diumenge, 16 de novembre de 2008

Elogi de l’acordió

Primer va ser l’amic Jordi Puig que el 18 d’agost va apostar per l’acordió de la Julieta Venegas en un post al seu bloc La xabeba, i divendres passat (14/11/2008) Agustí Fancelli escribia un interessant “El acordeón y las sopas” a la separata de Catalunya d’El País. Ara jo també m’apunto al tema.

El Martí, el fill de l’Imma i meu, estudia l’acordió a l’Escola de Música de Gràcia. Ja avanço que és cromàtic i que no penso entrar en si cromàtic o diatònic, perquè, com es diu a l’Eclesiastès (3,1): “Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol…”.

El Jordi agraeix a la Julieta la seva valentia d’anar “amb un acordió penjat de les espatlle.”, i m’hi apunto, i el reivindico. I des d’aquí, a més del mestre Piazzola, vull recomanar, sense fer diferències entre germans, de nom diferent (acord…, bandon..), els meus referents actuals, que segur que n'hi ha més, però aquests són els meus. Nota: per no carregar d’enllaços els podeu trobar per la Xarxa, de manera especial als propis webs, a la Viquipèdia i al YouTube.
  • Chango Spasiuk: sol i amb els seus, amb chamamés, tangos o músiques ucranianes
  • Richard Galliano: amb Anouar Brahem a Khomsa (1995), amb Portal a Blow Up (1996)...
  • Luciano Biondini: amb Rabih Abou-Khalil a Morton´s Foot (2004) o a Em Portugues (2008)
  • Dino Saluzzi: sobretot a Juan Condori (2006), o amb Anja Lechner a Ojos negros (2007)
  • Jean Louis Matinier: a Confluences (2003), amb Renaud Garcia-Fons a Fuera (1999), o a Navigatore (2002), o amb Anouar Brahem a Le Voyage de Sahar (2006) que m'acompanya mentre escric aquestes ratlles
I els divertis The Classic Buskers, que ens va fer conèixer el Xavier, el profe d’acordió del Martí, en un concert que van anar a veure i sentir al Caixa Fòrum .

Ah! I a “casa nostra”, mantenint la germanor instrumental, no em vull oblidar de l’ Artur Blasco, Marc del Pino, Cati Plana, Carles Belda..., Mauricio Villavecchia (amb qui vam tocar acompanyant la Marina Rossell)..., i una mica més enllà, el Kepa Junkera..., i...

Aquí, el Martí i el fill del Xavier amb The Classic Buskers.

dissabte, 15 de novembre de 2008

Pati interior de l’eixample

Dimarts 11 de l’11 al matí, des de la galeria de casa, vaig veure per primera vegada una garsa al pati interior de l’illa. Fins ara, a més dels omnipresents coloms i dels agressius i cridaners gavians que nien a un terrat de Villarroel, cada any, al mes d’abril, arriben mig centenar de les falziots i una dotzena justa d’orenetes vulgars.

Quin plaer llevar-se a l’estiu, sentint els crits dels falziots i els “lleva’t, lleva’t de matí” de les orenetes! Quan arriben, a casa fem festa!

Algun pardal, algun periquito, i un ocell que encara no he identificat, formen la fauna avícola del pati interior de l’illa de casa.

D’aquest patí cal ressaltar la vida i la tranquil•litat que hi ha, les vistes a les galeries i finestres dels quatre costats (Al Google Earth: 41º22’58.31” N/2º09’39.64” E), la roba estesa, sobretot els llençols, els dos gats mioladors, les plantes, els porticons i persianes blanques, marrons i verdes..., i l’olor dolça dels croissants de mantega que puja de l’obrador de l’Escribà, sobretot els caps de setmana. Aquest pati interior és el meu paisatge quotidià.

Des de fa uns anys, quan surto a la galeria, ja no miro cap a la dreta per veure la finestra del Santi. Un dia vaig escriure:

Quan surto a la galeria
a estendre la roba
o a mirar les frèsies,
plantades amb els bulbs que em va donar de la mare,
miro cap a la teva finestra
i no hi ets.
I sé que no hi ets ni ets,
però miro cap a la teva finestra.
Els darrers dies
només veia els teus dos gats
que prenien el sol a l’ampit.
Ara res, ara no hi veig res ni ningú,
però segueixo mirant cap a la teva finestra,
i això que sé que no ni ets perquè ja no ets.
Potser més endavant hi vegi algú
però ja no serà la teva finestra,
i llavors deixaré de mirar-la
per no esborrar el teu record, on ets.

dijous, 13 de novembre de 2008

Vidres trencats

Ja fa temps ens van trencar el vidre de darrera del cotxe quan estava aparcat al carrer, a la Gran Via, davant de casa. Els mossos que feien ronda, el van veure i em trucar per l’intèrfon a quarts de tres de la matinada. Duia una engantxina amb CAT. Vaig pensar que potser podia ser el motiu i els mossos em van dir que possiblement.

Avui dimecres 13, en sortir de casa a les 8 del matí, els vidres de la porta del carrer estaven trencats, i hi havia pintades de la bandera espanyola a l’intèrfon. Evidentment ho hem denunciat. Els veïns pensem que aquests, diguem-ne brètols, ho han fet perquè al balcó del principal sempre hi ha una bandera catalana. En aquest pis hi ha una residència d’Aspanias.

dijous, 6 de novembre de 2008

Yma Sumac, música peruana i extensions

Yma Sumac

Ahir em vaig assabentar pel diari, de la mort de Yma Sumac. És difícil poder gaudir de veus com la de la "princesa inca". Adéu rossinyol dels andes. Veieu-la i escolteu-la pel YouTube.

Música peruana

Fins a cert punt conec una mica la música peruana, i no només la popular andina, sinó també la de “la costa, la sierra y la selva”. I els balls i ritmes, sobretot la marinera, el huayno, el tondero, la zamacueca, el landó, etc. I conec Yma Sumac, la gran Chabuca Granda, Eva Ayllón, Susana Baca, Tania Libertad, i fins tot Pamela Rodríguez en un costat, i Juan Diego Flórez a l’altra, i Nicómedes Santa Cruz, el meu preferit. Veieu-lo i escolteu-lo pel YouTube.

Descarregar algunes peces cantades pel Nicómedes (Ritmos negros del Perú, Que viva mi mamá, La cotorrita, Al son de tambora, Enciéndete candela, A la molina, Samba malato).

