Portemanteau i motaleta

L’amic Guino fa un comentari al post anterior, on diu “I ara surto amb ciris trencats però el nom d'aquest blog es podria haver arrodonit: moleskine+quintana=moleskintana...”. Evidentment el Guino fa un “portemanteau”, mots/jocs, “inventats” i difosos per Lewis Carroll, sobretot al Through the Looking-Glass, i de manera específica al poema “Jabberwocky”. [I]

És excel·lent la traducció que l’Amadeu Viana en va fer a A través de l'espill (Barcelona: Quaderns Crema, 1985), amb el nom de “Barboteixot”, que al 1998 va esdevenir “Xerramiquera”. L'Amadeu es diu "mot-tom"

En Josep Maria Albaigés, director de Carrollia, té un bon recull de traduccions ibèriques i políglotes d’aquest “monstre de les paraules

Com a mestres dels “portemanteau”, que podem traduir com a “mot centaure” (Màrius Serra), o més afrancesadament com a “mot maleta”, o “mot armari”, “mot bagul”, “mot paquet”, “mot penjarrobes”..., o perquè no, afrancesada i autorreferentment com a “motaleta”, a més de Lewis Carroll, no podem oblidar a James Joyce, Jorge Luís Borges i el seus “monstres verbals”, al i gíglic Julio Cortázar, a Guillermo Cabrera, Julián Rios que les va anomenar “maletras”, o al jitanjafòric Vicente Huidobro...

Comentaris

Guino ha dit…
Òndia, 20 anys pintant la falla del barri desconeixent que feiem portemanteaux!
El llenguatge és la base del sentit de l'humor. En intercanviar paraules, ajuntar-les, separar-les o variar l'ordre de les síl·labes es crea la cofussió necessària per justificar un acudit, un conte o una història completa.
Gràcies per la teva il·luminació,... però es clar,... en Lewis és com de la famíla, no?
Anònim ha dit…
Coi Jordi, he volgut trobar el teu blog i al buscador he posat precisament moleskintana i m'ha adreçat a aquesta entrada. I és que hagués jurat que n'era el nom... Ai la ment
Pelle