dimarts, 27 de desembre de 2011

10 Nadals amb el so del Ço

Al 2002 els del Ço del Botafoc vam començar a fer un concert de nadales el dia de Nadal a la tarda. Ja són 10 anys i 10 concerts!

Ço del Botafoc: Edgar Ferré, Adrià Grandia, Jordi Inglès
“Bero”, Jordi Navarro, Jordi Quintana i Roger Serra


Instruments: Campanes tubulars, Clarinet, Flabiol, Flautes, Sac de gemec, Tabal, Tamborí, Tarota, Viola de roda

Altres idiòfons: ampolla d’anís, castanyoles, claus, cròtals, pal d'aigua, simbomba...


Col·laboradors: Jordi Bassó (flautes), Guillem Tutusaus (violí), Àlex Jordi (bombardí)...

dijous, 22 de desembre de 2011

dilluns, 12 de desembre de 2011

Tots cantem junts

Dissabte 17 de desembre a les 12:00 Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals (EMMPC) del Vendrell

Cor Veus Blanques de l’EMMPAC

Responsables: Montserrat Meneses Sendrós i Rosa Bertran Amell

Ensemble Casual:
Adrià Grandia, viola de roda, tarota, gralla i percussions
Jordi Inglès Bero, tarota, gralla, xalumeau, campanes tubulars i percussions
Jordi López, gralla, bongos, djembe, timbal i altres percussions
Jordi Quintana, flabiol, flautes, ocarina i percussions

Direcció: Montserrat Meneses Sendrós

Tècnic de so: David Merino Domingo

Es vendrà el CD enregistrat l’Auditori de l’EMMPC del Vendrell el 22 i 23 d’octubre de 2011

Dossier amb lletres i partitures | MidisMp3

Actualitzat el 20/12/2011

dijous, 8 de desembre de 2011

Venezia 2011

Venezia amb família.
Nova visió i lectura.
Calidoscopi.

 
 Han passat vuit anys. 
Passa el temps, la vida creix...
Venezia roman.
Al Bac Art Studio del Dorsoduro, amb una figura dibuixada per de David Dalla Venezia

Góndoles negres
llisquen pels foscos canals.
Xipolleigs i "oïs".
San Giorgio s'adorm.
La llacuna serena
bressola el seu son.

Si el mestre Borges
el veiés i passegés,
bifurcaria.
 
La roba estesa 
entre canals i carrers. 
Estels de dia.

Acqua Alta. Una
llibreria que és
qualque cosa més.

Venezia s’adorm
abraçada a la boira.
Tu i jo ens estimem.
La millor imatge
de Venezia és el seu
reflex a l’aigua.

Plou a Venezia.
No hi ha cap cabellera
a les altanes.

Sempre ens quedarà
la Toletta per comprar
llibres. Cultura.
Hem recorregut
tota la topografia
de la Serenizsima.

Calle, campiello,
lista, piscina, ruga,
i fondamenta.

Salizzada i
corte, ponte, ramo i
sotoportego.
Riva i canal,
rio i rio terà,  
campo i piazza.

Potser és de Venezia
d’on més em costa marxar.
Amor venecià?

dijous, 1 de desembre de 2011

Música per a tres quartans i orgue (16/12/2011, 2/4 de 9 vespre església del Vendrell)

Divendres, 16 de desembre a 2/4 de 9 del vespre,  Església parroquial del Vendrell
 
Música per a tres quartans i orgue

 
Calaix desastre i Jonatan Carbó


Amb peces de música catalana de diverses èpoques i nadales populars, per a cobla de tres quartans, cobla de ministrers, orgue, i cobla de ministrers i orgue, amb arranjaments de Calaix desastre i Jonatan Carbó.

Calaix desastre és una petita cobla de ministrers nascuda al 2010 al voltant del CAT, formada per músics del Baix Penedès, el Barcelonès i el Vallès Oriental, que actualment acompanya a grups de cultura popular i realitza concerts de música tradicional.

