dimecres, 14 de setembre de 2011

Crònica de la música popular i tradicional a la Festa Major del Vendrell de 2011

Nota: A mitjans d’agost vaig enviar aquest escrit al Diari del Baix Penedès. En retornar l’edició del setmanari després de vacances, han sortit tres números i en cap d’ells hi ha l’escrit. No han dit ni ase ni bèstia.

“Verbum volant, scripta manent”

Ja fa sis anys que anem “cronicant” les musiques populars i tradicional que sonen a la Festa Major del Vendrell, per difondre, no oblidar i fer romandre allò que és nou, allò que es manté i allò que es recupera.
 

Aquest 2011, dels actes previs de dissabte 23 de juliol, cal referenciar el concert de gralles dels Tocats de Canya. Un concert de masurques, polques, americanes i altres peces populars, i d’una inesperada i interessant versió per a 3 gralles i timbal dels..., Rigodons del Vendrell! Van interpretar 5 Rigodons, que en la versió per a ball generen les conegudes 7 cames. Les melodies tenen un aire popular i festiu, ple d’evocacions i tonades de balls de bastons, de cançons com el Jo te l’encendré o El tio frescoQuan el pare no té pa, i fins i tot de l’ortològica cançoneta vuitcentista dedicada al darrer absolutista, Cuando Fernando séptimo.  I si els Rigodons ja no sonen per Carnaval, la Festa Major pot ser un bon moment perquè tornin a sonar, bé com a peça fixa del concert dels Tocats de Canya, bé fent ballar als Gegants..., o bé com a toc d’inici de la Festa Major.

Al vespre, a l’encesa de lluïment de les bèsties de foc i diables, el Borinot sortí amb la seva colla de gralles. Enhorabona i endavant! Només un comentari fet amb tota la cordialitat, és important vetllar pel repertori i no enlluernar-se amb els “hits” de la fal·lera gegantera.


Dels actes de diumenge 24 cal ressaltar l’assaig i la ballada conjunta dels grups de cultura popular, amb la primera actuació pública del flamant Ball de Faixes acompanyat per les Gralles del Baix Penedès, i el trasllat de la imatge de Santa Anna de casa de Salvador Arroyo, portant d’honor de 2010, fins a l’església, al so de la Pujada de Sants, peça popular religiosa del Llibre d’orgue de Lleida (s. XIX), interpretada per la mitja cobla de flabiol, tabal i tarota, Calaix desastre. Dijous 28 es tornà a traslladar la imatge, de l’església a casa de Jaume Pau Cañas, portant d’honor de 2011. Esperem que a partir de l’any que ve puguem gaudir de l’acompanyament de tota la Cobla Calaix desastre, i que el seu repertori s’ampliï més.


Dimarts, dimecres i dijous, matinades amb les Gralles del Baix Penedès, els Tocats de Canya i alguns grups forans que acompanyen balls de la Cercavila. Enguany va ser possible formar petits grups i distribuir-se per barris, fet que va permetre que el so de les matinades envoltés com mai la Vila. Això sí, com que cada grup toca al seu ritme i estil, es van poder sentir matinades accelerades amb un redoble de timbal sense solució de continuïtat, matinades a 3 veus, matinades ornamentades amb mordents i fins i tot matinades massa arrossegades, cosa que acostuma a passar quan els grups de grallers són molt grans. 


I després de les matinades, l’esmorzar de les Gralles del Baix Penedès al bar Montserrat. Des d’aquí afirmo i reivindico en nom meu i el de molts altres, que l’esmorzar dels grallers és un acte de la Festa Major, un acte que no surt al programa, però que ja és una tradició ben arrelada. Potser és per això que després de l’esmorzar de forquilla, a l’hora dels cafès i d’algun carajillo o copeta, es mengen tortells de Les Peces als quals convida un casteller, i corre un porró de cava que algú ha pagat, hi ha qui demana “El Remena nena!” de Josep M. Torrent, o la cuinera i un casteller comencen a ballar una polca... I va arribant gent, com per casualitat, per escoltar les peces del repertori de Jaume Vidal “Carboner”, que els grallers i gralleres van interpretant.


