Gibran, Khalil. El profeta. Barcelona: [s.n.], 1974. Traducció de Maria Quadras.
I una dona que portava un infant abraçat contra el seu pit digué: «Parla’ns dels infants».
I ell digué:
Els vostres infants no són els vostres infants.
Són els fills i les filles del deler de la Vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.
I per més que estan amb vosaltres, no són ben bé vostres.
Car ells tenen propis pensaments.
Vosaltres podeu formar llurs cossos, però ni llurs ànimes.
Car llurs ànimes viuen en la casa del demà i vosaltres no podeu visitar-les ni tan sols amb els vostres somnis.
Podeu lluitar per ésser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l’ahir.
Vosaltres sou els arc amb els quals els infants són llançats com sagetes vivents.
L’Arquer veu el rastre sobre el camí de l’infinit, i us doblega amb la seva força perquè les Seves sagetes vagin ràpides i lluny.
Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l’Arquer.
Perquè Ell estima tant l’arc estable com la sageta que vola.
I una dona que portava un infant abraçat contra el seu pit digué: «Parla’ns dels infants».
I ell digué:
Els vostres infants no són els vostres infants.
Són els fills i les filles del deler de la Vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.
I per més que estan amb vosaltres, no són ben bé vostres.
Car ells tenen propis pensaments.
Vosaltres podeu formar llurs cossos, però ni llurs ànimes.
Car llurs ànimes viuen en la casa del demà i vosaltres no podeu visitar-les ni tan sols amb els vostres somnis.
Podeu lluitar per ésser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l’ahir.
Vosaltres sou els arc amb els quals els infants són llançats com sagetes vivents.
L’Arquer veu el rastre sobre el camí de l’infinit, i us doblega amb la seva força perquè les Seves sagetes vagin ràpides i lluny.
Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l’Arquer.
Perquè Ell estima tant l’arc estable com la sageta que vola.
Gibran, Khalil. El profeta. Barcelona: Pomaire, 1981. Traducció d’Àlex Susanna.
I una dona que aguantava un menut contra el seu pit digué: «Parla’ns dels Fills».
I ell digué:
Els vostres fills no són vostres.
Són els fills i les filles del deler de la Vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, no són del tot vostres.
I tot que estan amb vosaltres, no són del tot vostres.
Podeu donar-los el vostre amor però no els vostres pensaments,
Car ells tenen llurs propis pensaments.
Podeu acollir llurs cossos però no llurs ànimes,
Car elles viuen a la casa del demà, que no podeu visitar ni en somnis.
Podeu maldar per a ésser com ells, però no cerqueu de fer-los semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrera ni s’atarda en l’ahir.
Vosaltres sou els arcs amb els quals els vostres fills són llençats com sagetes vivents.
L’Arquer veu el senyal sobre el viarany de l’infinit, i us vincla amb la Seva força per tal que les Seves sagetes vagin rabent i lluny.
Deixeu-vos encorbar amb goig per la mà de Arquer.
Ja que Ell estima tant la sageta que vola com l’arc estable.
Gibran, Khalil. The Prophet. Open Books Electronic Edition, 2008. [consulta: 12 de març de 2019]. Disponible a: <http://www.open-bks.com/library/classics/gibran_kahlil_prophet/prophet-cover.html>.
Comentaris