divendres, 18 de desembre de 2009

No hi podia faltar!

dilluns, 30 de novembre de 2009

dimarts, 13 d’octubre de 2009

To be...

En un altre post vaig escriure que “En Jean Paul Sarte va dir que: “Être libre, ce n'est pas pouvoir ce que l'on veut, c'est vouloir ce que l'on peut", o sigui, “Ser lliure no és poder fer el què un vol, sinó voler fer el què un pot”, que en anglès és, “To be free doesn’t mean having the power to do what we want, but it means wanting what we have the power to do”.

Però sobre “To be” i “To do”, abans i després també s’ha dit:
  • “To do is to be”, Sòcrates, René Descartes, Friedrich Wilhelm Nietzsche
  • “To be is to do”, Plató, Immanuel Kant, Jean Paul Sarte
  • “To be or not to be”, William Shakespeare
  • “To have or to be”, Eric Fromm
  • [To] “Doobie doobie doo”, Frank Sinatra
  • Do, or do not..., there is no try”, Yoda, mestre Jedi a Luke Skywalker
I segueixo el llistat amb:
  • “Te vi, o te vi con otro. Esta es la cuestión”, llegit a un EP3 de 2008.
  • “To be or not to be”, d’Ernst Lubitsch
  • “How to: be or not to be”, d’Erga Netz
  • "To be and not to be, that is the answer", llibre de Graham Priest
  • “Two bee or not to bee”
  • “To bit or not to bit”
  • “2 beers or not 2 beers”
Ah! I ribot, al revés és To Bir!

I aquest acudit de Quino..., i aquesta imatge manllevada del Flickr



dimecres, 7 d’octubre de 2009

Música de gralles al Vendrell, 2009

Per quart any consecutiu, el Patronat Municipal Auditori Pau Casals, ofereix, el divendres 16 d’octubre a les 10 de vespre, el concert Música de gralles al Vendrell.

Els concerts Música de gralles al Vendrell, tenen 7 característiques:
Formen part de Cicle de tardor de l’ Auditori Pau Casals i alhora de la programació de la Fira de Santa Teresa del Vendrell.
  1. Homenatgen a grallers, timbalers i grups de grallers de la Vila. El concert d’enguany es dedica al grup de grallers Els Macaris del Vendrell, que ja han complert seixanta anys, des de la seva creació al 1949: Albert Jané, Carbassó; Joan Domingo, Jan Macari, Macari; Jaume Esteve, Casalta; i també a Macari Domingo, Macari, vell Macari; Antoni Ollé, l’Ollé i Josep Sonet, Peces.
  2. Recuperen, reinterpreten i difonen peces musicals per a gralles, que hagin format part del repertori de grallers i de grups de grallers del Vendrell, o que hagin estat composates o arranjades per persones de la Vila.
  3. Hi participen els grups de gralles del Vendrell, que actualment són Les Gralles del Baix Penedès, i els grallers Tocats de canya; i es convida a un grup de gralles de reconeguda qualitat, que enguany són el Ganxets, grallers del Baix Camp.
  4. L’edició d’un programa de qualitat que reculli, difongui i deixi constància escrita del contingut de concert, fent realitat allò de “verbum [et canor] volant, scripta manent” [Programa del concert 2009].
  5. L’encàrrec de composició d’una peça original per a gralles, i la seva estrena, que enguany és la suite Temps, composta per Joan Cuscó i Clarasó.
  6. La publicació d’una selecta d’obres per a gralla del compositor, coeditada pel Patronat Municipal Auditori Pau Casals i Clivis, que enguany és el recull L’Argolla.
[Programa petit]
Una petita cronologia dels Macaris

Antecedents
  • Albert Jané i Pascual, Carbassó va aprendre a tocar la gralla amb Macari Domingo i Tort, Macari, i venia de tocar amb Els Batets de la Bisbal des del 1947.
  • Joan Domingo i Puigibet, Jan Macari va aprendre a tocar la gralla amb el seu pare Macari Domingo i Tort, Macari
  • Jaume Esteve i Oliva, Casalta va aprendre a tocar el timbal amb Carles Mañé i Jané, l’Arlà, i venia de tocar, des de finals del 1946 amb la Colla del Carboner, embrió de Les Gralles del Baix Penedès; i també amb Els Batets de la Bisbal, des del 1947. 
Imatge: Els Macaris anant a l'hospital, un dia de Nadal de finals dels anys 50 del segle passat.

