacional
Si se estudia, se aprende,
Como en las demás.

Yo voy a una escuela,
Muy sensacional,
Los maestros son guapos
Las maestras son más.

Cada niño en su pecho
Va a hacer un palomar
Donde se encuentre a gusto
El pichón de la Paz.

Yo voy a una escuela
Muy sensacional.

Fuertes, Gloria. Piopio Lope y el pollito miope. Madrid: Escuela Española, 1981,


UNA ESCOLA TAN GRAN COM EL MÓN, Gianni Rodari, 1963

Hi ha una escola que és tan gran com el món.
Hi ensenyen, mestres, professors,
advocats, paletes,
televisors, diaris,
senyals de circulació,
el sol, les tempestes, les estrelles.

Hi ha lliçons fàcils
i lliçons difícils,
lleixes, boniques  i així així...

S'hi aprèn a parlar, a jugar,
a dormir, a llevar-se,
a estimar i fins i tot
a enfadar-se.

Hi ha exàmens a cada moment,
però no hi ha repetidors:
ningú pot aturar-se als deu anys,
als quinze, als vint,
i descansar una mica.

D’aprendre no se n’acaba mai,
i allò que no sap
sempre és més important
que allò que ja sap.

Aquesta escola és el món sencer
tant gran com és:
obre els ulls i tu també aprovaràs!

Rodari, Gianni. Una scuola grande come il mondo. Trieste: Emme Edizioni, 2013.

(Traducció Ibn al-Balat)


SIN PROFES NO HAY, M. Rosa Serdio 

Bajo la acacia en la sabana
sin un techo o con todos los detalles,
en pleno desierto, en el oasis,
en la alta trocha de los Andes,
en cualquier canal de oriente,
en la escuela más uniformada,
o en un pueblo a la espera de tenerla,
en la orilla del lago Tanganica,
bajo el sol del trópico,
en el norte más norte o
al sur más extremo...
Hay una escuela siempre que alguien 
se siente en círculo con otros
a aprender y a enseñar.
Sin círculo no hay palabra.
¡Sin maestros no hay escuela!



RECUERDO INFANTIL, Antonio Machado, 1899-1907

Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.
Es la clase. En un cartel
se representa a Caín
fugitivo, y muerto Abel,
junto a una mancha carmín.
Con timbre sonoro y hueco
truena el maestro, un anciano
mal vestido, enjuto y seco,
que lleva un libro en la mano.
Y todo un coro infantil
va cantando la lección:
mil veces ciento, cien mil,
mil veces mil, un millón.
Una tarde parda y fría
de Invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de la lluvia en los cristales.

Machado, Antonio. Soledades. Madrid: Taurus, 1974.


L’ALUMNE (L’ÉCOLIER), Raymond Queneau, 1967

Escriuré el dijous escriuré el diumenge
quan no vagi a escola
escriuré notícies escriuré novel·les
i fins i tot paràboles
parlaré del meu poble parlaré dels meus parents
dels meus avantpassats dels meus avis
descriuré els prats descriuré els camps
les petites coses i les bestioles
després viatjaré i aniré fins a l'Iran
al Tibet o bé el Nepal
i el que és molt més interessant
pel cantó de Sírius o d’Algol
on tot em semblarà tant sorprenent
que en tornar a la meva escola
faré l’ortografia amb malenconia.

Queneau, Raymond. Courir les rues. Battre la campagne. Fendre les flots. París: Gallimard, 1981

(Traducció Inb al-Balat)


SI PUDIERA VOLVER A EDUCAR A MI HIJO/A...
SI PUDIERA SEGUIR SIENDO MAESTRO, Nacho Celaya Pérez

Construiría su autoestima primero
y la casa después. 

Pintaría más con los dedos 
y señalaría menos… 

Haría menos correcciones
y más conexiones. 

Apartaría los ojos del reloj
y le miraría más a él… a ella… 

Me interesaría por saber menos
y aprendería a interesarme más. 