Eva Ayllon, Tania Libertad, Gian Marco i Soledad Pastorutti (Argentina), cantant junts La flor de la Canela de Chabuca Granda.

Extensions

1) Una curiositat de Nicómemedes Santa Cruz, en el disc/cassette America negra, de 1972, el poema Romance de la niña negra, de Luis Cané, l’introdueix amb..., El desembre congelat al piano!

De fet, a casa nostra, El desembre congelat és una nadala molt popular, que apareix escrita per primera vegada en manuscrits d’inicis del segle XVIII, i que en alguns llocs es ballava com un ball rodó en les matines de Nadal. Cal dir, però, que El desembre congelat no és una cançó originària de Catalunya, sinó que probablement és l'adaptació d’una cançó francesa de taverna, que es cantava al segle XVI o al XVII. Aquí la versió de Bola de nieve (Ignacio Jacinto Villar Fernández) de Lo desembre congelat. És una petita o gran joia!

2) La cançó peruana que el Martí recorda més és Valentín, de José, Pepe, Vásquez.

“No Valentín / con palo no vale / Valentín.
Vengo del quinto mondongo congo / a sacártela no Valentín / a sacártela no Valentín / a sacártela no.
Llegó el flojo de Ramón (Pa’ gozar) / a la casa de Porfirio.
Abelardito está loco / y lo viene a visitar.
Cierra esa puerta caramba ese loco / cierra esa puerta.
No Valentín / con palo no vale / Valentín.
Así no vale Valentín / con palo no vale Valentín".

Aquí Susana Baca la canta amb David Byrne, John Medeski, Marc Ribot i altres.


3) El Huayno y el Lando són els balls/ritmes preferits per mi. L’ancestral huayno de ritme binari 2/4, AMB dos grups de corxera i dues semicorxeres.

El landó té una base base de 12/8, generalment presentat en 6/4, amb accents a les corxeres 1, 5, 6 i 9.

La Maria Schneider al seu barrer disc Sky Blue, inclou la peça Aires de Lando. Llegiu què diu sobre les dificultats rítmiques que va tenir!

dilluns, 13 d’octubre de 2008

La meva crònica de la Fira de Santa Teresa el Vendrell, 2008

Ui! L’Adrià ja ha fet la seva! A veure si no ens encavalquem.

Matinades
  • Jo només dos dels tres dies. Com sempre, un plaer.
  • Dissabte coca, magdalenes xocolata i porró de cava a cal Celerí, els pares del Miquel, al carrer Rafael de Casanova.
  • Diumenge va tocar el timbal Eduard Miravall, que cap al 1980 es va incorporar a la Gralles del Baix Penedès i que defensa seriosament els ensenyaments i l’estil del Carboner.
  • I dos esmorzars de tripa amb “vi de matinades” i un xarrupet de Fernet a cal Montserrat, que obrí per nosaltres, els grallers, i pels els casteller i els clients abonats. Com que vaig seure al fons vaig veure la partitura del Toc d’esmorzar, que al 2004 vaig composar per al Josep i la Paqui, i “les de dintre de la cuina”. Ara no recordo el dia de l’estrena però aquí va la partitura i el midi.
Música de Gralles al Vendrell
  • Ara que ja ha passat, enllaço el programa.
  • El concert dedicat als Romeas, bé. De debò. A mi em va tocar, com ja es costum, fer d’”expliquer”
  • Les Gralles del Baix Penedès, en secció juràssica, força bé. Es nota que van assajant, però han d’ajustar més l’afinament i alguns ritmes i entrades. Què hi farem, a mi també em passa.
  • Els Tocats de Canya ho van fer molt bé, i van passar la ma per la cara a força gent.
  • Els Clau de Mar, molt bé, molt bona feina i encara millor gent!
  • Estrena de l’obra Cor de foc, composta per Jordi Fàbregas (Gràcia, Barcelona, gener-juny de 2008), encarregada pel grup Les Gralles del Baix Penedès amb el suport del Patronat Municipal Auditori Pau Casals, amb motiu del centenari del grup de grallers Els Romeas del Vendrell, i editada per Clivis. És una peça molt bonica i agradable de tocar, que esperem que de mica en mica vagi formant part del repertori graller. Vegeu comentaris al programa.
  • La gent, a la sortida, i l’endemà pel Vendrell, et feia saber que estava contenta i agraïda, i comentava el bé que va aquest concert a, i per al Vendrell. Ha remogut? Ha servit de revulsiu? A fet pujar els nivell de responsabilitat?
  • I els timbals del Francàs, la gralla de Vador Ticó, i poder escoltar el disc de pedra enregistrat pels Romeas, un "puntasso", no?
  • I l'any que ve..., ha de ser l'any dels Macaris en les seves noces d'or!
Cercavila
  • Endavant les atxes, i l'Embarcada, i tots els balls. Amb la mitja cobla travessera que faig amb l'Àlex, cada vegada anem més a l'hora tot i que els ritmes de vegades s'escapen.
Preguntes finals
  • Qui fa el programa de ma de la Fira? Com és que només hi havia dues ratlles sobre el concert de gralles? Com és que el que es deia era del tot incorrecte? D'on van treure la informació? Opino que el què ha passat és vergonyós.
  • I si la cercavila es fa dissabte a la tarda

divendres, 5 de setembre de 2008

Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (1)

TORRES 1

Torre del Botafoc

És una torre de planta circular construïda al segle XIX (1874), durant en la tercera guerra carlina (1872-1876), que tenia una funció de defensa. Té una alçada aproximada de 8 metres, un radi d’uns 3 metres, i tres nivells: un soterrani i dues plantes amb espitlleres. La porta està situada a la segona planta, i s’hi devia accedir per una escala que possiblement era de fusta i es podia treure.

Si bé fou construïda al 1874, al 1885 es va començar a arreglar, i entre el 1995 i 1996, es va restaurar seguint les propostes de Pau Arroyo (2000), que tot i tenir un gran “respecte per l’obra original”, va incloure algun element com l’escala, fet amb “materials i tècniques de construcció contemporània. (...) perquè es pogués discernir clarament el que no corresponia a la concepció de la torre en el moment de la seva construcció”, fent coexistir el vell i el nou, potser amb una concreció i estètica no gaire acceptada per tots els vilatans.

Està situada al nord del Vendrell, sobre la Riera de La Bisbal i a l’esquerra de la carretera de Valls, en direcció a aquesta localitat, entre l’avinguda de la Riera de la Bisbal i la del Baix Penedès, fa parella amb la Torre del Puig, i dóna nom al carrer i a una llar d’infants. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’2823” N, 1º31’46.30”E.