Dimarts 26, dues novetats: a l’Ofici en honor a la Patrona, durant l’Ofertori, el Jordi Inglès “Bero”, va interpretar amb gralla l’emotiu Toc d’Ofertori de Josep Mercader “Astor”. A principis del segle XX, i qui sap si també a finals del XIX, en alguns Oficis assenyalats, a l’hora de l’Ofertori, i de vegades a l’entrada i la sortida, era costum interpretar amb gralla alguna peça de música popular religiosa, com un Ofertori, el Toc de processó o altres. Segons Albert Jané “Carbassó” (Ricard Casals, 1981), al 1946 el bisbe de Tarragona va prohibir tocar la gralla a les esglésies, i des de llavors només hi ha sonat en molt comptades ocasions.
 

Esperem que el so de la gralla a l’hora de l’Ofertori recuperat enguany, tingui continuïtat, bé amb el mateix Toc de l’”Astor” (aprox. 1940) que no es va perdre gràcies a la memòria d’Albert Jané, bé amb el de Jaume Vidal “Carboner” (aprox. 1945), bé amb el dels Romees (-1927), el dels Gonsers de Sant Jaume dels Domenys (-1927) o algun de composició més actual. En finalitzar l’Ofici i després de la interpretació dels Goigs del patronatge de Santa Anna, la mitja cobla Calaix desastre, acompanyà la imatge de la Patrona fins a la porta de l’església.
 

De la cercavila destaquem els Ball de Diables i el de Diablons, amb els seus timbalers; els Nens del Vendrell, el Ball de Bastons, el Ball de la Patatuf i el Ball de Gitanes acompanyats per timbals, gralles i gralls de les Gralles del Baix Penedès; els Gegants, els Gegantons i els Nans acompanyats pels Grallers del Gegants; el Ball de Pastorets (a veure quan ballen al so de la música del Vendrell!), el  Ball de Cercolets i el Ball de Panderos acompanyats per a les seves mitges cobles; el Ball de Cintes i el Ball de Valencians acompanyats per als seus grups de gralles; i el nou Ball de Faixes, abans esmentat.
 

La música d’aquest ball, que interpreten grallers i una grallera de les Gralles del Baix Penedès, parteix de la partitura que J. Tomàs i J. Amades, van transcriure del Romees el 29 de gener de 1928, i ha tingut en compte els records de Jordi Inglès “Bero” i de Josep Joan Pellejà “Pelle”, que l’havien après amb Jaume Vidal “Carboner. La versió original de la peça incorpora dos capdells de faixes, però per la seva llargada i dificultat, actualment només se n’interpreta i balla un.
 

No és del tot clar si ha existit un Ball de Faixes propi del Vendrell, o si les referències que hi ha provenen del fet que els grallers del Vendrell el tocaven en altres de la localitats, com Les Peces on existia una variació reduïda anomenada el Ball de la Bandera. F. Pujol i J. Amades diuen del Ball de Faixes que «a les Peces ha estat ballat fins molt més ençà, però més per Carnestoltes que per la Festa Major» (Diccionari de la dansa..., 1936). Les Gralles del Baix Penedès, van acompanyar el Ball de Faixes de Calafell l’11 de setembre de 1984 i de 1986, la primera vegada amb en Jaume Vidal.
 

Any rere any la presencia de la música popular i tradicional va incrementant a la Festa Major, però majoritàriament de manera secundària i funcional en l’acompanyament de balls. Enguany, però l’espectacle graller de Los Llorus del Negrito i la seva música pop i discotequera, omplí una mica el buit històric de no tenir cap concert fix de música d’arrel durant la festa.



El Ball de Faixes a Sant Salvador (05/08/2011). Foto: S. Rosales

1 comentari:

adrià ha dit...

Company,
si em permets uns comentaris. no són retrets, són aportacions des d'un altre punt de vista.
quan parles de matinades accelerades, et diria que no massa més que les gravacions històriques que tenim avui en dia i del fet que el timbal no pari és degut a l'estil interpretatiu del mateix grup i al seu tarannà.
l'ofertori de l'astó fa anys que s'interpreta a 2 veus a l'ofertori de santa rosalia de torredembarra. altres ofertoris amb gralla dins l'esglèsia s'interpreten a l'arboç, a vilafranca, a la geltrú...
El Ball de Cintes anava acompanyat pels Mosquits, uns grallers local que no surten esmentats en aquest article. encara que en vam veure una versió representativa degut als intringulis de la festa major. El Ball de Valencians acompanyats pels Cofins, on hi milita una vendrellenca. I si, falta un concert de música tradicional dins la FM. Aquest any va anar molt bé tenir Los llorus. L'any passat varem fer un intent que aquest any ningú s'ha preocupat en procurar.
Salut i bufera!