Atravesaría más campos
y contemplaría más estrellas. 

Haría más excursiones
y volaría más cometas. 

Dejaría de jugar serio
y jugaría más en serio. 

Daría más abrazos y besos
y menos tirones de orejas. 

Vería el árbol en el fruto
más a menudo. 

Sería menos firme
y afirmaría mucho más. 

Enseñaría menos sobre el amor al poder
y más sobre el poder del amor.


LOS ÁNGELES COLEGIALES, Rafael Alberti, 1929

Ninguno comprendíamos el secreto nocturno de las pizarras
ni por qué la esfera armilar se exaltaba tan sola cuando la mirábamos.
Sólo sabíamos que una circunferencia puede no ser redonda
y que un eclipse de luna equivoca a las flores
y adelanta el reloj de los pájaros.

Ninguno comprendíamos nada:
ni por qué nuestros dedos eran de tinta china
y la tarde cerraba compases para al alba abrir libros.
Sólo sabíamos que una recta, si quiere, puede ser curva o quebrada
y que las estrellas errantes son niños que ignoran la aritmética.

Alberti, Rafael. Sobre los Ángeles. Madrid: Alianza, 1982.


UN ALTRE  MAÓ A LA PARET (ANOTHER BRICK IN THE WALL) Roger Waters (Pink Floyd), 1979

No necessitem cap educació
No necessitem cap control del pensament
Ni el sarcasme fosc a les classes
Mestres deixeu als nens en pau
Ei, mestres! Deixeu els nens en pau
Al capdavall només són
un altre maó a la paret,
al capdavall només sou
un altre maó a la paret.

Traducció: Ibn al-Balat


Imatge de David Horsey (@davidhorsey)

divendres, 17 de març de 2017

El Mercat de Sant Antoni d'ara fa 30 anys

Ara que aviat tornarà a funcionar el Mercat de Sant Antoni, i que encara s'està discutint la ubicació definitiva del Mercat dominical de llibres (@Santoni_dom), comparteixo aquest petit escrit que vaig fer per la revista Perspectiva Escolar de l'A. M. Rosa Sensat ara fa 30 anys: Quintana, J. (1985). El Mercat de Sant Antoni. Perspectiva Escolar, (96), 51-52.


Matinades de Sant Antoni de 2017: gralles entre llibres

diumenge, 3 de juliol de 2016

Per la graduació de mestres...

Per la graduació de mestres d'educació primària de la promoció 2012-2016 de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona*

Bona tarda..., autoritats acadèmiques, col·legues de la Facultat d'Educació..., pares i mares, familiars, amics i amigues dels graduats i les graduades..., i bona tarda a vosaltres, fins ara estudiants i ara també col·legues.

I us anomeno col·legues perquè la meva formació inicial és la de mestre de primària, i la meva experiència educativa, abans de ser professor d’aquesta universitat, ha estat sobretot fent de mestre al que llavors s’anomenava l’EGB.

En aquest acte de graduació voldria compartir amb vosaltres quatre reflexions.

La primera és que quan vau començar la universitat al 2012, i vaig coincidir amb algunes de vosaltres a primer curs, ja éreu una mica mestres per haver escollir aquests estudis, i per tant, aquesta feina i el compromís que comporta.

Ara que heu acabat els estudis, oficialment ja sou mestres, però opino que els bons mestres, són aquelles persones que mai es consideren mestres del tot, perquè volen millorar la seva feina, perquè volen ser més bons i bones mestres cada dia, perquè volen actualitzar-se, perquè treuen conclusions de les seves reflexions personals i de les que fan amb els companys i companyes...

A partir d’ara, a la classe on sigueu tutors o tutores, a més de Mònica, Marina o de Pau, començareu a ser la “senyu” i el “profe”, i això és bo. Però la classe no és només vostra, és vostra, de l’alumnat, i del centre, i per tant allò que hi feu i allò que feu fer al vostre alumnat, ha de formar part d’un projecte més gran, el projecte de l’escola.