Perquè una cobla?  "Estos bayles publicos suelen ser servidos por quatro musicos o por dos, en el primer caso se llama cobla entera. Quando no hay mas que 2 se llama media cobla. En la cobla sirven los instrumentes siguientes. Dos tibles, algunas veces las trompas o obueses y violines, y otras veces que es lo regular dos tocan los tibles, y otro toca la Gaita Gallega, y el otro el tamboril y Flautin de Pastor. En la media cobla sirve el tamboril y flautin de Pastor, y la cornamusa." [Ampurias, antiguamente Empurias (condado de), s. XVIII]

Intèrprets: Jordi Inglès “Bero”, Jordi Quintana, Àlex Rollan i Daniel Soria.
Instruments: flabiol i tamborí, sac de gemecs, tarota, tabal, castanyoles..
.

Jonatan Carbó és organista i professor d’orgue al Conservatori d’Igualada i a l’Escola de Música “Pau Casals” del Vendrell.


Cicle de Tardor, Auditori Pau Casals
Associació d'amics de l'orgue del Vendrell

dijous, 17 de novembre de 2011

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Record de Pau Casals

Dissabte 22 d’octubre, ofrena floral a la tomba del mestre Pau Casals, al cementiri del Vendrell, on hi va arribar el 9 de novembre de 1979.

38 anys de la seva mort a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973.

Poca, molt poca gent. Silenci, parlaments, silenci, El cant dels ocells a duo de clarinets, silenci, petjades sobra la grava que es van allunyant...

Dilluns 24 d’octubre, 36 anys del “I am a Catalan” en el seu discurs a l’ONU, on va rebre la Medalla de la Pau, va estrenar el seu Himne a les Nacions Unides i va interpretar El cant dels ocells.


dilluns, 24 d’octubre de 2011

La tardor a Les Peces

Miro els colors
de la tardor a Les Peces.
Oval cromàtic.




dilluns, 17 d’octubre de 2011

Crònica personal de la Fira de santa Teresa del Vendrell 2011

Divendres 14 vaig treballar, a Barcelona no era festa. El Martí i jo ens vam perdre les primeres matinades. Al vespre, a l'Auditori Pau Casals, Música de Gralles al Vendrell. Tot molt bé, tant els de casa (Les Gralles del Baix Penedès, Tocats de Canya i Els Mosquits, que tenen 4 peus al Vendrell i 2 a La Torre), com els amics de fora (Bufalodre). I en van 6!

Molta i molta feina amb el programa, la coordinació i el llibret Música de Gralles al Vendrell editat per Clivis (Biblioteca Studium, 73) i que conté:
  • Salvador Brotons, Introducció i Dansa popular (2011)
  • Carlota Baldrís, Rèquiem (1992)
  • Adrià Grandia, La baluerna (2005)
  • Jordi López, Salseta Pikant (2004)
  • Montserrat Meneses Sendrós MeneEls Patataxeps (2005)
  • Quim Miracle, El Ton i el Vallès (1995)
  • Jordi Quintana, La massamorra  (2002)
  • Albert Solé, El Vendrell de Festa Major (2004)
Dissabte 15, matinades, Toc d’esmorzar al bar Montserrat/Cal Guitarra, i sang i fetge, vi i Fernet (que no faltí!). Després assaig matinal amb Ensemble Casual pel CD i concert Cantem Junts 2011, amb el Cor de Veus Blanques de l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell (EMMPAC) dirigit per Montserrat Meneses. A la tarda cercavila amb el Ball de faixes. El Martí i jo a les gralles i el Gabriel i el Gaurap als timbals. Només 2 de 5 grallers! Hem de fer algun cosa per tenir grallers més estables. El Martí ho fa bé i s’ho curra, però és novell i jo només vull ser un reforç.

Sopar amb la colla del Tant Com Puc i el Bero i la Katy i sa germana i la neboda, i a dormir a Les Peces.

