L’avi Jaume i la iaia padrina, l’àvia Sandàlia, eren els pares de la mare i vivien a la Via Augusta de Barcelona.
Feien de porters de la casa número 180 d’"El Rancho Grande", edifici noucentista de l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs, que el 1944 va ser edificat, sembla ser que per encàrrec de l'empresari tèxtil Josep Feliu i Prats, el de La Linera de Parets del Vallès.
De ben petit alguna vegada m’hi havia quedat a dormir i sempre era una festa. Els matins sortia amb l’avi a fer encàrrecs i a comprar. Sovint passàvem alguna estona als jardins de Moragas i puntualment al parc de Monterols que en dèiem turó de Montaroles i que l’avi Jaume no hi volia anar perquè deia que m’hi podria perdre.
Algun d’aquests matins, mentre anàvem amunt i avall per Sant Gervasi i Galvany, s’aturava davant de nesprers que hi havia en parterres de carrers, es treia una bossa de plàstic de la butxaca i collia els madurs. I de vegades els complementava amb alguns dels de jardí interior que hi havia entre l’edifici núm. 180 i el núm.170 de la Via Augusta.
Aquell dia tots esperàvem amb delit l'hora de les postres per menjar els nespres madurs que l'àvia havia posat en un bol amb aigua al costat de la pica de cuina.
Aquest nesprer del carrer Madrazo el veig cada dijous ara que he començat a cantar allegrament.
Avui que publico aquest apunt, la mare faria 24 anys.
PS: Els nesprers dijous 18 d'abril
Comentaris