D’alguna manera una escola, que està formada per persones, ha de funcionar com un sistema interdependent..., i no com una ouera, un espai tancat i ple de d’ous, però que ni es toquen.

Parleu, compartiu, expliqueu, pregunteu als companys i companyes del vostre centre, perquè és amb ells i amb elles que construïu el projecte educatiu comú. I suggeriu i permeteu que entrin a la vostra classe per observar, per col·laborar, per millorar...

De vegades quan es pregunta quina és la feina més important dels i les mestres hi ha que diu: “Transmetre coneixement”. I aquesta és la segona reflexió...

Vosaltres ja sabeu que és impossible transmetre el coneixement. Les persones només podem transmetre informació. I els educadors i les educadores mirem de transmetre informació, de manera que l’alumnat que la rep, la pugui entendre, la pugui anar integrant, la pugui anar fent seva, se’n pugui apropiar, i per tant, a reconstruir-la en coneixement propi.

Però per això, cal que aquesta informació estigui contextualitzada, sigui situada i significativa, útil i divertida per a l’alumnat, i això comporta que les activitats siguin autèntiques, i que l’entorn d’aprenentatge sigui agradable, facilitador de la comunicació, de l’intercanvi i la col·laboració, que hi flueixi l’afectivitat, la tendresa, les emocions..., allò que algú va anomenar la “tecnologia dolça”, o sigui, les arts, les destreses humanes que “endolceixen” els processos d'ensenyament i d'aprenentatge.

Ara fa una estona que heu entrat en aquest edifici històric de la Universitat de Barcelona -potser per primera vegada i espero que no sigui per darrera-, i heu pujat per l’escala noble  fins aquest meravellós Paranimf, i possiblement no us heu adonat de les 5 estàtues que hi ha al vestíbul, que van esculpir els germans Vallmitjana (Agapit i Venanci) entre 1875 i 1876.

Hi ha...

  • Sant Isidor, un bisbe visigot cristià del segles 7 i 8, amant de la filosofia i de la ciència [+ info]
  • Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, també conegut com Averrois, un filòsof, metge, jurista i astrònom de l'Àndalus del segle 12 [+ info]
  • Alfons X el Savi, rei de Castella i de Lleó al segle 13, i amant de la literatura, la ciència, la història, les lleis, la música i els jocs [+ info]
  • Ramon Llull, mallorquí que parlava àrab, i que va ser viatjant, escriptor, filòsof i místic seglar entre els segles 13 i 14 [+ info]. Enguany el recordem en el 700 aniversari de la seva mort.
  • I Lluís Vives, humanista valencià d’origen jueu que als segles 15 i 16 va escriure sobre religió, filosofia, política i pedagogia [+ info]

I aquí va la tercera reflexió...

La diversitat d’orígens, cultures i creences d’aquest personatges il·lustres, possiblement no és res comparada amb les diversitats de nens i nenes que us trobareu a les vostres classes, sobretot si feu de mestres a l’escola pública...

Una dada objectiva: l’informe L’escolarització a la ciutat de Barcelona del curs 2014-2015 que va fer el Consorci d’Educació (2015), indica que la distribució d’alumnat estranger segons titularitat del centre és del 73% als Centres públics i el 27% als Centres privats, concertats o no.

Bé, com deia, si feu de mestres a l’escola pública us trobareu classes en les quals més del 80% dels nens i nenes seran catalans d’origen estranger, com recull el Síndic de Greuges (2018) a l’informe de La segregació escolar a Catalunya.

Aquesta diversitat és un reflex del món real i en ella hi ha la riquesa i. A la classe, a l’escola, no hi ha immigrants, ni alumnat amb necessitats educatives, sinó que hi ha nens i nenes, i els hem d’acollir i atendre a tots

I la quarta reflexió, que potser és més un consell...

Llegiu. Llegiu i rellegiu. Llegiu novel·la, poesia i assaig i recerca sobretot d’educació. I llegiu actualitat, però també la tradició.

