divendres, 7 d’agost de 2009

Crònica personal de la Festa Major del Vendrell 2009

1) “Les músiques de la cercavila dels grups de cultura popular de la Festa Major del Vendrell de 2009. Escrit enviat al Diari del Baix Penedès, per ser publicat el 14 d’agost.

2) Matinades: tres dies al Vendrell i un a Sant Vicenç. Plaer immens tot i els llavis fluixos i la poca bufera. Diumenge 26, vam ser uns..., 35! I com li agrada al Bero, vam fer tres grups. Jo vaig anar amb el que va tocar.., al Puig! Dilluns 26, dos grups, i el que jo anava va fer les Cristines, amb bona aturada a cal Casalta, i coca i cava a ca la Cio Pallarès. Gràcies!.

Per cert, el concert de Música de gralles al Vendrell d’enguany, es farà el divendres 16 d’octubre a l’Auditori Pau Casals, estarà dedicat als Macaris, que van començar a tocar ara ha fet 60 anys, i el grup convidat serà els Ganxets, grallers del Baix Camp.

Dimarts vam fer un sol grup i vam anar cap a Ca l’Escori, i a estrenar el “nou” carrer Santa Anna, passant per Ca la Bera i Cal Figueras, per davant de la Santa.

Dilluns, tripa una mica pincantona a Cal Guitarra/La Bombolina/Montserrat. Dimarts popets xunguets al Jorge. I dimecres bacallà a Dr. Robert. Si l’any passat deia que “la tripa de la Bombolina és el meu referent”, enguany ja no ho puc dir. Enguany el meu referent són els callos amb cap i pota del Vilaró, a Borrell-Manso, davant del Mercat de Sant Antoni, i en segon lloc els del Pa i Trago, on després de les matinades de Sant Antoni, del 25 de gener, vam anar a fer un “esmorzar de matadero”, el Bero, el Jordi Puig, el Marc Riera, l’altre Marc, i el bons amics Grallers del Palomar, l’Amadeu, la Lourdes i els altres.

3) L’assaig general de divendres 24, ja consolidat, un altre plaer. Per la iniciativa de l’Embarcada;
pel tocar pel carrer; per la companyia del Josep Guillen de Llorenç al sac; pels pastorets i les pastoretes; per la nova peça del Ball de pastorets, el Baile general, de l’obra Los pastorcillos de Belén, composada per Carles Casals, al 1882, rebatejada com a Capafonts, nom del poble on se va començar a assajar el nou ball; pels comentaris; per les trobades..., per tot. L’assaig és el preludi, la introducció de la Festa Major. Per cert, si el dia 25 és Sant Jaume, 26 Santa Anna, el 27 santa anneta, i el 28 el gos, perquè no busquem un nom pel dia 24?

4) Dissabte vam anar a veure el pregó amb certa il·usió per la seva recuperació (!?), però..., malaguanyada decisió. Provincià, i del tot fora de lloc. La reivindicació principal va ser: 1) Recuperar el pregó. Excel•lent! 2) Recuperar “la figura dels pregoners locals”, fer “pregons genuïnament vendrellecs”, que els facin “vendrellencs que estimin de veritat el seu poble”, que siguin “vendrellencs de debò”...

I penso, entristit: 1) Evidentment Àngel Guimerà mai hagués pogut fer de pregoner. 2) Què vol dir ser vendrellenc o vendrellenca de debò? Ser de nissaga del Vendrell? Ser socis dels Pastorets? Estar empadronat? Fer servir paraules i expressions locals com aboi, l’electra, mixó, quequerequec, alegu, ajupir...?

El joc intel•ligent/infantil de la realitat/representació de la persona/personatge del pregoner/actor, llegint un text de dos nivell, profund/superficial, jugant a autorreferència/descripció, egolatria/desmuntada, em va sembla falsament equívoc, força inestable, i del tot fora de lloc.

I el castell de foc que vam veure tot sopant en la terrassa d’un àtic de l’avinguda Catalunya, força bé, però com cada any, rutinàriament hem de dir: “l’any passat va ser millor, a aquest li faltava ritme”.

5) Diumenge, després de les matinades vam haver d’anar a Arsèguel ja que el Martí, que va anar a les Colònies musical, tocava al concert final de la Trobada d’acordeonistes. Vam arribar 2/4 de 12, just a temps de veure l’entrada del Caramot, que ja n’ha fet vint-i-cinc, ben encès a la plaça Vella, la carretillada dels Diables que ja n’han fet trenta, i des del terrat de cal Inglès i de la Rosa Maria Bera, la fantàstica encesa del campanar, que enguany no ha tingut igual.

6) Dilluns, en Josep Guillen de Llorenç al sac, i jo al flabiol i al tamborí, ens vam estrenar com a mitja cobla del Ball de pastorets. Potser un dia ens posarem nom. Amb el toc tradicional del Pastoret (Si, Do, Ree, Sii, Sool...), vam acompanyar el ball parlat: “Avui estem de festa, que és Santa Anna qui la fa. Au músics! Toqueu la passada, que tots la volem ballar!”.

I després cercavila, passant per la Rambla, fins a la plaça Vella..., i l’apoteosi final (la “patacosi” que deia aquella): l’entrada a la plaça de les trompetes, trombons, bombardí, i la percussió excessiva, de l’Agrupació Musical Santa Anna,
interpretant un popurri de fragments del Toc de vermut, i de L’Amigo, El Rotllet i La Rossanna, de Jaume Vidal, arranjat per, Joan Manel Margalef.

Ah! I excel·ent la idea de les banderoles als balcons del recorregut de la cercavila. Ja ho diu la dita: “A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat”.

7) I suggereixo la consolidació, la sortida en programa, i la dignificació, dotació de recursos i d’infraestructura del concert de música popular i tradicional, que els grups de música que acompanyen els balls de la cercavila, van fer el dia 24 a la plaça Pep Jai, en el preludi de Festa Major, abans de l’Assaig general. I tampoc estaria malament un Toc de preludi de Festa Major.

...

Afegitó o repicó. I diumenge 2 d’agost, matinades a Sant Vicenç. Tranquil·es, amb carrers silenciosos, i moltes Matinades curtes pujant pel carrer del Pou. Després, bon esmorzar, bones companyies, bones converses i bona tocada, davant de cal Cugat, gràcies al Jan i la Josepa.