Diumenge 16, matinades dropes, que diu el Pelle, força desafinades per la meva part: vaig posar un tudell curt i quan vaig començar a afinar..., ja era l’hora d’esmorzar! Vam començar el Bero el, Martí i jo a les gralles i i el Gabriel, el Gaurap i el Jaume Cañas als timbals, i s’hi van afegir el Guino i el Marc Ignasi, amb les gralles.

L’esmorzar va ser de bunyols de bacallà, pa amb tomàquet, vi i gasosa i Fernet (que no faltí!). I a les 11 cercavila amb el Ball de faixes, aquesta vegada amb el Marc Ignasi. Com canvia la cosa! Vam tocar pels descosits i no del tot malament! Gràcies a les balladores, al Ramon i a la Núria! Estem, toquem i ens ho passem bé, encara que perdem la bufera i el llavi, i el Martí acabi amb una llaga per culpa dels bràquets.

Vam acabar a la Plaça Vella i vam tornar cap a casa, a Barcelona, sense veure ni un castell. Les coses són com són i van com van.

Les imatges del Pelle!

I això ho he escrit escoltant Aufgang (Franscesco Tristano, Rami Khalifé i Aymeric Westrich) en directe a la Cité de la Musique de  Paris.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Música de Gralles al Vendrell 2011

Auditori Pau Casals, divendres 14 d'octubre de 2011, 10 vespre

Concert dedicat a Joan Company i Puig, Capblanc.

Amb la participació de Les Gralles del Baix Penedès, Tocats de Canya, Els Mosquits i Bufalodre.

En el concert s‘estrenarà la composició per a gralla sola "Introducció i Dansa popular", del compositor i director Salvador Brotons, i es presentarà el llibre de partitures per gralla Música de Gralles al Vendrell, editat per Clivis, que a més de la composició de Salvador Brotons, inclou algunes de les peces que es van estrenar i/o interpretar en el concert Música de gralles al Vendrell de 2006.

[Programa]




dimecres, 14 de setembre de 2011

Crònica de la música popular i tradicional a la Festa Major del Vendrell de 2011

Nota: A mitjans d’agost vaig enviar aquest escrit al Diari del Baix Penedès. En retornar l’edició del setmanari després de vacances, han sortit tres números i en cap d’ells hi ha l’escrit. No han dit ni ase ni bèstia.

“Verbum volant, scripta manent”

Ja fa sis anys que anem “cronicant” les musiques populars i tradicional que sonen a la Festa Major del Vendrell, per difondre, no oblidar i fer romandre allò que és nou, allò que es manté i allò que es recupera.
 

Aquest 2011, dels actes previs de dissabte 23 de juliol, cal referenciar el concert de gralles dels Tocats de Canya. Un concert de masurques, polques, americanes i altres peces populars, i d’una inesperada i interessant versió per a 3 gralles i timbal dels..., Rigodons del Vendrell! Van interpretar 5 Rigodons, que en la versió per a ball generen les conegudes 7 cames. Les melodies tenen un aire popular i festiu, ple d’evocacions i tonades de balls de bastons, de cançons com el Jo te l’encendré o El tio frescoQuan el pare no té pa, i fins i tot de l’ortològica cançoneta vuitcentista dedicada al darrer absolutista, Cuando Fernando séptimo.  I si els Rigodons ja no sonen per Carnaval, la Festa Major pot ser un bon moment perquè tornin a sonar, bé com a peça fixa del concert dels Tocats de Canya, bé fent ballar als Gegants..., o bé com a toc d’inici de la Festa Major.

Al vespre, a l’encesa de lluïment de les bèsties de foc i diables, el Borinot sortí amb la seva colla de gralles. Enhorabona i endavant! Només un comentari fet amb tota la cordialitat, és important vetllar pel repertori i no enlluernar-se amb els “hits” de la fal·lera gegantera.


