Algunes notes, comentaris, vivències, opinions, explicacions, desgreuges..., sobre la Festa Major del Vendrell de 2010, que no vull que quedin ni al pap, ni al tinter, que avui en dia seria, ni al teclat.
En primer lloc, el ja tradicional escrit al Diari de Baix Penedès, que faig des del 2006, i que ja he enviat perquè, si els sembla bé, el publiquin la segona quinzena d’agost, ja que aquesta primera fan vacances.
La Festa Major d’enguany, per a mi ha estat estranya. Després de deu anys de viure-la des de dins, fent de músic, he tornat a ser-ne un espectador..
L’any 2000 vaig començar a tocar el flabiol amb el Ball de Pastorets del Vendrell –que en la recuperació de 1996 ja va estar acompanyat per tres flabiols i un tamborí, amb el Jordi Inglès “Bero”, el Pere Marcé i el Xavier Mercadé “Bitxos” –, primer amb un grup de flabiolaires variable (Jordi Inglès "Bero", Xavier Mercadé "Bitxos", Gemma Mercadé i Jordi Bassó), després amb una mitja cobla del Ço del Botafoc amb el Roger Serra al sac de gemecs, i després amb l'Edgar Ferré, i algunes vegades, si calia, i fent doblet, també vaig acompanyar al Ball de Cercolets –que tot i recuperar-se al 1996 amb gralles, al 2003 començà a acompanyar-lo una cobla de tres quartans del Ço del Botafoc–.
Al 2004, el Ball de Pastorets no va sortir, i amb els companys del Ço del Botafoc, reforçats pel bombardí de l’Àlex Jordi, el dia 26 de juliol, a la manera d’uns Ministrers, vam acompanyar la imatge de Santa Anna en la cercavila [a la xuleta del repertori hi posa: Tocar lentament!: Goig de Santa Anna; Marxa d'autoritats; L'arrastrat de Benabarri; Per tocar caminant 1; Ball de noces i Nyitus; Per tocar caminant 2; Cercavila (Els ous)], i en el retorn de la imatge a l’església, aquesta entrà al so dels seus Goigs, els quals es van cantar a l'interior, acompanyats pel Ço del Botafoc.
Al 2005, el Ball de Pastorets, que portava l'Asociación Cultural de Andalucía, tampoc va sortir, com tampoc ho van fer el de Cercolets, que portava el Centro Cultural Andaluz García Lorca, i el de Gitanes, que portava l'Asociación Cultural de Extremadura, donat que les entitats que els van assumir en la recuperació de 1996, van desdir-se del compromís amb el seu manteniment. Aquell any, amb companys del Ço del Botafoc, vam tocar per lliure al final de la cercavila, i en algun moment algú reforçava les gralles dels bastons.
Al 2006, amb el retorn del Ball de Pastorets re-recuperat per l’Embarcada, vaig tornar a acompanyar-los tocant el flabiol i assajant amb el tamborí. La primera sortida va ser amb una cobla de tres quarts del Ço del Botafoc, amb el Jordi Inglada, de Banyeres, al sac, i el Jordi Inglès "Bero" a la tarota, i per celebrar la re-recuperació, el Xavier Mercadé “Bitxos” i la Gemma Mercadé, també van flabiolar. Posteriorment vaig seguir amb una mitja cobla per la que hi van rodar diversos sacaires com el Galdric Santana, de Sant Cugats del Vallès, i el Quim Carranza “Quim de Flix”.
Al 2007 vam decidir estabilitzar una mitja cobla, i ho vaig fer amb l’Àlex Rollan, que havia conegut en un Toc d’Inici de la Mercè.
Inicialment no va ser fàcil acordar-nos per la manca de temps, però els assaigs de tardes d’estiu al Parc de l’Escorxador de Barcelona, van fer el seu fet, i ens n’ensortirem, això sí, com a aficionats, com a músics de carrer. Sorgí un problema amb alguns balladors i altres col·legues músics locals i de les contrades: l’Àlex duia un sac travesser, herència d’haver estat alumne del “Xufu”, el Jordi Vallverdú, que el seu constructor, en Xavier Garcia, n’anomena sac de gemecs d’escenari. Vaig agafar amb ell un compromís de dos anys, Festa Major i Fira, i així ho vaig mantenir malgrat les crítiques al tipus de sac, als desafinaments i desacords inicials (qui té Milán 430 per la sortida a Banyeres?), al progrés successiu, l’ampliació de repertori... , i així, fins a la Fira de 2008, la Mitja cobla travessera acompanyà al Ball de Pastorets del Vendrell.
I al 2009, assumint els suggeriments que se’m van fer, vaig fer parella amb el Josep Guillen de Llorenç, perquè toca un sac com cal, del Xavier Orriols, és de la comarca, conegut, alumne del Simó Busquets...., i així junts vam tocar per la Festa Major, a Coma-ruga, per la Fira de Santa Teresa...
Arriba el 2010 i amb motiu de la Festa de l’Embarcada se’m suggereix que faci un canvi de sacaire. Corre-cuita i sense dir res al Josep, contacto amb el Cèsar de Vilanova, amb qui ja havia al Vendrell al maig de 2009, i fem la festa junts.
I arriba la Festa Major de 2010, i per decisió pròpia, no acompanyo al Ball de Pastorets del Vendrell.
I per aquest motiu el Ball de Pastorets del Vendell ha llogat als Borregaires des Planes, els col·legues Raül Flores, al flabiol i al tamborí, i Quim Carranza “Quim de Flix”, al sac, que també acompanyen al Ball de pastorets de Torredembarra.
I davant de preguntes com: Jordi, com és que no toques? com és que no has tocat? com és que els Pastorets han llogat un grup de fora? Jo, com el Manuel de Pedrolo va escriure, dic que: Si em pregunten, responc.
Enguany vaig treballar fins el divendres 23 de juliol, i el 24, que hi havia l’assaig general dels grups de cultura popular, estava a Arsèguel a buscar al Martí, de les Colònies per a Joves Intèrprets, on feia gralla amb els seus amics Guillem i Martí S., tenint com a profe al Macaya: Per tant, no vaig poder assajar... I tampoc vaig poder anar a la trobada de Torredembarra...
La veritat és que amb la situació de la feina d’enguany, amb l’acompanyament del Martí i els compromisos familiars, no puc seguir el ritme d’assaig, festes, sortides...., i de vegades, perquè no reconèixer-ho, se’m fa pesat.
I amb les presses i la manca de temps, no era moment de buscar un altre sacaire amb qui fer una nova mitja cobla, la tercera. Vaig dir als Pastorets que el que em semblava millor era que agafessin un grup jove, de la comarca o dels voltants, que pogués ser estable, seguir el seu ritme...
El dia de Santa Anna vaig sortir de casa sense el flabiol i el tamborí, cosa que feia cada matí de Festa Major des de l’any 2000, des de feia 10 anys. Només portava gralla per les matinades, i per, si me’n sortia, reforçar al 4 de març, cosa que no va ser possible perquè no em sabia prou bé la tercera veu i encara menys les tirades. A la Rambla vaig sortir de la Cercavila i vaig exercir d’espectador del que quedava, i després vaig anar a la Plaça Vella
Com he dit al principi, la Festa Major d’enguany, per a mi ha estat estranya. Després de deu anys de viure-la des de dins, fent de músic, he tornat a ser-ne un espectador.., i m’ha calgut passar la tristor de no haver pogut participar a la festa des de dins.
Comentaris