Sant Antoni al Vendrell: algunes referències a la benedicció d'animals, el repartiment de panets de Sant Antoni i a la rifa del porc o del bacó
Nota: Els textos en negreta són del recopilador
[1789] Aumatell, 2007, p. 22.
«Lo día de Sant Antoni Abat se acostuma fer per lo Rector la Benedicció dels animals, acabadas las Missas se fa un repicó, ab lo qual acudan a la Plassa los animals y congregats que son lo Rector sen puja al Balcó del frontis de la Iglesia y desde allí los beneheix.»
[1789] Aumatell, 2007, p. 40.
«Dia 17. Día de San Antoni Abat, Completas, Missa cantada, Vespres y goigs... (...) Lo endemà a hora de Missa matinal se acostuma cantar una Missa que lo R(ect)or aplica per sas obligacions y dita Missa se assenyala ab un repicó després de tocada l’Ave María despres de la Missa se cantan los goigs1. Acabadas totas las Missas se fa un repicó perque se congreguin en la Plasa los animals y lo R(ect)or los beneheix2 estant en lo balcó del frontis de la Ig(lesi)a.»
[1853] Crusat, 2007, p. 129.
«A dos quarts de nou se fa un repicó per a senyalar la benedicció dels animals ques fa al punt de las nou horas, en lo balcó de la Iglesia de la part de la casa de la vila3. Lo Párroco ab roquet y estola acompanyat dels acólits y escolá ho verifica en lo modo prescrit pel Ritual.»
[19004] Serra, 1900 p. 2‐3.
«Per los encontorns del mes de Setembre anava 'l comissionat del poble al mercat de la vehina ciutat de Valls á comprar lo bacó destinat, més endevant, á anomenarse per autonomasia, de Sant Antoni, puig era de la festa que anem á ressenyar.
Ab aquest felís exemplar del ordre dels paquidermos5 y motejat per los senyors naturalistas ab lo nom de Sus escropha, L . v. doméstica6, s' hi gastava la confraria del Sant uns sis ó vuyt duros, que eran l' origen d'una operació mercantil qué envejarían los més hàbils comerciants.
Arribat que era al poble, se 'l sometía ab tota la solemnitat propia del cas, á la crudel operació de llevarli mitja orella deia dreta y á penjarli una campaneta al coll7, per mes que aquesta l' hi era treta als dos ó tres dias d' haverli posada.
Feta la cerimònia, lo ditxós bacó entrava á disfrutar d' una llibertat may somniada per aquella infelís especie porcina: la de fer tot quant á bé li semblés desde punta de dia fins que 'l sol tornava per llevant, á daurar ab sos raigs las més altas crestas de las montanyas vehinas8.
Ab l' instint propi de la bestia famolenca anava per los carrers olorant d' açi d' allá ahont poguer omplir son ventrell; ficantse per las entradas y eixidas de las casas; menjantse en una los tomacons que la mestresa havia descuidat; en altra la minestra del gallinám, y sentint per tot arreu galanas malediccions y algún que altre argument més solit que las paraulas, si arribava á descuydarse.
Perquè, aixó sí, lo bacó de Sant Antoni era sagrat en quant á sa persona: ço es, que ningú 's proposà may apropiarse 'l, per alló de que, «lo que es del comú no es de ningú»; pero en cambi, algunas garrotadas per la poca atenció d' entrar á las casas sense demanar permís, sí que se las guanyava, com també las caricias dels brivalls, que surtint d' estudi lo feyan servir de cavalcadura, y montats en ell, recorrían lo poble fins que algú se apiadava de la bestia y obligava á la entremaliada maynada á que la deixeissin en pau.
Y, cosa particular y prodigiosa! No hi havia recort de que may se hagués extraviat lo bacó de Sant Antoni, ni anés á parar á algún dels pobles vehins, ni que 'n fessen festa major los llops que recoman lo terme, principal camp de operacions de nostre héroe.
Respectat per tirios y troyans9, lo mateix estava salvat quan los facciosos ocupavan el poble com quan las tropas del Govern l' atravessavan ó en ell se detenían.
Era tan estimada sa carn que 'l dia de la festa era pagada un cuartillo10 més que la dels altres tuixons, disputantsela ab verdader empenyo tots los vehins del poble.
Y arribava lo gran dia: lo dia de la festa del gloriós Sant Antoni, y ab ell la rifa del bacó, son company.
Lo dia avans era agafat y tancat al corral de la Abadia11, en quina entrada los majorals del Sant, instalats en una taula, apuntavan á tots los que per tres cuartos volguessin provar fortuna.
Y era de veure lo rigorisme ab que tal apuntació era feta. En ella sols hi podían pendre part los domiciliats al poble; may cap foraster.