Els Macaris (cliqueu la imatge per ampliar-la)



dimarts, 6 d’octubre de 2009

Toc d'inici

Per sisè any consecutiu he tocat el flabiol amb els Ministrils del Camí Ral, al Toc d’Inici de la Festa Major de Barcelona, la Mercè.

Vaig començar al 2004 tocant els flabiol amb el Pau Orriols, el Marc Egea, la Isabel Pla i la Cristina, i al llarg d’aquests anys també hi ha participat en Marc Riera. I abans hi havia tocat el Jordi Meda, el David Miret i no sé si algú mes.

Set de tarda, Palau de la Virreina amb les portes tancades i silenci a l’interior. Algú pica tres cops a la porta i..., les caixes i bombos inicien el ritme introductori del Toc, arranjat pel Jordi Fàbregas el 23/09/1993. S’obren les portes, surten les primeres bèsties del Seguici popular acompanyades de torxes, i tot seguit els Ministrils del Camí Ral, amb els flabiols al davant..., interpretant el Toc d'inici.

L’emoció és intensíssima, tant pels nenes i nenes, i pares i mares, i..., com pels músics que tenim la sort de poder-hi tocar.

Rambla avall, carrer Ferran i plaça Sant Jaume. Enguany hem tocat el Toc pel carrer, vint-i-cinc vegades, més les de l’escenari.

Després del pregó, el Toc d’inici com a acte. Toc d’inici (imatges d’enguany: 23/09/2009), balls de bèsties i gegants, Toc final i..., una altra vegada el Toc d’inici, això sí, més anàrquic, i fent duo amb el espetecs del castell de focs (imatges resum de 2007).

Algunes partitures es poden trobar al llibre: Cordomí, Xavier. Altíssims senyors, nobles bèsties: imatgeria festiva de la Barcelona Vella. Tarragona: El Mèdol, 2001.


dimecres, 2 de setembre de 2009

Portemanteau i motaleta

L’amic Guino fa un comentari al post anterior, on diu “I ara surto amb ciris trencats però el nom d'aquest blog es podria haver arrodonit: moleskine+quintana=moleskintana...”. Evidentment el Guino fa un “portemanteau”, mots/jocs, “inventats” i difosos per Lewis Carroll, sobretot al Through the Looking-Glass, i de manera específica al poema “Jabberwocky”. [I]

És excel·lent la traducció que l’Amadeu Viana en va fer a A través de l'espill (Barcelona: Quaderns Crema, 1985), amb el nom de “Barboteixot”, que al 1998 va esdevenir “Xerramiquera”. L'Amadeu es diu "mot-tom"

En Josep Maria Albaigés, director de Carrollia, té un bon recull de traduccions ibèriques i políglotes d’aquest “monstre de les paraules

Com a mestres dels “portemanteau”, que podem traduir com a “mot centaure” (Màrius Serra), o més afrancesadament com a “mot maleta”, o “mot armari”, “mot bagul”, “mot paquet”, “mot penjarrobes”..., o perquè no, afrancesada i autorreferentment com a “motaleta”, a més de Lewis Carroll, no podem oblidar a James Joyce, Jorge Luís Borges i el seus “monstres verbals”, al i gíglic Julio Cortázar, a Guillermo Cabrera, Julián Rios que les va anomenar “maletras”, o al jitanjafòric Vicente Huidobro...

dimecres, 19 d’agost de 2009

London, Berlin, New York..., El Penedès!