El mestre Calvino (1997) deia que de “les lectures de formació d’una persona, sempre queda un nombre enorme d’obres fonamentals que un no ha llegit”, i que “ llegir per primera vegada un gran llibre a l’edat madura és un plaer extraordinari”, però que en “rellegir-lo (...), passa que es tornen a trobar aquelles constants que ara formen part dels nostres mecanismes interns, l’origen dels quals havíem oblidat” ja que “s’amagen en els plecs de la memòria mimetitzant-se amb l’inconscient col·lectiu i individual”.

Llegiu. Llegiu i rellegiu. Llegiu novel·la, poesia i assaig i recerca sobretot d’educació. I llegiu actualitat, però també la tradició.

I entre molts i moltes altres -i he de reconèixer que no sóc objectiu perquè parteixo dels meus referents-...

Llegiu Calvino i Llull, Cervantes i Martorell, Borges i Guimerà,  Austen i RodoredaPerec i Cabré, o Manguel i Teixidor.

Llegiu Carroll i Mestres, Rodari i Sennell, Walsh i Cela, o els Grimm i Carbó, i també Hergé i Max.

Llegiu Rilke i Vinyoli, Machado i Salvat-Papasseit, De Barros (+ info) i Carner, Prévert i Raspall, Fuertes i Casas o Dahl i Desclot.

Però sobretot llegiu i rellegiu Piaget i Vigotsky, Freinet i Freire, Ferrière (els 30 punts de l’Escola Nova) i Ferrer i Guàrdia, Dewey i Schank, Papert i Pérez Gómez, o Stenhouse i Tonucci.

I per acabar, només dir-vos que..., estimeu la vostra professió!

__

Benito, R. i González, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Editorial Mediterrània. Recuperat de http://www.fbofill.cat/sites/default/files/464.pdf

Calvino, I. (1997). Por qué leer los clásicos. Barcelona: Tusquets.

Consorci d’Educació de Barcelona. (2015). L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2014-2015. Recull estadístic. Juny de 2015. Recuperat de http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/ InformeEscolaritzacio1415_web.pdf

Sánchez, A. (2008). La segregació escolar dels immigrants a Catalunya. Quaderns d’avaluació (13 ), 55-76. Recuperat de http://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/arees_d_actuacio/publicacions/ quaderns_d_avaluacio/quaderns_d_avaluacio_13/quaderns13.pdf

Síndic de Greuges de Catalunya. (2008). Informe extraordinari: La segregació escolar a Catalunya. Recuperat de: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2266/segregacio_escolar_web.pdf


* Per Marina, Alicia, Desirée, Alba, Laura, Pau, Cristina, Judit, Andrea, Andrea, Judith, Judith, Claudia, Joel, Alexis, Alberto, Jessica, Monica, Esther, Montserrat, Eva i Pepi.


dijous, 19 de maig de 2016

Sobre “Ser mestre no és la panacea” de Lídia Pastor

Vaig saber de l’escrit de la Lídia Pastor per una piulada de Núvol del 29 de gener.

Quan hi vaig accedir, el vaig imprimir. Només imprimeixo els textos que m’interessen, m’encurioseixen o penso que em podem ser útils, i així els puc llegir millor i més a poc a poc, i puc guixar-los amb notes, idees, subratllats, marques...

Quan el vaig llegir, hi vaig fer una dotzena de marques i un parell d’anotacions, i a mesura que el llegia m’anava dient que era un escrit idoni per fer-lo llegir als i les estudiants de 1r del Grau en Mestre d'Educació Primària de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, als quals faig classe.

Fa cinc anys que sóc professor de l’assignatura Planificació, disseny i avaluació de l'aprenentatge i l'activitat docent, actualment al grup M5A (#PDAAADM5A), que s’imparteix el 2n semestre de1r curs, i entre les diverses tasques proposo fer a l'alumnat, hi ha la lectura de diversos articles, un dels quals sempre ha estat un article triat perquè reflexionin sobre el “ser” i el “fer” de mestres a l’educació primària.