Hi ha qui diu que el nom Botafoc té relació amb la seva funció, com en el cas del Botafoc d’Eivissa. En una estada que vaig fer a Eivissa l’any 1999 per fer un curset de geometria al Centre de Professors, mitjançant na Montserrat Tur, vaig aprofitar per anar diverses vegades a l’Armeria Murenu de Vara de Rey, a xerrar amb en Victorí Planells, on a més de comprar-li algunes xeremies eivissenques i agulles d’estendre roba, de les que en faig col•lecció i algun dia en parlaré i mostraré, i de fer-li dedicar discos dels UC, em va deixar fotocopiar algunes partitures recollides per Manuel García Matos, conegut arreu per la seva Magna Antología del Folklore Musical de Espanya, i em va posar en contacte amb en Xico Bufí, al que vam anar a veure l’Imma, el Bero, la Katy i jo, i al a qui entre glop i glop de Frigola, li vaig comprar un preciós tamborí eivissenc, i més endavant unes castanyoles de ginebró pel Jordi Bero. En una de les xerrades amb el Victorí, em va dir que suposava que el Botafoc d’Eivissa es deia així perquè hi havia hagut canons.

Al terrat de la Torre de Botafoc hi havia un canó que girava 360º, i per encendre’l, calia un botafoc, que segons el DIEC és un “pal que portava a un cap la metxa encesa per a calar foc al canó”. Ara bé, Arroyo i Menchon1995), després dels seus estudis i recerques van concloure que el nom de Botafoc “prové del renom dels propietaris de la partida de terra on s'edifica. Els darrers membres d'aquesta família foren Joan Nin i Porta (1877-1919), conegut com «Vell Botafoc»”. Evidentment les conclusions d’Arroyo i Menchon són més serioses i plausibles que les suposicions, però malgrat tot, la coincidència entre la realitat i l’explicació hipotètica, és força curiosa i interessant.

Segons ens ha comentat i ha escrit, en Josep Maria Inglès (Inglès, Josep Maria. L'escut heràldic de la Vila del Vendrell, vindicat. El Vendrell: Edició pròpia, 1976), opina que, seguint el que diu Aixelà (1930, citat a Arroyo i Menchon, 1995), aquesta torre “triangula” amb la del Puig i amb la del “Camí de Tomoví”, acomplint la proposta de construir ”tres torres artilladas formando triángulo”, però segons Arroyo i Menchon (1995), la Torre del Botafoc era una “torre fusellera” com del Puig, que més que triangular, feia línia gairebé recta amb una tercera torre que devia estar “situada al cim de la partida coneguda com «Les Torretes», enderrocades les seves restes els anys setanta del nostre segle durant la urbanització d'aquells terrenys, coneguts com «Vendrell»”, i que “algunes de les persones a les que hem preguntat, recordaven que aquesta torre situada prop de I'anomenat Corralot d'en Virgili, era de planta circular i tenia espitlleres i la porta estava, com en el cas del Puig i del Botafoc, a la primera planta”.

Torre del Puig

De característiques i funcions iguals que les de la Torre del Botafoc, també es va construir a finals segle XIX (1874?). Està situada a l’est/sud-est del Vendrell, sobre el Torrent del Lluc, a l’esquerra de la carretera de Tarragona, “la general” (N-340), en direcció a aquesta localitat. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’57.11”N, 1º32’1891”E.

Rep aquest nom perquè està dalt d’un turó, d’un puig, el Puig del Vendrell.

Aguilar i Martínez (2003), diuen que va ser utilitzada com a torre de telegrafia òptica civil, i que té el número de registre 54. Sobre aquest fet dubtós, vegeu la Torre del Telègraf.

Torre del Camí de Tomoví, o Torre de I'Hort d'en Milà, o Torre d'en Serra

Torre situada en unes hortes del Camí/Carrer de Tomoví, a Santa Oliva, a la dreta del pàrking de la Policlínica del Vendrell. És més petita i baixa que la del Botafoc i la del Puig, i possiblement tenia una altra funció donada la seva mida i característiques. Com hem dit abans, segons Josep Maria Inglès, triangulava amb la Torre del Botafoc i la Torre del Puig. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’47.31”N, 1º32’03.35”E.



Torre de les Torretes

Remeto al paràgraf final de la Torre del Botafoc.

Torre del Molí de vent

Molí de vent que està al costat d’una masia coneguda com el Mas o Masia del Bombo (la família dels Bombo n’eren els masovers). “És una torre cilíndrica atalussada construïda damunt d'un cos quadrangular cobert amb volta de creueria sostinguda per quatre arcs de mig punt” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1314). Està situada a la Muntanyeta, a la carretera de Calafell, núm. 23, i s’identifica amb un cartell on hi posa. “Masia Molí de Vent, Caralt Soler”. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’09.40”N, 1º32’41.27”E.


A la casa del carrer Cerdanya del Vendrell tenim un quadre d’aquest Molí, que el va pintar Albert Satacana de Calafell, i que als anys 50 del segle passat, va regalar a "Josep Maria Barnadas, Papitu paperer o Papitu de la pipa, avi de l’Imma Bo Barnadas, la “meva dona”. Dijous 21 d’agost vaig anar a fer fotos al Molí i en veure que era impossible reproduir la imatge del quadre, vaig trucar a la porta i la senyora Maria Lluïsa, molt amablement me’n va deixar fer des de dintre i m’ensenyà per sobre la preciosa masia i alguns quadres i ceràmiques que té amb la imatge del molí. Li dec una còpia del nostre quadre, que li portaré en una altra ocasió, i aprofitaré per conèixer més la història de la masia i del molí.

[Segueix a: Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (2)]

Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (2)

[Ve de: Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (1)]

TORRES 2

Torre del Cintoi


Torre construïda als segle XII o XIII “amb funcions defensives o de vigilància possiblement d’origen romànic. Segons alguns autors podria ser l’origen del nucli del Vendrell, documentat des del 1032. La torre, que només es conserva en part, té planta circular i un diàmetre interior de 3 metres. A uns 4 metres d'alçada hi ha un relleig que fa pensar que la porta deuria estar a aquesta altura. El parament del mur és fet a base de pedres mitjanes, poc treballades però ben alineades i unides amb morter de calç.” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1308). Està situada al carrer Cintoi cantonada amb el carrer Josep Bosch, a la dreta de la carretera de Tarragona, en direcció a aquesta localitat, gairebé davant de la fita N-340. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’47.31”N,1 1º32’03.35E.