Dels actes de diumenge 24 cal ressaltar l’assaig i la ballada conjunta dels grups de cultura popular, amb la primera actuació pública del flamant Ball de Faixes acompanyat per les Gralles del Baix Penedès, i el trasllat de la imatge de Santa Anna de casa de Salvador Arroyo, portant d’honor de 2010, fins a l’església, al so de la Pujada de Sants, peça popular religiosa del Llibre d’orgue de Lleida (s. XIX), interpretada per la mitja cobla de flabiol, tabal i tarota, Calaix desastre. Dijous 28 es tornà a traslladar la imatge, de l’església a casa de Jaume Pau Cañas, portant d’honor de 2011. Esperem que a partir de l’any que ve puguem gaudir de l’acompanyament de tota la Cobla Calaix desastre, i que el seu repertori s’ampliï més.


Dimarts, dimecres i dijous, matinades amb les Gralles del Baix Penedès, els Tocats de Canya i alguns grups forans que acompanyen balls de la Cercavila. Enguany va ser possible formar petits grups i distribuir-se per barris, fet que va permetre que el so de les matinades envoltés com mai la Vila. Això sí, com que cada grup toca al seu ritme i estil, es van poder sentir matinades accelerades amb un redoble de timbal sense solució de continuïtat, matinades a 3 veus, matinades ornamentades amb mordents i fins i tot matinades massa arrossegades, cosa que acostuma a passar quan els grups de grallers són molt grans. 


I després de les matinades, l’esmorzar de les Gralles del Baix Penedès al bar Montserrat. Des d’aquí afirmo i reivindico en nom meu i el de molts altres, que l’esmorzar dels grallers és un acte de la Festa Major, un acte que no surt al programa, però que ja és una tradició ben arrelada. Potser és per això que després de l’esmorzar de forquilla, a l’hora dels cafès i d’algun carajillo o copeta, es mengen tortells de Les Peces als quals convida un casteller, i corre un porró de cava que algú ha pagat, hi ha qui demana “El Remena nena!” de Josep M. Torrent, o la cuinera i un casteller comencen a ballar una polca... I va arribant gent, com per casualitat, per escoltar les peces del repertori de Jaume Vidal “Carboner”, que els grallers i gralleres van interpretant.


Dimarts 26, dues novetats: a l’Ofici en honor a la Patrona, durant l’Ofertori, el Jordi Inglès “Bero”, va interpretar amb gralla l’emotiu Toc d’Ofertori de Josep Mercader “Astor”. A principis del segle XX, i qui sap si també a finals del XIX, en alguns Oficis assenyalats, a l’hora de l’Ofertori, i de vegades a l’entrada i la sortida, era costum interpretar amb gralla alguna peça de música popular religiosa, com un Ofertori, el Toc de processó o altres. Segons Albert Jané “Carbassó” (Ricard Casals, 1981), al 1946 el bisbe de Tarragona va prohibir tocar la gralla a les esglésies, i des de llavors només hi ha sonat en molt comptades ocasions.
 

Esperem que el so de la gralla a l’hora de l’Ofertori recuperat enguany, tingui continuïtat, bé amb el mateix Toc de l’”Astor” (aprox. 1940) que no es va perdre gràcies a la memòria d’Albert Jané, bé amb el de Jaume Vidal “Carboner” (aprox. 1945), bé amb el dels Romees (-1927), el dels Gonsers de Sant Jaume dels Domenys (-1927) o algun de composició més actual. En finalitzar l’Ofici i després de la interpretació dels Goigs del patronatge de Santa Anna, la mitja cobla Calaix desastre, acompanyà la imatge de la Patrona fins a la porta de l’església.
 