Fins al curs passat vaig proposar llegir:
Però aquest curs 2015-2016 els he proposat l’escrit de la Lídia Pastor: Pastor, L. (27 de gener de 2016). Ser mestre no és la panacea. Núvol. Punt de llibre. Recuperat de http://www.nuvol.com/noticies/a-tots-els-que-creuen-que-ser-mestre-es-la-panacea/

La descripció de l’activitat, ubicada al Campus Virtual de l’assignatura, és aquesta:


Una vegada rebudes totes les preguntes (52 estudiants * 3 preguntes + 12 extres = 168 preguntes), vaig seleccionar-ne una de cada estudiant (algunes eren dobles) i les vam compartir al núvol, on cada estudiant en va triar un màxim de 3, i el 24 de febrer envair aquest correu a Lídia...


El mateix dia la Lídia responia...


El 15 de març, després que els i les estudiants haguessin triat les preguntes, vaig extreure les 7 que tenien més vots, i les vaig fer arribar a la Lídia, amb una foto de la classe implicada...


I l'1 d'abril l'estudiant Paula Bonilla, va respondre a l'escrit de la Lídia, explicant aquest procés que hem seguit.

El 6 de maig la Lídia va enviar un correu amb les respostes a les 7 preguntes, que vaig redirigir a tota classe...


Però de vegades les coses no van ni acaben com un vol, i aquesta és una d'aquestes vegades. Divendres 28 d'abril em van operar i des de llavors sóc a casa recuperant-me i fent repòs, i en tinc per ben bé per més d'un mes. Com que sé que no podré tancar l'activitat com volia (compartir les respostes de la Lídia amb tota la classe, fer una sessió comentant-les, comentant l'activitat i acordant quina "devolució" li podíem fer i com) i això em provoca insatisfacció, he començat a escriure una mica tot el què hem fet, per posar-ho en aquest bloc, perquè scripta manent, i així ho puc compartir.

diumenge, 24 d’abril de 2016

Dades, informació, coneixement, saviesa...

El 2007 vaig començar aquesta llista de cites sobre els conceptes: dades, informació, coneixement i saviesa (DICS, en anglès DIKW).

L’interès pel tema, que a més m’ajudà a entendre i assumir millor quina havia de ser la meva tasca com a mestre, se’m va generar amb un article de Neil Fleming, on diu: “Una col·lecció de dades no és informació; una col·lecció d'informació no és coneixement; una col·lecció de coneixement no és saviesa; una col·lecció de saviesa no és la veritat". Flemming, N. (1996). Coping with a Revolution: Will the Internet change learning. En Occasional Paper for Faculty. Nova Zelanda: Lincoln University. Recuperat de http://vark-learn.com/wp-content/uploads/2014/08/Information_and_

Des del curs 1999-2000 miro d’incloure’l, ni que sigui de resquitllada o com a “càpsula”, en les meves classes. Em sembla molt important que els i les mestres siguin conscient que no poden transmetre allò que saben i saben fer, sinó que només poden transmetre o compartir algunes informacions (continguts escolars “transposats” dels socials), i que per tant la seva tasca, a més d’“ensenyar”, és, i potser sobretot, ajudar a aprendre i guiar perquè aprenguin a aprendre.

Les idees base són:

  • Les dades: Unitats bàsiques de la informació, s’observen, recullen, registren... Són “fragments” de la realitat
  • La informació: Conjunt de dades ordenades, organitzades, classificades..., accessibles pels sentits. És concreta
  • Coneixement: Assimilació i integració personal de la informació. Atribució de sentit a la informació. És simbòlic
  • Saber, saviesa: Xarxa de coneixements interioritzats i desenvolupats, amb connexions a l’ús personal i social. Consciència del propi coneixement

La informació es transmet...

Ensenyar, comunicar, compartir..., vol dir transmetre informació de forma contextualitzada, si cal associada a motivació, perquè sigui significativa.