Es diu que té aquest nom perquè els terrenys on és, eren d’un home anomenat Cintoi.

Torre del Telègraf o Torre dels Masos de Comarruga

Torre construïda entre 1849 i 1953, situada al punt més alt dels Masos de Comarruga, al carrer Clotes, que surt del carrer del Telègraf. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º11’33.26”N, 1º31’31.36”E.

Romeo i Romero (2000), revisant el mapa de l’Instituto Geografico Nacional (IGN 447), de 1952, la localitzen al “Pujol de Reverter”, a la part superior dels Masos de Comarruga i d’ella diuen:

I Aguilar i Martínez (2003), la identifiquen com a “torre de telegrafia òptica civil”, la localitzen al “Turó del Telègraf”, i li assignen el número de registre 154, ja que no en tenia, i està entre la 53-Ermita de Sant Antoni a Altafulla, i la 54-El Puig (!?). També podria ser que hi hagués un error ja que Romeo i Romero (2000) passen de la torre l’Ermita de Sant Antoni (53), directament a la dels Masos de Comarruga, i per tant aquesta fos la veritable 54 i no la Torre de Puig. De fet no he trobat ningú que hagués sentit a parlar mai de l’ús de la Torre del Puig com a torre telegràfica.

Torre del Mas del Francàs

Torre prismàtica rectangular situada al Mas del Francàs, al Francàs. No és una torre aïllada sinó que està integrada al conjunt del Mas. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º10’45.19”N, 1º32’46.37”E.

“El lloc del Francàs està documentat des del segle XIV, quan consta que tenia 7 focs. El mas del Francàs és una masia fortificada, ben restaurada i actualment convertida en restaurant. Conserva una torres de planta quadrada amb matacà defensiu. La restauració ha conservat les parets de pedra irregular amb alguns panys de carreus ben escairats, igual que les cantoneres i les llindes i brancals de les finestres. Els portals són de mig punt, adovellats” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1300).

Torre de Sant Sebastià


Torre del segle XVI (?) situada darrera del cementiri de Sant Vicenç de Calders, la funció de la qual encara no està clara. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’26.95”N, 1º30’58.94E.









ALTRES TORRES (+/-)


Torre de l’aigua de Sant Vicenç de Calders


Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’15.54”N, 1º30’52.41”E.

Torre de l’aigua de la Muntanyeta


Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’16.46”N, 1º32’46.37”E.

Torre de l’aigua de Comarruga


Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º11’18.22”N, 1º32’23.90”E.

I la Torre del repetidor, algunes torres de les torres o “villes” de Comarruga, i les “torres”, àlies campanars d’esglésies com la de Sant Salvador al Vendrell, la de Sant Vicenç, la de Sant Ramon a Comarruga, l’ermita de Sant Salvador de Comarruga..., però això és per un altre dia

Nota

Al web del Patrimonio Nacional (http://www.patrimonionacional.biz/provincia/44/tarragona), hi ha catalogades: “Torre del Cinto (El Vendrell (Baix Penedès))”, “Torre del Puig (El Vendrell (Baix Penedès)), “Torre del Botafocs ( El Vendrell (Baix Penedès)), “Mas del Bombo (El Vendrell (Baix Penedès)), “Torre de Telègraf Òptic (El Vendrell (Baix Penedès) ), “Corralet d'en Virgili (El Vendrell (Baix Penedès) ), i “Castillo. Torre de Mas Francas (El Vendrell (Baix Penedès))”.

I a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, (http://cultura.gencat.net/invarquit/llista.asp?nom=&municipi=431634&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cercar), a Vendrell, el (Baix Penedès), hi trobem catalogades entre altres: Torre de Telègraf, Torre del Cintoi, Mas del Bombo-Mas del Xombo, Torre del Mas Francàs, Corralot d'en Virgili, Torre de Botafocs i del Puig i Torre del Puig, algunes d’ells amb fotografies de Pere Català Roca dels anys 1963 i 1964.

Preguntes: 1) És possible canviar els noms incorrectes; 2) És possible incloure altres/noves construccions; 3) És possible incloure fotografies on no n’hi ha i actualitzar i/o complementar les de Català Roca amb imatges actuals?; 4) Algú sap què era i què és el “Corralet d’en Virgili”, on és, que hi havia i que hi ha ara, per estar catalogat? Sobre on és i què hi havia, Arroyo i Menchon (1994) el localitzen al Nou Vendrell i diuen que era la tercera torre fusellera del Vendrell, però a les altres preguntes, ara per ara no he trobat resposta.

Informacions extretes de:

Aguilar, Antonio; Martínez, Gaspar. (2003). “La telegrafía óptica en Cataluña: Estado de la cuestión”. Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, núm. 7, p. 133-156 (Versió en línia a: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm [Consulta: 27 agost 2008]).

Arroyo, Pau. (2000). “Conservació-restauració de la Torre del Botafoc del Vendrell”. Miscel·lània Penedesenca, núm. XXV, p. 139-152 (Comunicacions presentades a les 9enes Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Calafell els dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 1996), (Versió en línia a: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/64063/92277 [Consulta, 24 agost 2008]).

Arroyo, Pau; Menchon, Joan. (1995). “Conservació i rehabilitació de les torres fuselleres del Vendrell”. Miscel·lània Penedesenca, vol. XX, p. 505-533 (Comunicacions presentades a les 7enes Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant Sadurní d'Anoia els dies 3, 4 i 5 de juny de 1994), (Versió en línia a: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59483/92204 [Consulta, 24 agost 2008]).

Castells de Catalunya: http://castellscatalunya.iespana.es/

Castells del Baix Penedès: http://www.weblandia.com/castillos/baixpenedes.htm.

poblesdeCatalunya.cat, Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis de Catalunya a través d’Internet, del Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP): http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=431634

Romeo, José María; Romero. Rafael. (2000). “La telegrafia òptica a Catalunya”. A: Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya: Girona, 6, 7 i 8 de novembre de 1997. Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya/Marcombo, p. 575-590 (Fragments en línia a: http://books.google.es/books?id=3zRxLTzEZdgC&printsec=frontcover&dq=isbn:8426712487&hl=ca#PPP1,M1; Resum en línia a: http://www.coit.es/museo/cronolog/sigloxix/1800/cat/cat.htm [Consulta: 27 agost 2008]).