De la cercavila destaquem els Ball de Diables i el de Diablons, amb els seus timbalers; els Nens del Vendrell, el Ball de Bastons, el Ball de la Patatuf i el Ball de Gitanes acompanyats per timbals, gralles i gralls de les Gralles del Baix Penedès; els Gegants, els Gegantons i els Nans acompanyats pels Grallers del Gegants; el Ball de Pastorets (a veure quan ballen al so de la música del Vendrell!), el  Ball de Cercolets i el Ball de Panderos acompanyats per a les seves mitges cobles; el Ball de Cintes i el Ball de Valencians acompanyats per als seus grups de gralles; i el nou Ball de Faixes, abans esmentat.
 

La música d’aquest ball, que interpreten grallers i una grallera de les Gralles del Baix Penedès, parteix de la partitura que J. Tomàs i J. Amades, van transcriure del Romees el 29 de gener de 1928, i ha tingut en compte els records de Jordi Inglès “Bero” i de Josep Joan Pellejà “Pelle”, que l’havien après amb Jaume Vidal “Carboner. La versió original de la peça incorpora dos capdells de faixes, però per la seva llargada i dificultat, actualment només se n’interpreta i balla un.
 

No és del tot clar si ha existit un Ball de Faixes propi del Vendrell, o si les referències que hi ha provenen del fet que els grallers del Vendrell el tocaven en altres de la localitats, com Les Peces on existia una variació reduïda anomenada el Ball de la Bandera. F. Pujol i J. Amades diuen del Ball de Faixes que «a les Peces ha estat ballat fins molt més ençà, però més per Carnestoltes que per la Festa Major» (Diccionari de la dansa..., 1936). Les Gralles del Baix Penedès, van acompanyar el Ball de Faixes de Calafell l’11 de setembre de 1984 i de 1986, la primera vegada amb en Jaume Vidal.
 

Any rere any la presencia de la música popular i tradicional va incrementant a la Festa Major, però majoritàriament de manera secundària i funcional en l’acompanyament de balls. Enguany, però l’espectacle graller de Los Llorus del Negrito i la seva música pop i discotequera, omplí una mica el buit històric de no tenir cap concert fix de música d’arrel durant la festa.



El Ball de Faixes a Sant Salvador (05/08/2011). Foto: S. Rosales

divendres, 27 de maig de 2011

Indignat!



Arcadi Oliveres a la plaça Catalunya (20 maig 2011)

Manuel Castell a la plaça Catalunya: "Porucs de tot el món, uniu-vos a la xarxa"  (27 maig 2011)

Càrregues contra la protesta pel desallotjament de l'acampada (VilaWeb)

El recompte de ferits a la plaça Catalunya s'eleva a 121, dos d'ells amb fractures (ara.cat)

dimecres, 25 de maig de 2011

diumenge, 17 d’abril de 2011

Ballesters, falcies, orenetes..., i cinc coses més

Divendres 7 d’abril, vaig sentir i veure els primers ballesters (!) a la galeria de casa. Dilluns 4 ja havia sentit i vist les primeres orenetes al Campus Mundet. I dilluns 11 han arribat les falcies que m’acompanyaran al despertar matinal.

Aquest any, però, població d’aus de l’interior d’illa de la galeria de casa ha crescut. Al conjunt d’orenetes, falcies, ballesters i la família de gavians, si han afegit una bandada de cotorretes que ara van i ara venen, una altra de gafarrons que canten a les antenes, una parella de garses que sovintegen el pati i alguna tórtora despistada.

Sobre ocells m’agrada:
I dels seus..., cants, crits, sons...: http://www.birdsongs.it/songs/songspectro.asp

I la publicació: Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2005 Inclou CD amb 25 pistes). Versió castellana en línia: <http://www.sonidosdelanaturaleza.com/miscelania/recursos/2.pdf>.

Una poesia "vokiada".

