Era costum de la família Bo-Barnadas anar els Divendres Sants a collir farigola al terme de Santa Oliva. I ara, sempre que podem, ho és de la família Quintana-Bo.
Una vegada feta la cassola de Divendres Sant, si no és que l'hàgim fet el dijous a la tarda, sortim del Vendrell cap a Santa Oliva i agafem la TR-2125. Passada la rotonda del Caprabo deixem el cotxe en una entrada a la dreta entre els quilòmetres 2 i 3. Agafem els ganivets, cordills i bosses de plàstic i prenem un caminoi paral·lel a la carretera uns metres enrere.
I un cop allí, a collir farigola!
Sovint complementem la farigola (Thymus vulgaris) amb romaní (Salvia rosmarinus) i algun pomet de conillets (Aantirrhinum majus) i crepis (Crepis sancta).
La Jovita deia que «La farigola de divendres sant, fa olor tot l'any» i també es diu que «Divendres Sant, a collir farigola al camp».
De poesies sobre la farigola, algunes musicades, n’hi ha de Mossen Cinto (amb música d’Eduard Toldrà), Josep Carner, Celdoni Fonoll (lletra i música) i Toti Soler, entre altres.
En aquest apunt em quedo amb la de Miquel Maria Lluch i Ventura
Quin perfum vora el camí!Quin goig que fa la florida
farigola encara humida
amb rosada del matí!
Quan el sol fa deixondir,
al rusc, l’abella feinera
ja surt voleiant lleugera,
delejant aquest jardí.
Do gratuït d’amor diví,
curull amb la mes flairosa,
tendra, rústica i blavosa
farigola de setí.
Comentaris