I converses amb Josep Maria Inglès i Josep Maria Bo, durant l’agost de 2008.

diumenge, 24 d’agost de 2008

Crònica personal i subjectiva de la Festa Major del Vendrell de 2008

1) Sobre “Novetats a les músiques populars de la Festa Major del Vendrell de 2008”, l'escrit que em van publicar al Diari del Baix Penedès del 8 d’agost.

2) L’èxit de l’Assaig General de la Cercavila, i de retruc l’èxit de tots balls, sobretot dels nous, i de re-retruc l’èxit de L’Embarcada.

3) Sobre les Matinades:

  • Un escrit meu sobre les Matinades, extret, amb modificacions, ampliacions i actualitzacions, de: Quintana, Jordi. (2005). Les gralles al Vendrell: músics i músiques. El Vendrell: Ajuntament del Vendrell (Premi IV Beca d’investigació Jaume Ramon i Vidales, convocada per l’Ajuntament del Vendrell al 2003).
  • El dia Santa Anna (26/07/2008) i el de Santa Anneta (27/07/2008) vaig sortir a tocar matinades amb Les Gralles del Baix Penedès, com faig des de fa uns 12 anys. És l’únic moment que toco la gralla. Que lluny queden aquells anys d’assajos que al 1980 fèiem a la Cooperativa Teixidors a Mà del carrer Terol de Gràcia, i al terrat del col·legi Lestonnac del carrer Pau Claris de Barcelona, llavors Via Laietana, amb el Xavier Tomàs!
  • Les Matinades curtes que el dia de Santa Anneta vam tocar a la passarel·la de la Riera de la Bisbal, de davant del local dels Nens del Vendrell i del Cau de Foc, on després vam fer aquestes fotos. Vegeu també l'escrit enllaçat a l'inici.












  • El so únic de Les Gralles del Baix Penedès, hereves del dels Macaris (Albert Jané, Carbassó; Joan Domingo, Macari, i Jaume Esteve, Casalta), Antoni Oller, Eduard Vericat, Antoni Mañé i Mercadé, Ton de la Gralla i Jaume Vidal i Vidal, Carboner. I sentint-ho pels altres companys i companyes, opino que els que mantenen el so més autèntic (!?) són el Bero, el Pelle i el Guino. Un so del que sobretot es gaudeix quan passem pel carrer dels Cafès, el de Montserrat, la Cristina alta i Cristina baixa, la Barceloneta alta i Barceloneta baixa..., per carrers estrets.
  • El so de la 3a veu, tocada pel Jordi Inglès, Bero i l’Adrià Grandia, autor de l’arranjament, a partir de la del grup de grallers Els Gonsers de Sant Jaume dels Domenys. I la 8ena inferior de la 1a primera que enguany va tocar el Jaume Juncosa amb la seva tenora.
  • El Dia del gos, en passar pel carrer de Montserrat, el pare de l’Antonio, que cada matí està prenent alguna cosa a la terrassa del Yoisi o de l'Isidro, va cridar al Bero i li va dir: “”¡Oye! ¿Qué no sabéis otra? ¡Siempre tocais a misma!”
  • Viure la Festa Major des de dintre, com puc fer des de fa una dotzena d’anys, tocant la gralla a les Matinades i el flabiol i el tamborí al Ball de Pastorets
  • Després de les matinades és obligat esmorzar a Cal Guitarra o La Bombolina, que de fet és el restaurant Montserrat. Esmorzar de platillo: tripa, bacallà, sípia o botifarra amb fesols, peus de porc, llesques de pa amb tomàquet..., i no fa tants anys fins i tot sang i fetge!, i pels joves, entrepans, tot regat amb vi (sort n’hem tingut que el Joan Cugat comencés a tocar el tambal perquè ha aconseguit que canviessin el Padró per un s/n tipus “cosechero” nostrat), gasosa i agua, i al final, després de cafès, carajillos i copetes de licor i de Fernet Branca, una bona tocada de gralles. Tres afegitons. 1) Actualment “la tripa de cal Bombolina” és el meu referent. Ja sé que el Fontana n’és especialista i diferirà de mi, però per mi que no en puc menjar i només en menjo per la Festa major i per la Fira, és menjar del déus; 2) Llàstima que no facin cap i pota!; i 3) El Fernet de després d’esmorzar. El vaig descobrir a principis dels anys vuitanta del segle passat, de la ma del Jaume de Solsona, juntament amb els Undenberg i els Schnaps. El Fernet va ser una altra de les moltes coses que em va unir a l’Imma. Alguns grallers i timbalers vells en prenien, sobretot el Carboner i el Tof,

4) Preguntes finals

  • Perquè els Gegants després de la Cercavila no es queden a la Plaça Vella fins al final, com es veu en totes les fotos del segle passat?
  • Perquè els Malcasats no volen sortir a la Cercavila, passejant i fent algun ball, reservant-se la representació pel Dia del gos?
  • Perquè les Gitanes i els Gitanos són tan intransigents i no van ballar a la Plaça Vella

dissabte, 16 d’agost de 2008

Manoel de Barros

Dilluns 11/08/2008, vaig estrenar una samarreta amb un dibuix i un poema de Manoel de Barros que em va regalar l’Ednilson al meu tercer viatge a Brasil. Va ser ara fa un any, a l’agost de 2007. Com que l’Ednilson treballava a la Universidade para o Desenvolvimento do Estado e da Região do Pantanal-UNIDERP de Campo Grande a Mato Grosso do Sul, em va convidar a fer una conferència i un taller.

La samarreta es va fer amb motiu de la publicació del llibre Celebração das Coisas - Bonecos e poesias, de Manoel de Barros, editat per Pedro Spíndola al 2006. És una petita joia que recull algunes de les que coses dels seus “Cadernos de rascunho” en els que al llarg de seva vida, “Anoto coisas em pequenos cadernos de rascunho. Arrumo versos, frases, desenho bonecos.” Vegeu l’entrevista que José Castello li va fer a l’agost de 1996 per al diari "O Estado de São Paulo”


“Silêncio nele é tão alto que os pássaros escutam de longe e vêm pousar em su ombro”, o sigui, més o menys “El silenci és tan alt, que els ocells escolten de lluny i venen a posar-se a la seva espatlla”

Buscant informació de Barros, m’ha alegrat molt trobar que el Jorge Larrosa va traduir al castellà una antologia d’ell: Barros, Manoel de. Todo lo que no invento es falso (Antología). Màlaga: Maremoto, 2002 (Selecció i traducció de Jorge Larrosa). Al Jorge li dec sobretot la relectura crítica i filtrada dels filòsofs marxistes i de Deleuze, Foucault i Bernstein, l’aproximació a Lyotard i Derrida i l’inici del meu interès per Wittgenstein.