Tot i que la Marató de TV3 se me'n fot de la virolla, no puc fer més que recomanar la samarreta "El Penedès", a partir de la iniciativa de la Penedesfera.



divendres, 7 d’agost de 2009

Crònica personal de la Festa Major del Vendrell 2009

1) “Les músiques de la cercavila dels grups de cultura popular de la Festa Major del Vendrell de 2009. Escrit enviat al Diari del Baix Penedès, per ser publicat el 14 d’agost.

2) Matinades: tres dies al Vendrell i un a Sant Vicenç. Plaer immens tot i els llavis fluixos i la poca bufera. Diumenge 26, vam ser uns..., 35! I com li agrada al Bero, vam fer tres grups. Jo vaig anar amb el que va tocar.., al Puig! Dilluns 26, dos grups, i el que jo anava va fer les Cristines, amb bona aturada a cal Casalta, i coca i cava a ca la Cio Pallarès. Gràcies!.

Per cert, el concert de Música de gralles al Vendrell d’enguany, es farà el divendres 16 d’octubre a l’Auditori Pau Casals, estarà dedicat als Macaris, que van començar a tocar ara ha fet 60 anys, i el grup convidat serà els Ganxets, grallers del Baix Camp.

Dimarts vam fer un sol grup i vam anar cap a Ca l’Escori, i a estrenar el “nou” carrer Santa Anna, passant per Ca la Bera i Cal Figueras, per davant de la Santa.

Dilluns, tripa una mica pincantona a Cal Guitarra/La Bombolina/Montserrat. Dimarts popets xunguets al Jorge. I dimecres bacallà a Dr. Robert. Si l’any passat deia que “la tripa de la Bombolina és el meu referent”, enguany ja no ho puc dir. Enguany el meu referent són els callos amb cap i pota del Vilaró, a Borrell-Manso, davant del Mercat de Sant Antoni, i en segon lloc els del Pa i Trago, on després de les matinades de Sant Antoni, del 25 de gener, vam anar a fer un “esmorzar de matadero”, el Bero, el Jordi Puig, el Marc Riera, l’altre Marc, i el bons amics Grallers del Palomar, l’Amadeu, la Lourdes i els altres.

3) L’assaig general de divendres 24, ja consolidat, un altre plaer. Per la iniciativa de l’Embarcada;
pel tocar pel carrer; per la companyia del Josep Guillen de Llorenç al sac; pels pastorets i les pastoretes; per la nova peça del Ball de pastorets, el Baile general, de l’obra Los pastorcillos de Belén, composada per Carles Casals, al 1882, rebatejada com a Capafonts, nom del poble on se va començar a assajar el nou ball; pels comentaris; per les trobades..., per tot. L’assaig és el preludi, la introducció de la Festa Major. Per cert, si el dia 25 és Sant Jaume, 26 Santa Anna, el 27 santa anneta, i el 28 el gos, perquè no busquem un nom pel dia 24?

4) Dissabte vam anar a veure el pregó amb certa il·usió per la seva recuperació (!?), però..., malaguanyada decisió. Provincià, i del tot fora de lloc. La reivindicació principal va ser: 1) Recuperar el pregó. Excel•lent! 2) Recuperar “la figura dels pregoners locals”, fer “pregons genuïnament vendrellecs”, que els facin “vendrellencs que estimin de veritat el seu poble”, que siguin “vendrellencs de debò”...

I penso, entristit: 1) Evidentment Àngel Guimerà mai hagués pogut fer de pregoner. 2) Què vol dir ser vendrellenc o vendrellenca de debò? Ser de nissaga del Vendrell? Ser socis dels Pastorets? Estar empadronat? Fer servir paraules i expressions locals com aboi, l’electra, mixó, quequerequec, alegu, ajupir...?

