dimecres, 2 de setembre de 2009

Portemanteau i motaleta

L’amic Guino fa un comentari al post anterior, on diu “I ara surto amb ciris trencats però el nom d'aquest blog es podria haver arrodonit: moleskine+quintana=moleskintana...”. Evidentment el Guino fa un “portemanteau”, mots/jocs, “inventats” i difosos per Lewis Carroll, sobretot al Through the Looking-Glass, i de manera específica al poema “Jabberwocky”. [I]

És excel·lent la traducció que l’Amadeu Viana en va fer a A través de l'espill (Barcelona: Quaderns Crema, 1985), amb el nom de “Barboteixot”, que al 1998 va esdevenir “Xerramiquera”. L'Amadeu es diu "mot-tom"

En Josep Maria Albaigés, director de Carrollia, té un bon recull de traduccions ibèriques i políglotes d’aquest “monstre de les paraules

Com a mestres dels “portemanteau”, que podem traduir com a “mot centaure” (Màrius Serra), o més afrancesadament com a “mot maleta”, o “mot armari”, “mot bagul”, “mot paquet”, “mot penjarrobes”..., o perquè no, afrancesada i autorreferentment com a “motaleta”, a més de Lewis Carroll, no podem oblidar a James Joyce, Jorge Luís Borges i el seus “monstres verbals”, al i gíglic Julio Cortázar, a Guillermo Cabrera, Julián Rios que les va anomenar “maletras”, o al jitanjafòric Vicente Huidobro...

2 comentaris:

Guino ha dit...

Òndia, 20 anys pintant la falla del barri desconeixent que feiem portemanteaux!
El llenguatge és la base del sentit de l'humor. En intercanviar paraules, ajuntar-les, separar-les o variar l'ordre de les síl·labes es crea la cofussió necessària per justificar un acudit, un conte o una història completa.
Gràcies per la teva il·luminació,... però es clar,... en Lewis és com de la famíla, no?

Anònim ha dit...

Coi Jordi, he volgut trobar el teu blog i al buscador he posat precisament moleskintana i m'ha adreçat a aquesta entrada. I és que hagués jurat que n'era el nom... Ai la ment
Pelle