M’agradaria acompanyar aquesta nota amb la sardana Ja tornen les orenetes de Salvador Juanola i Reixach, que no conec ni la trobo, i alternativament gaudeixo d’allò més amb Il Bancheto de la Premiata Forneria Marconi (PFM) a Per un amico, i mentre l’escolto, canto amb veu ben alta

Sire, maesta
riverenti come sempre siam tutti qua
Sire, siamo noi
il poeta, l'assassino e sua santita
Tutti, fedeli amici tuoi.
Ah..., Maesta 

Prego, amici miei,
lo sapete non so stare senza di voi
presto, sedetevi,
al banchetto attendevamo soltanto voi
sempre ogni giorno che verra
finche amore e pace regnera. 

Tutti sorridono
solo il popolo non ride, ma lo si sa
Sempre piagnucola
non gli va mai bene niente chissa perche,
chissa perchem perche... 

Senyor, majestat
reverend, com sempre aquí estem tots
Senyor, siguem nosaltres
el poeta, l'assassí i la seva santedat
Tots, fidels amics teus.
Ah..., Majestat!

Sisplau, amics meus,
sabeu no que no puc viure sense vosaltres
Asseieu-vos aviat,
al banquet només us espera a vosaltres
sempre cada dia que vindrà
fins que amor i pau regnaran. 

Tots els somriures
només el poble no riu, però ja se sap
Sempre queixant-se
no li va mai be res
qui sap per què,
qui sap per què, per què...

I quan acabo, engego amb el..., “Ceelebration lo lololola lolo...”. Són les músiques dels meus 15 anys!

Celebration
You've spent a long time waiting
For a perfect yesterday,
Now fill your heart with celebration
For that is love's way
Celebration, Celebration, Celebration , Celebration

Celebració
Has passat molt temps esperant
Per a un perfecte ahir,
Omple ara el cor amb la celebració
Perquè és la forma de l’amor
Celebració, Celebració , Celebració , Celebració

I buscant versions trobo la de l’amic Adrià Grandia amb en Santi Pico, en el Loop Project. Veritablement una Celebration!


I les cinc coses

1. Ni l’uniforme ni la bata són escola i encara menys educació. No hi tenen res a veure. Jo, com el Miguelito seria dels de la “Liga de los sin bata” (pàg. 43). Oi Romeu?

Fernando Broncano al El laberinto de la identidad diu: “Y, esto es lo que me importa, cuánto de cultura material hay en la ideología: traje, bata, mono, grunge, ..., al final nuestra posición ante el mundo termina y empieza en dónde compramos la ropa que nos cubre y las máscaras que nos hacen.”


I una recomanació: La polémica de los uniformes escolares de José Benito Seoane a Materiales de Filosofía.


2. He mailejat al Manel Pousa. Vam compartir tantes coses al Club Oriols i a Sant Josep Oriol als anys setanta del segle passat! I encara més quan amb el Josep Maria, el Robert i el Jaume vam viure a casa seva a Verdum -La llauna, en dèiem-, mentre fèiem una mena de servei civil autogestionat amb nens i joves de Roquetes (1977-1978). Érem objectors de consciència. Va ser en Manel qui, entre altres coses, persones i lectures, em va fer descobrir l’Ernesto Cardenal, tant el poeta com el de Solentiname.

3. El dia de Sant Josep va fer 10 anys que el Martí, que oficialment va començar a ser fill de l’Imma i meu el 9 de març de 2001, va arribar a Barcelona. I en Manel Pousa també n’és un dels artífex.

4. S’ha acabat la quaresma i ja tenim la setmana santa i pasqua. Dels bunyols a Barcelona i les orelletes del cal Solé del Vendrell, passem a la cassola de divendres sant i la farigola florida collida a Santa Oliva, a la mona i les cristines a Barcelona i als rotllos de Cal Badejo del Vendrell. I entre mig “vacançarem” a Vernet. No ens podem estar de tornar a “les frances”,

5. He comprar el segon disc dels Manel i he de reconèixer que també m’agrada. Amb l’Imma diem que al primer hi planava el Xesco Boix, el Sisa i els focs de camp, però en aquest segon hi planen Simon & Garfunkel, Leonard Cohen..., i també els focs de camp.