Però si bé la informació es transmet..., el coneixement no es pots transmetre, el coneixement el construeix cadascú.

Algunes cites i referències que m’agraden

> En una conversa al Dex’s Diner, Dexter Jettster diu a Obi-Wan Kenobi: “Em pensava que els Jedis teníeu més respecte per la diferència entre coneixement i…, je, je…, saviesa”. La guerra de les galàxies: Episodi II. L’atac dels clons. George Lucas i Jonathan Hales, 2002

> “On és la vida que hem perdut en viure?
 On és la saviesa que hem perdut en coneixement?
 On és el coneixement que hem perdut en informació?”  T. S. Eliot, La Roca, 1934

> “Información + Evaluación = Conocimiento”. Bunge, M. (2003). Información + Evaluación = Conocimiento. Pliegos de Yuste. (1), 75-84. Recuperat de http://www.pliegosdeyuste.eu/n1pliegos/mbunge.pdf (p. 75)

>“… será preciso que cada ciudadano esté constantemente deshilando información para tejer conocimiento”. Pinto, J. (2005). Empleo y sociedad del conocimiento. Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Recuperat de http://www.fundaciongsr.es/pdfs/empleoysdelcono.pdf [al 2008]

>  “…la información, en su sentido más amplio, es decir, como comunicación de conocimiento…”. Castells, M. (1997). La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Vol. 1, La sociedad red. Madrid: Alianza (p. 47)

> “La cultura és la cristal·lització del coneixement”. Manuel Castells en una entrevista feta per Joan Barril el 4/05/2004 al Cafè de la República de Com Radio

 > “La informació és indiferent respecte al significat”. Bruner, J (1991). Actos de significado. Más allá de la revolución cognitiva. Madrid: Alianza (p. 21)

“Saber que ensenyar no és transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la seua pròpia producció o construcció”. (Piaget, J. (2003). Pedagogia de l’autonomia. Xàtiva: Edicions del CReC/Denes (p. 47)

“El coneixement només és coneixement en tant que organització, relació i contextualització d'informacions. Les informacions constitueixen parcel·les de saber disperses.” Morin, E. (2001). Tenir el cap clar. Per organitzar els coneixements i aprendre a viure. Barcelona: La campana (p. 17)

Quan Hugh MacLeod va fer aquest dibuix com a gapingvoid per a redefineschool, poc es pensava l’impacte que tindria a les xarxes socials



De tots els gràfics que podem trobar per la Xarxa cercant imatge del terme DIKW, em quedo amb aquesta



I evidentment he escrit aquestes ratlles escoltant Frank Zappa a l’òpera rock "Packard Goose" de l’album Joe's Garage: Acts I, II & III (Tower Records, 1979), on diu: “Recorda que la informació no és coneixement / El coneixement no és saviesa / La saviesa no és veritat / La veritat no és bellesa / La bellesa no és amor  / L'amor no és música / La música és el millor... / ‘Wisdom is the domain of the Wis (which is extinct)? [aquest jocs WIS-DOM no el sé traduir].

divendres, 22 d’abril de 2016

Neuroeducació...

Dimarts 19 d’abril l’Anna Forés va venir a la classe de PDAAAD-M5A de 1r curs del Grau de mestre de primària de la Facultat d’Educació de la UB, a parlar amb les alumnes sobre neuroeducació i respondre algunes preguntes que l’Anna, la Maria i el Rubén havien preparat. Jo havia fet una introducció pedagògica i “ideològica” al tema i vam veure a classe el clip Neuroeducación: otra escuela, de Yo estudié en la pública, amb David Bueno, Javier Blumenfeld i Anna Forés.

Com a materials complementaris vaig compartir
I per preparar les preguntes i la xerrada de l’Anna Forés, vaig compartir
Sempre he cregut, i he experimentat com a mestre a les escoles (2), i com a psicopedagog als instituts (2) on he treballat, que el clima de classe, l’ambient, allò que al 1995 en vaig anomenar “tecnologia dolça”, l’estima a tots els alumnes, l’afecte, la tendresa, les emocions..., són una de les bases més importants de l’aprenentatge a les escoles i als instituts, i ara també ho estenc a la universitat.