I una altra coincidència, el Marc Egea, com diu al seu web “és compositor d'algunes de les músiques per a l'espectacle Salvatge cor els components del qual són el poeta Albert Roig, els ballarins Àngels Margarit i Alexis Eupierre, el músic Krishoo Monthieux i el creador de videos Dionís Escorsa” que inclou textos de Barros.

Tot i la incomparabilitat, els seus “Cadrenos de rascunho” em recorden les meves Moleskine.

A la primerafoto, llibretes anteriors i Moleskines (una es falsa!), per fora, per la pell. A la segona, Moleskines per dintre, per les tripes i les neurones.

Ço del Botafoc, Cobla de tres quartans i altres coses

Dimecres 6 d’agost, els del Ço del Botafoc vam
actuar al XXè Música a la Vila del Vendrell, compartint cartell amb altres grups del Baix Penedès.

Va ser al 2001 que vam començar amb el Ço del Botafoc com a Cobla de tres quartans (sac de gemecs o cornamusa, flabiol i tamborí, i tarota o xirimia), sovint ampliada i diversificada, perquè com que en som sis, tant en podem fer dues, com podem complementar-la i diversificar-la amb altres instruments, sobretot quan no reduïm el repertori a la música tradicional i popular.

Seguint l’ordre de dreta a esquerra d’aquesta foto que ens vam fer a l’Auditori Pau Casals, som: Jordi Inglès, Bero: flabiol, tarota, tamborí de cordes, campanes tubulars i altres percussions i gralles; Jordi Navarro: sac de gemecs, clarinet, tarota i percussions; Edgar Ferré: sac de gemecs; Adrià Grandia: viola de roda, tarota i gralla baixa; Roger Serra: flabiol i tamborí; i Jordi Quintana: flabiol, flautes i tabal.




En l’àmbit de la música popular i tradicional, centrem les seves actuacions al Vendrell, participant en la Rifa del porc, per Sant Antoni, en la Festa Major, la Mostra de Folklore, la Fira de Santa Teresa, el concert de Nadales, i en altres festes, actes i esdeveniments. A més, hem participat en concerts i cercaviles de la comarca, d’arreu de Catalunya i d’altres llocs.

En altres àmbits musicals interpretem de Llibre Vermell de Montserrat juntament amb diverses agrupacions com el Cor Orfeó Parroquial del Vendrell (2003 i 2004), la coral Allegro de Barcelona (2005 i 2007), el Cor Creixent de L'Hospitalet de Llobregat i la Coral Santa Rosalia de Torredembarra (2006), i la Coral Ginesta de Cervera (2008); i interpretem repertori d’Alfonso X el Sabio (s. XIV), Bartomeu Càceres (s. XVI) i d’autors anònims dels segles XIII a XVII, així com peces pròpies, d’amics i adaptacions diverses. En aquests concerts comptem amb la col·laboració de Jordi Bassó a les flautes. Dos vídeos del concert que vam fer a Vitoria al 2007, amb la coral Allegro de Barcelona: video 1, video 2.


Si al principi he dit que som una a "Cobla de tres quartans ampliada i diversificada", també hagués pogut dir que som una Cobla de ministrers. Això de Cobla de tres quartans possiblement és un invent de Joan Amades. De fet, les referències escrites sobre els instruments d’aquesta formació, sempre els esmenten indicant el seu nom: cornamusa, flabiol, tamborí/tamborino, i xirimia; i no és fins al 1932 que Amades fa servir aquest terme en un escrit sobre "La cornamusa a Catalunya" publicat a la Revista Musical Catalana (núms. 343 i 343).
















El nom de Cobla de tres quartans, i el del seu derivat Mitja cobla (sac de gemecs o cornamusa, i flabiol i tamborí), són un invent de principis del segle XX, en el que tot i el recurs curiós i justificador de “tres quartans” com a tres músics que toquen quatre instruments, també pot trobar sentit en la taula de més avall.

Amb aquesta normalització terminològica, trobem que si bé històricament el nom de Cobla de joglars o de ministrils equival al concepte de “cobla sencera”, i que aquest només s’atribueix a les Cobles de ministrers i a les Cobles de sardanes, les altres agrupacions són considerades incomplertes: ½ i ¾.


El Ço del Botafoc, és el que és en cada moment: una Cobla de tres quartans, una doble Cobla de tres quartans, una Cobla de tres quartans ampliada i diversificada, una Cobla de ministrers...

Però..., que és això del Ço del Botafoc? La resposta és clara: Això del Botafoc. Això sí, amb una picada d’ull a la fonètica ço/so. Quant al Botafoc, aquesta és una torre de defensa del segle XIX, de la tercera guerra carlina, situada al nord del Vendrell, que fa parella amb la del Puig (s. XIX), i complementa la del Cintoi (s. XII?), la del Molí de vent, la dels Masos de Comarruga o del telègraf.... Però de les torres del Vendrell n’estic preparant un petit escrit amb imatges per més endavant.



Si abans he mostrar el logo antic del grup amb el que en vam fer algunes rajoles, l'actual és un dibuix de l'Antoni Bassó.


I per acabar un problema de mesures: Segons els DIEC, un quartà és una “mesura de capacitat per a grans, pròpia de Catalunya, equivalent a la dotzena part d’1 quartera o a 4 picotins”, però si sabem que un picotí equivalia a 1.44 litres, quina és la capacitat d’aquesta mesura de “Tres quartans”.




dimarts, 22 de juliol de 2008

Flabiol, el Matador i..., el Francàs?

Preparant l'escrit anterior, he tornat a veure la fotografia núm. 27 que Massot (1998), inclou a la selecta de fotografies que intercala entre les pàgines 176 i 177, amb el peu “El tabal de la colla dels Romees, el Vendrell”. Tot i que hi ha qui diu que no es pot descartar del tot que el Francàs sabés tocar el flabiol, no crec que el flabiolaire de la foto esmentada sigui en Francàs, sinó el Matador, en Pau Orpí i Gual de Sant Llorenç d’Hortons, al qual Amades i Tomàs van entrevistar el 2/11/1927, tot just després de la trobada amb els Romeas del 30/10/1927.