Y aixó durava fins al vespre en que 's tancava la llista.
Llavoras l' espectació arribava al colmo, y quan lo Sr. Rector, lo Sr. Batlle, lo Sr. Jutje y 'Is regidors prenian assiento en llurs cadiras, hauria pogut sentirse 'l vol d' una mosca.
Ab tota la calma y parsimonia degudas, se ficavan dintre d' una barretina los números que hi havia presos, y un xiquet treya'l que havia de emportarse 'l bacó.
Sapigut el nom del afortunat mortal, era pregonat per centenars de bocas d' altras tantas personas que se apressuravan á felicitarlo y ferli pagar de passada alguna copeta pera solemnisar tal ditxa.
A l endemà de la rifa se feya solemne entrega del bacó, y llavoras calia que s' apressessin á matarlo, puig acostumat á viure ab llibertat, no menjava, desfentse per moments; com també calia als matadors posarhi tot son coratje y encomanarse á, Deu, puig alló, més qu' un bacó, era una fiera.
̶
Ab lo replanteig de la viña y á fi d' evitar los perjudicis que lo bacó donava, s' acordà sustituirlo per la rifa de 20 duros, y encara que hi ha lo mateix entussiasme de avans, nostres vells anyoran lo bacó y sa rifa, com cosa de sa juventut.»
[1913] Crónica, 1913, 2.
«Ahir els carreters celebraren, ab el ceremonial de cada any, la seva festa patronal de Sant Antoni. Al matí sortiren les gralles à fer la cerca-vila de les "Matinades"12,, y à les deu se celebrà à la iglesia parroquial, ab assistència de nombrosa concorrencia, ofici al altar del Sant, ab sermó pronunciat pel notable orador sagrat Rvnt. P. Pius, d'Igualada, qui, trobantse en nostra vila predicant en la novena al Sagrat Cor, s'oferí à predicar en l'ofici dedicat à Sant Antoni.
A la sortida d'ofici se verificà la benedicció dels animals, que omplenaven la plassa de la iglesia, y seguidament, s'organitzà la comitiva ab carros guarnits ab palmes, acompanyant al só de les gralles y ab nombrós seguici d'animals, el carro portador de les coques beneïdes, seguint els principals carrers de la vila.
Tarda y nit se verificaren ballades als baixos del Hostal de can Gestí, convenientment arranjat, no mancanthi la capella del Sant.
[1916] Crónica, 1916, p.2
«La festa de Sant Antoni Abat van celebrar-la els carreters de nostra vila, si fa no fa, com els demés anys; amb cerca-viles, ofici a la iglesia a l'altar dal Sant, benedicció dels animals i de les coques i passejada d'aquestes per la vila amb acompanyament de gralles13, i molt de seguici cavalcant.
Tarda i nit es verificaren ballades amb les grallesa14,als baixos de l'Hostal del Comerç, les quals es van veure molt concorregudes, regnant en les mateixes molta alegria i animació.»
[1930] Griera, 1930, p. 21.
«La festa de Sant Antoni se celebra amb caires distints, segons les diferents contrades de Catalunya. Al Vendrell el rector beneeix els animals d'un balcó estant, i també les coques, llargues de dos metres, que hi ha col·locades a un carro adornat de fullatge; es dóna un tomb pel poble i es fan carreres. De bon matí, a la porta de l'església, se subhasten pans de sant Antoni.»
[1932] Amades, 1932b, p. 113.
«Al Vendrell, des d'un balcó, el capellà beneeix alhora els animals, aplegats a la plaça, i unes grans coques que hi ha dintre d'un carro, guarnit de verd. Una cercavila passeja per la població els animals beneïts i les coques. Després se les reparteixen els confrares.3»
(3) Griera, "Litúrgia"»15,
Referències
AMADES, Joan. Les diades populars catalanes (vol. I). Barcelona: Barcino, 1932. També disponible en línia a: <https://mdc.csuc.cat/digital/collection/joanamades/id/3760>. [Consulta: 28 de desembre de 2023].
AMADES, Joan. «Les diades populars, per Joan Amades. El pa de Sant Antoni». Esplai [en línia]. 1933, 10 de setembre, núm. 93, p. 8. Disponible a: <https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1029925>. [Consulta: 28 de desembre de 2023].
ARGANDOÑA, Pedro. «Tres campanillas de la orden de San Antonio Abad». Kobie. Antropología cultural [en línia]. 2013, núm. 17, p. 175-183. Disponible a: <https://www.bizkaia.eus/fitxategiak/04/ondarea/Kobie/PDF/5/Kobie17_Capitulo10.pdf>. [Consulta: 28 de desembre de 2023].