El joc intel•ligent/infantil de la realitat/representació de la persona/personatge del pregoner/actor, llegint un text de dos nivell, profund/superficial, jugant a autorreferència/descripció, egolatria/desmuntada, em va sembla falsament equívoc, força inestable, i del tot fora de lloc.

I el castell de foc que vam veure tot sopant en la terrassa d’un àtic de l’avinguda Catalunya, força bé, però com cada any, rutinàriament hem de dir: “l’any passat va ser millor, a aquest li faltava ritme”.

5) Diumenge, després de les matinades vam haver d’anar a Arsèguel ja que el Martí, que va anar a les Colònies musical, tocava al concert final de la Trobada d’acordeonistes. Vam arribar 2/4 de 12, just a temps de veure l’entrada del Caramot, que ja n’ha fet vint-i-cinc, ben encès a la plaça Vella, la carretillada dels Diables que ja n’han fet trenta, i des del terrat de cal Inglès i de la Rosa Maria Bera, la fantàstica encesa del campanar, que enguany no ha tingut igual.

6) Dilluns, en Josep Guillen de Llorenç al sac, i jo al flabiol i al tamborí, ens vam estrenar com a mitja cobla del Ball de pastorets. Potser un dia ens posarem nom. Amb el toc tradicional del Pastoret (Si, Do, Ree, Sii, Sool...), vam acompanyar el ball parlat: “Avui estem de festa, que és Santa Anna qui la fa. Au músics! Toqueu la passada, que tots la volem ballar!”.

I després cercavila, passant per la Rambla, fins a la plaça Vella..., i l’apoteosi final (la “patacosi” que deia aquella): l’entrada a la plaça de les trompetes, trombons, bombardí, i la percussió excessiva, de l’Agrupació Musical Santa Anna,
interpretant un popurri de fragments del Toc de vermut, i de L’Amigo, El Rotllet i La Rossanna, de Jaume Vidal, arranjat per, Joan Manel Margalef.

Ah! I excel·ent la idea de les banderoles als balcons del recorregut de la cercavila. Ja ho diu la dita: “A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat”.

7) I suggereixo la consolidació, la sortida en programa, i la dignificació, dotació de recursos i d’infraestructura del concert de música popular i tradicional, que els grups de música que acompanyen els balls de la cercavila, van fer el dia 24 a la plaça Pep Jai, en el preludi de Festa Major, abans de l’Assaig general. I tampoc estaria malament un Toc de preludi de Festa Major.

...

Afegitó o repicó. I diumenge 2 d’agost, matinades a Sant Vicenç. Tranquil·es, amb carrers silenciosos, i moltes Matinades curtes pujant pel carrer del Pou. Després, bon esmorzar, bones companyies, bones converses i bona tocada, davant de cal Cugat, gràcies al Jan i la Josepa.

Escriptura blocaire

Potser no he acabat d’assumir l’estil i la realitat blocaire. Sóc del 56. Com deia el coetani Bosé, “Todos poetas los del 56”. Generació entre generacions.

Sóc d’una generació que va aprendre a escriure amb llapis, goma (Milán 430) i maquineta o “Puntax”, i després amb ploma, tinta Pelikan i paper secant. I en alguns moments, amb boli BIC (“Bic naranja escribe fino, Bic cristal escribe normal...”), i més endavant amb retoladors. Els que podien, anaven d’estilogràfica, amb dipòsit de goma que s’omplia en prémer-lo i deixar-lo anar fent el vuit.

Sóc d’una generació de guixar blau o negre sobre folis o holandeses blanques o esgrogueïdes, i quartilles ratllades o quadriculades. Ara són DINA4.

Potser més que escriure, i escriure per a un bloc, “diariejo”, “cronico”, “memoriejo”..., i al llarg del temps ho he anat fent amb l’eina que tinc: paper i llapis, boli o ploma; màquina d’escriure manual o elèctrica, ordinador 286, 386, 486...; disquets de 5 ¼, 3 ½..., i el Works, el Framework...