I acabo aquestes ratlles, imatges i sons amb l’acompanyament de La cambiada de Di Giusto i Camerata ambigua, comprat a Torino al setembre de 2005, i que he complementat amb Imaginario (2010), i amb Udin (2008) i Haruka (2010) de Gaia Cuatro.

divendres, 4 de març de 2011

Visca la suavitat!

El concepte “mètodes didàctics suaus” gairebé no te referències, excepte en l’escrit de Jaap Dronkers, L’Educació com a pilar de la desigualtat. La política educativa europea: limitacions i possibilitats, editat al 2008 per la Fundació Rafael Campalans, al seus Papers de la Fundació, núm. 156 (apartat 3.2, pàgina 47).
 

Què podem entendre per “mètodes didàctics suaus”? Bé el concepte “mètode didàctic” està fortament encunyat i aclarit en la Pedagogia, així com els seus col·laterals “metodologies didàctiques” i “estratègies didàctiques”. Però, què deuen voler dir Dronkers, la consellera Irene Rigau o Gregorio Luri (mestre, professor de filosofia i col·laborador de l’edu.21), amb del terme “suau”?

Amb una tria  de sinònims jo em quedaria amb delicat, tènue, amorós, tou…, i fins i tot dolç. Però si anem als antònims o contraris, el resultat és aspre, dur…


Ara bé, explícitament i entre línies s’interpreta que els “mètodes didàctics suaus” són els que concorden amb els enfocaments constructivistes –i per extensió amb els socioconstructivistes, etc., i no esmento els construccionistes perquè dubto que sàpiguen qui és el mestre S. Papert, malauradament ara malalt, o A. Valente, amb qui vaig tenir el plaer de xerrar mentre dinàvem al  Campus Mundet el 15 de desembre de l’any passat–, amb l’escola comprensiva, i amb conceptes com motivació, corresponsabilitat, autoregulació…, vaja, amb l’anomenada pedagogia activa de l’Escola Nova, tant l’europea com la catalana.

Llavors, què contraposa o proposa la consellera, els autors esmentats o altres, com a alternativa als “mètodes didàctics suaus”? Suposem que els “mètodes didàctics durs”, també anomenats tradicionals, de fonamentació instruccionista. Torno al mestre Papert i recupero el seu Constructionism vs. Instructionism de 1980 (Traducció al castellà).

Sobre els referents psicològics dels “mètodes didàctics durs”, les concepcions de l’aprenentatge en les quals es basen, el concepte d’ensenyament que potencia, les seves propostes educatives, el seu model de mestres, el valor i funció de l’avaluació, etc., no en vull ni parlar.


Ah! I quant a “l’ortografia natural”, si bé és evident i banal que “si és ortografia, no és natural”, el concepte del mestre Alexandre Galí al seu L'ensenyament de l'ortografia als infants (Barcelona: Barcino, 1971), tenia un sentit molt més ampli i funcional, com el d’”hipòtesi sil·làbica i alfabètica” d’ E. Ferreiro i A. Teberosky a Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño (México: Siglo XXI, 1979).

Seguint el que van iniciar en Jaume Cela i en Juli Palou a l’escrit "Mirar pel retrovisor" (ARA Criatures, 26/02/2011), algunes lectures..., per no oblidar!

dimarts, 1 de març de 2011

+ flabiol i + coses

Al Cançoner Popular de l’Excursionista, de mossèn Baldelló, editat a Barcelona al 1934 per l’Agrupació Coral  de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, la FJCC dels fejocistes, dedica les pàgines 115, 116 i 117 al..., flabiol!

Jo de petit vaig anar als Avantguardistes, al local del passeig Valldaura, a la Guineueta, on l’OCPD va construir vivendes a partir de la Cooperativa la Puntual.