De fet, sempre he tingut al cap allò que quan estudiava magisteri a Blanquerna del carrer Marquès de Santa de Ana, vaig llegir del mestre Piaget: “El desenvolupament de l’ésser humà està en funció de dos grups de factors: els factors biològics de d’herència i d’adaptació, dels quals depèn l’evolució del sistema nerviós i dels mecanismes psíquics elementals; i els factors de transmissió o d’interacció social, que intervenen des del bressol i tenen un paper cada cop més important durant la creixença, en la constitució de conductes i de la vida mental...” (Piaget, J. (1974). On va l’educació. Barcelona: Teide, p. 11). Quina traducció tan bonica que va fer Josep Vallverdú de l’original francès de 1973! 

L’article que faig escriure sobre la tecnologia dolça partia de la meva experiència com a mestre de la llavors EGB, dels posteriors estudis de Pedagogia, que gràcies a l’experiència d’haver fer de mestre em va permetre rellegir als mestres clàssics, sobretot Piaget, Bruner, Vigotski, Freinet i Freire, i filtrar, entendre amb més profunditat i estendre el sentit de les seves idees i propostes.

Però també partia d’algunes lectures per a mi fonamentals, com De l’amor als signes, i Signes, llengua i cultura de Sebastià Serrano (Barcelona: PPU, 1984, i Barcelona: Edicions 62, 1980), –per aquells atzars de la vida vaig ser mestre d’una filla seva–, i de Las tecnologías del yo de Foucault (Barcelona: Paidós/ICE-UAB, 1990). Lectures que van donar fonaments a la meva intuïció pedagògica i que recolzaven les reflexions sobre l’experiència d’educar.

Quan per primera vegada vaig sentir en terme neuromàrqueting, gràcies a en Joan Ferrés, vaig buscar informació i em vaig esparverar força, i quan vaig sentir a parlar de neuroeducació i neurodidàctica vaig creuar el dits i vaig pensar en manipulació i farmacologia.

A poc a poc he anat veient que les descobertes neurològiques en relació a l’aprenentatge anaven donant fonaments biològics a les intuïcions, observacions i experiències viscudes, i a més, a boi sempre les relacionaven amb aspectes emocionals i de context, com els “factors biològics” i els “de transmissió o d’interacció social” de Piaget. De fet David Bueno ho diu ben clar al post Què és això de la neuroeducació –i sobre tot, per a què serveix? del blog El Cer-Bell d’Ara criatures (5/12/2013): “La neuroeducació, o neurodidàctica, és una nova disciplina científica que intenta configurar els aprenentatges de manera que encaixin millor al cervell, a les seves característiques i al seu ritme de maduració”.

Dijous 21 vaig reblar la sessió de l’Anna Forés, connectant algunes de les coses que ella va compartir, amb continguts coincidents i paral·lels que han sortit a les classes de #PDAAADM5A, i vaig comentar el sentit del terme plaer que David Bueno comenta al final del vídeo Neuroeducación: otra escuela. Bé, de fet diu que “un aprenentatge que inclogui aspectes de motivació i d’emoció, y sobretot de plaer, serà un aprenentatge que quedi molt ben implantat al cervell...”, i hi vaig afegir la passió, la passió dels mestres. 

Vaig parlar del plaer d’aprendre, el plaer d’aprendre com a “goig intel·lectual”, i vaig comentar una mica el llibre del Jorge Wagensberg (on parla de les tres fases: l’estímul, la conversa, i la comprensió). Quan preparava la sessió, tot i tenir, haver llegir i fet notes al marge del llibre de Wagensberg, baix buscar informació per la xarxa, i, com era d’esperar, en David Bueno en va fer un comentari al diari Avui (5/11/2007).

Els camins es creuen.