Ara anoto majoritàriament amb llapis i paper, amb força indicacions d’àncores i extensions, i després, ho escric a ordinador, “wordejo”, corregint, ampliant, donant forma, “googlejant”, enllaçant...

dimarts, 14 de juliol de 2009

Un cop fort i sec. Història del Ball de Bastons del Vendrell (1733-2008)

Saltant-me una cua de posts anotats i mig fets (Balanescu, els toros, els ponts del Vendrell, el Quico Palomar, el Campus Mudet, Sant Antoni, l’amic Salvador Caralt, els capgrossos del Martí, el Toc d’Inici...), avui faig publicitat d’un llibre, ja que es presenta aquest dissabte 18 de juliol a 2/4 de 8, al Portal del Pardo del Vendrell.

Un cop fort i sec. Història del Ball de Bastons del Vendrell (1733-2008), escrit per S. Arroyo, J. Quintana, R. Rovira i A. Solé (Cossetània, 2009).

I de complement, dos balls de bastons meus:

La massamorra o Putxeu, putxeu, putxí (Lima, Barcelona, 2001-2002). Peça guanyadora del segon premi en la categoria de gralla en el Primer Concurs de Música per a Ball de Bastons organitzat per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya el 2002. Va ser estrenada per Iris Gayete i Francesc Sans a la gralla, i Nando Taló al timbal, l’1 de setembre de 2002 a Agramunt. N’existeix un enregistrament al CD Obres premiades en el 1r i 2n concurs de Música per a Ball de Bastons (Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya/ Temps Record. Girona, 2007), interpretada per Iris Gayete i Francesc Sans a la gralla, i Carles Enfedaque al timbal.

Explicació de la peça | Midi | Midi del fragment que des de la Festa Major del Vendrell de 2007, el Ball de bastons del Vendrell, balla al so de les gralles de les Gralles de Baix Penedès | Partitura sencera en Encore | Partitura fragment en Encore | Mp3 de l’enregistrament

La Guixa (Barcelona, 2007). Peça composada també per J. Qual, dedicada al Jaume Cañas.

Midi | Partitura en Encore

divendres, 15 de maig de 2009

Més sobre Càndida Pérez


Del 27 de maig al 3 de juny: Exposició Càndida Pérez i la seva època, a la Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver

3 de juny, 10 h: Posem nom a l’interior d’illa..., Càndida Pérez, i altres actes

Enregistraments de peces de Càndida Pérez

+ info 1 +info 2

dilluns, 11 de maig de 2009

Orenetes, falciots....

Ja sé que les que tenen pedigrí són les orenetes, sobretot les cuablanca, però la melodia que m’ha acompanyat al llarg de la infància a Muntaner 36, i ara, des de fa uns quants any a la Gran Via, és la de les falcies, bé, diguem-ho bé, la dels falciots. L’àvia Esperança, que era del Penedès, de Sant Pau d’Ordal, ens deia que deien: “Lleva’t, lleva’t dematí!”. Això també ho deia en Josep Maria de Segarra al llibre “Ocells amics” (Barcelona: Juventud, 1947).

Al pati interior de l’illa de casa, ja vaig comentar que al bon temps hi “arriben mig centenar de les falciots i una dotzena justa d’orenetes vulgars”, bé, em sembla que són d’aquestes.

Enguany vaig veure les primeres orenetes des de la terrassa del pis de Vendrell, el dissabte 4 d’abril, i els primers falciots al pati interior de la Gran Via, dissabte 11.

Als tres, a l’Imma, al Martí i a mi, ens agrada sentir-los des del llit i veure’ls al matí, quan clareja, i al capvespre, quan tornen al nius.

Melodies, crit, esgarips..., potser rondinen. A la llibreria Toletta de Venezia, els tres vam veure un llibre a l’aparador que es deia “Tornano le rondini”, i d’aquí ha sortit la idea.