Llista de records avantguardistes:
  • Cançons, moltes cançons: de nadal, d’excursionisme, tradicionals catalanes, de l’Apel·les Mestres, adaptacions de mossèn Batlle..., i el “Si som els més petits, som ferms i decidit...”, amb lletra de Joaquim Ruyra i música d'Antoni Pérez Moya (p. 9), totes amb la senyora Carme (?), la dona del senyor Masdeu.
  • El tramvia de plaça Universitat a plaça Llucmajor
  • Els campaments a Planoles, i mil i una excursions fins i tot al Puigmal
  • Els primers escacs, primeres sardanes, primeres caramelles, primers estalvis, primers pastorets, primer bàsquet...
  • El senyor Masdeu i el senyor Trilla amb el 4L
  • ...i la Cooperativa i el menjador social de l’OCPD del carrer Canuda, on vaig “treballar” per primera vegada, eixugant plats, coberts i vasos. El primer “sou” van se 137 pessetes.





dijous, 13 de gener de 2011

Sant Antoni 2011

Dilluns 17 és Sant Antoni Abat [1] i [2], Sant Antoni del porquet.

Al Vendrell, divendres 14 es farà la Rifa del porc [1] i [2]

A Barcelona, el barri de Sant Antoni celebrarà la seva Festa Major, de la qual vull destacar:
  • Dissabte 15: A 2/4 de 12 del matí, Cercavila d’inici i benvinguda a la Festa Major, en la qual hi participa la comparsa de l’Escola Ferran Sunyer (Cucafera, Ferranet, Patxoca, fruites, xurros...), i la seva colla de grallers (alguns d'ells tocant amb la Carassa, a la Fira de Santa Llúcia 2011: els vinagre?) i tabalers. A les 6 de la tarda, participació dels Tabalers a la II Trobada de Percussió Solidària
  • Dimecres 19 al matí: Cercavila  de l’Escola Ferran Sunyer, del carrer Viladomat fins a l’envelat de l’Avinguda Mistral, on els nens i nenes assistiran a un espectacle infantil. 
  • Dissabte 22 al matí: Gaudim Junts de la Festa!, a l’envelat, amb la participació,  dels Grallers i Timbalers i de la Coral de l’Escola Ferran Sunyer, i dels Sonadors de Sant Antoni. 
  • Diumenge 23: A les 8 del matí, matinades a càrrec dels Grallers de l’Escola Ferran Sunyer, i altres provinents dels Grallers del Palomar i Les Gralles del Baix Penedès.    A les 11: Concentració dels grups de cultura popular que participen al Seguici del barri de Sant Antoni i presentació dels retallables del Seguici, a la Ronda Sant Pau, davant de “Can Colapi”. A 2/4 de 12, Cercavila del Seguici del barri de Sant Antoni.
I ara completo part del que vaig posar al post de Sant Antoni 2010:
  • La rifa del porc (melodia que segons Joan Amades es tocava amb sac de gemecs per acompanyar els porcs que es rifaven el dia de Sant Antoni a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona [partitura] [midi]
  • Sant Antoni (cançó popular de Mallorca, estesa arreu dels lloc on hi ha hagut tradició  antoniana i immigrants mallorquins) [partitura] [midi]
  • L'Hereu Riera (cançó i ball de bastons popular català, que diu: “Per a sant Antoni grans balles hi ha...”) [partitura] [midi]
  • Bon dia Elionor (sardana curta que els traginers de Banyoles ballaven per Sant Antoni) [partitura] [midi]
  • L'Estapera (ball que es ballava a Terrassa la tarda de Sant Antoni) [partitura] [midi]
  • Gori, gori, guingui (cançó de les porquejades de Menorca, també coneguda com a Qui n'és a dar pinyol, o Pinyeta, pinyol) [partitura] [midi]
  • I també el Ball dels Gegants de Sant Antoni, compost per David Puertas al 1995, amb arranjament per Marc Riera i el Ço del Botafoc [partitura] [midi]
Altres