AUMATELL, Manel. «Llibre dels Estils y Consuetuts de la Iglesia Parroquial de Sant Salvador de la Vila del Vendrell Bisbat de Barcelona, y de sa Sufragania de Sant Vicens dels Calders [1789]». A: Cabré, Vicenç (coord.), Arroyo, Salvador; Caralt, Salvador. Consueta. Usos i costums de la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell. El Vendrell: Impremta Ramon, 2007, p. 17-120.
«Crónica». El Baix Penadès [en línia]. 1913, 18 de gener núm. 355, p. 2, Disponible a: <https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1005701>. [Consulta: 28 de desembre de 2023].
«Crónica general». El Baix Penadès [en línia]. 1916, 22 de gener, núm. 513, p. 2, Disponible a: <https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1006017>. [Consulta: 28 de desembre de 2023].
CRUSAT, Josep. «Consueta o guia per lo Rnt. Parroco de S. Salvador de la Vila del Vendrell Bisbat de Barcelona [1853]». A: Cabré, Vicenç (coord.), Arroyo, Salvador; Caralt, Salvador. Consueta. Usos i costums de la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell. El Vendrell: Impremta Ramon, 2007, p. 121-168.
GRIERA, Antoni «Litúrgia popular». Butlletí de dialectologia catalana [en línia]. Gener-març 1930, núm. 18, p. 1-98. Disponible a: <https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1051065>. [Consulta: 28 de desembre de 2023].
GUILERA, Jordi. «Presència del sac de gemecs en la literatura. Rafel d'Amat i de Cortada (baró de Maldà)» [en línia]. El sac de gemecs. 22 de juliol del 2011. Disponible a: <https://elsacdegemecs.blogspot.com/2011/07/presencia-del-sac-de-gemecs-en-la_22.html>. [Consulta: 28 de desembre de 2023].
SERRA, Florenci. «Costums que ’s perden. La rifa del bacó». El Vendrellense [en línia]. 1900, 28 de gener, núm. 383, p. 2‐3. Disponible a: <https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1090713>. [Consulta: 28 de desembre de 2023].
Notes
1 Desconeixem com eren aquests goigs.
2 Arroyo, a Cabré, Arroyo i Caralt (2007, p. 40) hi anota: «Primera referència escrita (1789) del costum de beneir animals i cavalcadures, els populars Tres Tombs. La benedicció es feia des de un dels dos balcons de la façana del temple.»
3 Arroyo, a Cabré, Arroyo i Caralt (2007, p. 129) hi anota: «En aquesta nova Consueta de 1863, es concreta ja l’hora de benedicció. A les 9 del matí, i el balcó on el sacerdot la realitza, (a 1789 només diu balcó del frontis) ara s’especifica que es des del balcó de la façana del Temple més proper a la Casa de la Vila.»
4 L’afegitó final «Ab lo replanteig de la viña...» fa pensar que la descripció correspon a com es feia a final del segle XIX.
5 Sense comentaris.
6 El Sus scrofa és el porc senglar, i el Sus scrofa domestica el porc.
7 Aquestes campanetes acostumaven a portar el relleu d'una creu o de la lletra grega tau que la simbolitza, i se les anomenava campanetes de Sant Antoni. Aquí se’n poden veure un parell d’exemplars de col·leccions particulars: <https://bit.ly/48DcrZH>. Mes informació a Argandoña, 2013.
8 Possiblement es refereix al massís de Bonastre, la serra de la Papiola, la serra Pedregosa, la serra del Montmell, etc.
9 Tiris i troians: significa alhora enemics irreconciliables, els contendents o tothom. Prové de l'Eneida de Virgili, on el tiris eren els habitants de la ciutat fenícia de Tíria (Cartago), i els troians els de Troia
10 El cuarto era una moneda que es va fer servir entre els segles XIV i XIX, equivalent a quatre maravedisos. El segle XIX, durant l’ocupació francesa, es va encunyar la moneda de «4 cuartos». D’aquí ve que es faci servir la paraula quartos com a sinònim de diners (p. e. Portes quartos?), de l’expressió tenir quartos con a sinònim de tenir molts diners (p. e. Aquests tenen quartos!), i de quatre quartos com a pocs diners (p. e. Això no s’arregla amb quatre quartos).
11 Salvador Arroyo apunta que podem suposar que el corral estava a la vora de l’hort de rectoria o de l’hort de les monges.
12 Primer esment que per Sant Antoni els grallers feien matinades
13 Primer esment que les gralles acompanyaven la benedicció dels animals i la passejada de les coques
14 Premier esment de ball de gralles
15 Aquest text va ser reproduït, amb autorització, a Amades, 1933.
Comentaris