.........
Acabo l’esborrany d’aquestes ratlles, googelejo falciots, i trobo l’escrit “Falciots barcelonins i primaverals” al bloc La Panxa del Bou de la Júlia Costa. I no em puc estar de referenciar 3 escrit del mateix bloc, sobre els cuplets: “Cuplets, tangos i oblits”, “Relliscades musicals” i “Raquel Meller, història frívola -o no tant?-”.

..........
Dimarts dia 12 de maig a les 19 hores a la biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver (c/ Borrel, 44), hi haurà una xerrada sobre Càndida Pérez, a càrrec del seu biògraf el Sr. Josep Maria Canals, amb motiu de donar el nom de Càndida Pérez, al pati interior d’illa.

dijous, 7 de maig de 2009

Sant Jordi, llibres i...

Ha passat Sant Jordi. El dia del meu sant i els de molts altres. Em vaig comprar un llibre que ja he llegit, la primera (?) novel·la negra de Jesús Ferrero, “El beso de la sirena negra”, evidentment a Siruela. Ves per on, un llibre alicíac, com el darrer premi Ciutat d'Alzira, “El col·leccionista de fades”, de Josep Ballester, a Bromera.

Al 1998, l’Imma i jo vam publicar a Quimera “Lewis Carroll, sentido y lógica” (núm. 175, p. 39-44), amb motiu del centenari de la mort de Lewis Carroll (1831-1898).

I com que Sant Jordi és dia de llibres, aquí van els “GOIGS EN LLAHOR DEL GLORIÓS DOCTOR DE LA ESGLESIA SANT GERONI ANTICH PATRÓ DEL GREMI DE LLIBRETERS DE BARCELONA SA FESTA LO 30 DE SETEMBRE”, un reflexiu acudit de Forges a El País de 2/05/2009, i una foto del Martí!

dilluns, 27 d’abril de 2009

Càndida Pérez

L'escola d'educació infantil i primària CEIP Ferran Sunyer de Barcelona, va proposar a l'Ajuntament de Barcelona que el jardí interior de l'illa situada entre els carrers Borrell, Parlament, Urgell i Manso, al barri de Sant Antoni del districte de l'Eixample de Barcelona, s'anomenés Càndida Pérez.

El Consell plenari del districte de l'Eixample, de 3 de març de 2009, va acordar per unanimitat proposar a la ponència de nomenclàtor de las calles de Barcelona, denominar a l'interior de l'illa de Sant Antoni: Càndida Pérez.

En aquest espai hi ha la biblioteca pública Sant Antoni-Joan Oliver, un casal per a persones grans, i un jardí amb jocs infantils.

Vegeu algunes notícies al respecte: La comarca d'Olot, 12/03/2009; Gironanoticies.com, 25/04/2009.

Materials per a conèixer la Càndida Pérez i alguns dels seus cuplets.

Càndida Pérez

L'escola d'educació infantil i primària CEIP Ferran Sunyer de Barcelona, va proposar a l'Ajuntament de Barcelona que el jardí interior de l'illa situada entre els carrers Borrell, Parlament, Urgell i Manso, al barri de Sant Antoni del districte de l'Eixample de Barcelona, s'anomenés Càndida Pérez.

El Consell plenari del districte de l'Eixample, de 3 de març de 2009, va acordar per unanimitat proposar a la ponència de nomenclàtor de las calles de Barcelona, denominar a l'interior de l'illa de Sant Antoni: Càndida Pérez.

En aquest espai hi ha la biblioteca pública Sant Antoni-Joan Oliver, un casal per a persones grans, i un jardí amb jocs infantils.

Vegeu algunes notícies al respecte: La comarca d'Olot, 12/03/2009; Gironanoticies.com, 25/04/2009.

Materials per a conèixer la Càndida Pérez i alguns dels seus cuplets.