Algunes dades:
1) En la crònica de la missió anterior, la del 30/11/1927 al Vendrell i a Vilafranca per entrevistar als Romeas, Amades i Tomàs comencen esmentant la foto 15 (p. 182), i en referir-se al tabal de llautó del Francàs, esmenten la foto 27 (p. 185); en la crònica de la missió a Sant Llorenç d’Hortons del 2/11/1927, quan parlen del Matador (p. 187), comencen esmentant la foto 22; i en la de la missió dels dies 5- 6/11/1927 a Torà, comencen per la foto 30. Potser hi va haver/hi ha un algun desordre en les fotos i les numeracions? Si El Vendrell té la foto 15, Sant Llorenç d’Hortons la 22, i Torà la 30, la foto 27 possiblement també deu ser de Sant Llorenç, i per tant deu ser del Matador.
2) El tabal de la foto 27 és de fusta (foto 1) i no de llautó. El Fracàs tocava amb un tabal de llautó (foto 2) fet per Francesc Badia, Sisquet Llauner del Vendrell









3) Aquí tenim una foto del Francàs als anys 30, la del Matador (!?) de 1927, i una altra dels Matador tocant amb els Gegants de Barcelona, a principis del segle XX.









































4) I aquest flabiolaire de la postal que ja fa uns quants anys vaig trobar un diumenge al matí al mercat de Sant Antoni..., és el Matador?

dilluns, 21 de juliol de 2008

Música de gralles al Vendrell

L’any 2006, Les Gralles del Baix Penedès, l’Ajuntament de Vendrell i l’Auditori Pau Casals del Vendrell, van iniciar la programació anual d’un concert que amb el nom genèric de Música de gralles al Vendrell, homenatgés, amb motiu d’algun aniversari, a grallers i a grups de grallers del Vendrell amb els objectiu de recuperar i difondre peces musicals per a gralles que haguessin format part del repertori dels grallers i/o grups de la vila, o que haguessin estat composades o arranjades per grallers vendrellencs, així com estrenar peces compostes per vendrellencs i vendrellenques, per persones relacionades amb la Vila, o per autors al quals se’ls fes un encàrrec específic.

El 14 d’octubre de 2006 el concert es va dedicar als Macaris: Joan Domingo, Macari, Albert Jané, Carbassó, i Jaume Esteve, Casalta; a també a Antoni Ollé i Jaume Vallès, i al record d’Antoni Mañé, Ton de la Gralla, que feia un any que ens havia deixat. Les peces que es van interpretar, eren peces recollides i referenciades en documents de final del segle XIX i de principi del segle XX, algunes destinades a acompanyar balls populars; peces per a gralla compostes o arranjades per destacats grallers del Vendrell com Josep Mercader, Astor, o Jaume Vidal, Carboner: peces que formaven part del repertori de destacats grallers o de grups de grallers de la vila, com Antoni Mañé, Ton de la Gralla, Els Macaris o Les Gralles del Baix Penedès; i peces compostes per Anna Ibarz, Joaquim Miracle i Jordi Quintana. I s’estrenaren composicions per a gralles de Carlota Baldrís, Adrià Grandia, Jordi López, Montse Meneses i Albert Solé. [Programa del concert 2006]

















El 13 d’octubre de 2007 el concert es va dedicar Joan Vidal i Martí, Tof, en el centenari del seu naixement, i el desè aniversari de la seva mort. El repertori que es va interpretar, va seguir recollint i presentant peces que s’havien tocat a finals del segle XIX i de principi del segle XX; peces composades per Jaume Vidal, Carboner; peces per a gralla de compositors vuitcentistes; i a més s’estrenà l’obra Música amb canya doble, composada per David Puertas, la qual va ser un encàrrec exprés, amb motiu de l’homenatge a Joan Vidal i Martí, Tof. El Patronat Municipal Auditori Pau Casals i Clivis van editar d’una selecta d’obres seves amb el nom de Música amb canya. [Programa del concert 2007]

El concert Música de gralles al Vendrell del proper 11 d’octubre de 2008, estarà dedicat als Romeas. Va ser arran de la col•laboració que els Trips van fer al el 2 de juny del 1901 a la representació que la Lira Vendrellenca va fer al Teatre Romea del sainet Pau de la Gralla o La Festa Major de la Vila, de Ramon Ramon i Vidales, estrenat l’11 de novembre de 1900, tot interpretant un Toc de castells, que de mica en mica, però documentalment a partir de 1908, se’ls va començar a anomenar els Romeas, o com diu Salvador Arroyo, “més coneguts, però per la dicció Els Romeies”.

Si al 1901, quan van tocar al Teatre Romea, el grup del Trips estava format per Francesc Martí i Figuerola,
Trip, Salvador Salvó i Roca, Vador Ticó, i Antoni Claramunt i Mañé, Francàs, al 1908, quan es consolida el nom de Romeas, trobem que el 28 de juliol, el dia del gos, mor en Francesc Martí i Figuerola, Trip, i a partit d’aquell moment, el substitueix en Josep Castellví i Mañé, Pelegrí, que era de Bellvei.

Per tant, homenatjar als Romeas, vol dir homenatjar als Trips, que com bé diu Blai Fontanals, van ser “els primers Romeas”, homenatjar als Romeas de 1908, i també als que van anar configurant el grup fins al 1944, tot ells recollits en la taula de sota.




El repertori previst en aquest concert, estarà seleccionat pels tres grups de gralles que hi participaran (Les Gralles del Baix Penedès i els Tocats de canya, del Vendrell, i Clau de Mar, de Vilanova i la Geltrú), però inclourà diverses peces del repertori dels Romeas, recollides per Joan Tomàs i Joan Amades el 30 d’octubre de 1927, entre les que cal destacar el Toc d’ofertori, la Marxa de la bandera, les Caramelles i la Bolangera. A més, s’estrenarà l’obra per a tres gralles i tabal, Cor de foc, composada per Jordi Fàbregas, que és un encàrrec exprés, realitzat amb motiu de l’homenatge als Romeas. El Patronat Municipal Auditori Pau Casals i Clivis van editar d’una selecta d’obres seves amb el nom de Quatre tocs amb canya. [Programa del concert 2008]

  • Arroyo, Salvador. "Els grallers del Vendrell: les colles de la renaixença castellera (1926-1936)". Miscel·lània Penedesenca, núm. XX, pàg. 593-634, 1995 (Comunicacions presentades a les 7es Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant Sadurní d'Anoia els dies 3, 4 i 5 de juny de 1994), (Versió en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59486/92207> [Consulta: 22 juliol 2008]).
  • Arroyo, Salvador. "Els grallers del Vendrell: dels primers noms a les primeres colles (1784-1926)". Miscel·lània Penedesenca, núm. XXI p. 199-266, 1996 (Comunicacions presentades a les 8es Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant Pere de Ribes els dies 2, 3 i 4 de juny de 1995), (Versió en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/63787/92218>) [Consulta: 22 juliol 2008]).
  • Fontanals, Blai. (ed.). Nosaltres, els grallers. Barcelona: Escola de Grallers de Sitges, 1996.
  • Massot, Josep. (ed). Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum VIII. Memòria de missions de recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
  • Quintana, Jordi. Les gralles al Vendrell: músics i músiques. El Vendrell, 2005 (IV Beca d’investigació Jaume Ramon i Vidales, Ajuntament del Vendrell, 2003).

dimarts, 15 de juliol de 2008

Coses vàries 1

Tot i que no penso transcriure les Moleskines acabades, en la migració a aquest Bloc, si que hi incloure coses de les dues pàgines escrites en la que estic fent servir actualment i que recuperaré durant aquestes vacances del 2008 (Barcelona, El Vendrell, Miranda de Arga, Carcassonne i Salas Bajas), ja que no sempre em podré connectar a Internet:

- Maig 2008. El Jordi Vendrell em va dir: “Quant temps fa que no acabes un boli?” Ni no recordo! Qui acaba la tinta dels bolis?

- El dia 21 d’abril, amb mares i pares de l’AMPA del CEIP Ferran Sunyer varem fer sabó al pati de l’escola: 2 litres d’aigua o 1-1.5 d’aigua i 1-0.5 de colònia (essències), 1 quilo de sosa càustica, remenar amb cura i sense respirar a sobre, i afegir 5 litres d’oli de fregits ben colat. Als meus 51 anys mai n’havia fet.

- Fonètica petonera: bilabial galtal sord, bilabial galtal sonor, bilabial galtal galtal sord, bilabial galtal galtal sonor, bilabial bilabial, bilabial bilabial humit, bilabial bilabial llengual, bilabial nassal, bilabial frontal, bilabial bulval llengual, bilabial prepucial llengual i xuclal, bilabial airal, bilabial manal bufal, nassal nassal, bilabial omès (“A dónde irán los besos que guardamos, que no damos...” Victor Manuel dixit). Això és una OEC, o sigui Obra En Curs, en anglès WIP.

- En Jean Paul Sarte va dir que: “Être libre, ce n'est pas pouvoir ce que l'on veut, c'est vouloir ce que l'on peut", o sigui, “Ser lliure no és poder fer el què un vol, sinó voler fer el què un pot”, que en anglès és, “To be free doesn’t mean having the power to do what we want, but it means wanting what we have the power to do.” Però sobre “To be” i “To do”, abans i després també s’ha dit:

  • “To do is to be”, Sòcrates, René Descartes, Friedrich Wilhelm Nietzsche
    To be is to do”, Plató, Immanuel Kant, Jean Paul Sarte
  • “To be or not to be”, William Shakespeare
  • “To have or to be”, Eric Fromm
  • “Doobie doobie doo”, Frank Sinatra
  • “Do, or do not..., there is no try”, Yoda, mestre Jedi

dilluns, 14 de juliol de 2008

Ball de Pastorets, Mitja cobla..., i Ratafia

- Ahir diumenge 13 de juliol vaig tocar a la Festa Major de Banyeres amb l’Àlex, acompanyant el Ball de Pastorets del Vendrell. De fet en som els músics “oficials”. Ara fa un any l’Àlex i jo ens varem estrenar també a Banyeres com a “Mitja cobla travessera”, i mira que varem grinyolar! ...i fer grinyolar! L’Àlex toca el sac de gemecs amb bordons travessers, o sigui sobre el braç dret, a l’estil del Xufo (en Xavier Garcia en diu sac d’escenari), i jo el flabiol i el tamborí. Mitja cobla..., travessera!
[Ball de pastorets en acció, gentilesa de l'Adrià i el YouTube]

- I avui fa vint dies que tinc la ratafia a sol i serena a la terrassa del pis de Vendrell. Si queda bé, ja ho explicaré i l’any que bé ampliaré la producció. De fet, a Catalunya la ratafia és l’equivalent de l’orujo a Galicia. Acceptant la diferència entre destil·lat i macerat, que uns tenen alambins i altres garrafes de vidre, i que uns ho fan a dins de casa i els altres a fora, cada família es fa el seu licor. I en el cas de les ratafies, amb un gust i unes característiques pròpies de cada casa. La ratafia no és un licor sinó un tipus de licor amb una base alcohòlica i aromàtico-fermentadora comuna, i amb el toc de gustos i aromes dominants i complementaris de cada casa.

Si el 2 d’agost la nostra ratafia quedat bé, en parlaré més, mostraré comparacions de receptes i detallaré la meva.

Perquè moleskinequintana

Va ser al 1998 quan en Filippo de Venezia em va regalar la meva primera Moleskine. Ja la coneixia però mai n’havia tingut cap i la veritat és que des d’aquell moment ja no m’he separat mai més d’elles. Puc dir que ja fa deu anys que sóc molesquiner, tot i que ara, però, enyoro aquelles llibretes de tapes de pseudopell negre, amb el nom gravat.

Aquest bloc pretén ser la meva Moleskine en línia. Una Moleskine, la moleskinequintana, que m’aportarà avantatges com: la possibilitat de tenir sempre en línia allò que hi he anat escrivint, sense haver de rellegir les llibretes ja desades; poder fer cerques per paraules o per termes/etiquetes; i obrir a qui vulgui les meves idees, anotacions, records, comentaris, referències...

Aquest dissabte passat, llegint l’article de l‘Enrique Vila-Matas a Babèlia (La inteligencia de Renard, El País, Babelia, 12-07-08), he trobat el que, entre altres coses, em sembla que serà aquest bloc per mi: “Escribir es una forma de hablar sin que te interrumpan...”. No pretenc crear, ni opinar, ni fer un diari..., simplement vull aprofitar les avantatges del web 2 per, tal com he dit abans, registrar o anotar coses, per poder-hi accedir i fer cerques fàcilment, i si algú les llegeix, bon profit.