dissabte, 16 d’agost de 2008

Ço del Botafoc, Cobla de tres quartans i altres coses

Dimecres 6 d’agost, els del Ço del Botafoc vam
actuar al XXè Música a la Vila del Vendrell, compartint cartell amb altres grups del Baix Penedès.

Va ser al 2001 que vam començar amb el Ço del Botafoc com a Cobla de tres quartans (sac de gemecs o cornamusa, flabiol i tamborí, i tarota o xirimia), sovint ampliada i diversificada, perquè com que en som sis, tant en podem fer dues, com podem complementar-la i diversificar-la amb altres instruments, sobretot quan no reduïm el repertori a la música tradicional i popular.

Seguint l’ordre de dreta a esquerra d’aquesta foto que ens vam fer a l’Auditori Pau Casals, som: Jordi Inglès, Bero: flabiol, tarota, tamborí de cordes, campanes tubulars i altres percussions i gralles; Jordi Navarro: sac de gemecs, clarinet, tarota i percussions; Edgar Ferré: sac de gemecs; Adrià Grandia: viola de roda, tarota i gralla baixa; Roger Serra: flabiol i tamborí; i Jordi Quintana: flabiol, flautes i tabal.




En l’àmbit de la música popular i tradicional, centrem les seves actuacions al Vendrell, participant en la Rifa del porc, per Sant Antoni, en la Festa Major, la Mostra de Folklore, la Fira de Santa Teresa, el concert de Nadales, i en altres festes, actes i esdeveniments. A més, hem participat en concerts i cercaviles de la comarca, d’arreu de Catalunya i d’altres llocs.

En altres àmbits musicals interpretem de Llibre Vermell de Montserrat juntament amb diverses agrupacions com el Cor Orfeó Parroquial del Vendrell (2003 i 2004), la coral Allegro de Barcelona (2005 i 2007), el Cor Creixent de L'Hospitalet de Llobregat i la Coral Santa Rosalia de Torredembarra (2006), i la Coral Ginesta de Cervera (2008); i interpretem repertori d’Alfonso X el Sabio (s. XIV), Bartomeu Càceres (s. XVI) i d’autors anònims dels segles XIII a XVII, així com peces pròpies, d’amics i adaptacions diverses. En aquests concerts comptem amb la col·laboració de Jordi Bassó a les flautes. Dos vídeos del concert que vam fer a Vitoria al 2007, amb la coral Allegro de Barcelona: video 1, video 2.


Si al principi he dit que som una a "Cobla de tres quartans ampliada i diversificada", també hagués pogut dir que som una Cobla de ministrers. Això de Cobla de tres quartans possiblement és un invent de Joan Amades. De fet, les referències escrites sobre els instruments d’aquesta formació, sempre els esmenten indicant el seu nom: cornamusa, flabiol, tamborí/tamborino, i xirimia; i no és fins al 1932 que Amades fa servir aquest terme en un escrit sobre "La cornamusa a Catalunya" publicat a la Revista Musical Catalana (núms. 343 i 343).
















El nom de Cobla de tres quartans, i el del seu derivat Mitja cobla (sac de gemecs o cornamusa, i flabiol i tamborí), són un invent de principis del segle XX, en el que tot i el recurs curiós i justificador de “tres quartans” com a tres músics que toquen quatre instruments, també pot trobar sentit en la taula de més avall.

Amb aquesta normalització terminològica, trobem que si bé històricament el nom de Cobla de joglars o de ministrils equival al concepte de “cobla sencera”, i que aquest només s’atribueix a les Cobles de ministrers i a les Cobles de sardanes, les altres agrupacions són considerades incomplertes: ½ i ¾.


El Ço del Botafoc, és el que és en cada moment: una Cobla de tres quartans, una doble Cobla de tres quartans, una Cobla de tres quartans ampliada i diversificada, una Cobla de ministrers...

Però..., que és això del Ço del Botafoc? La resposta és clara: Això del Botafoc. Això sí, amb una picada d’ull a la fonètica ço/so. Quant al Botafoc, aquesta és una torre de defensa del segle XIX, de la tercera guerra carlina, situada al nord del Vendrell, que fa parella amb la del Puig (s. XIX), i complementa la del Cintoi (s. XII?), la del Molí de vent, la dels Masos de Comarruga o del telègraf.... Però de les torres del Vendrell n’estic preparant un petit escrit amb imatges per més endavant.



Si abans he mostrar el logo antic del grup amb el que en vam fer algunes rajoles, l'actual és un dibuix de l'Antoni Bassó.


I per acabar un problema de mesures: Segons els DIEC, un quartà és una “mesura de capacitat per a grans, pròpia de Catalunya, equivalent a la dotzena part d’1 quartera o a 4 picotins”, però si sabem que un picotí equivalia a 1.44 litres, quina és la capacitat d’aquesta mesura de “Tres quartans”.




6 comentaris:

adrià ha dit...

La revista caramella al seu nº XVII de juliol a desembre de 2007 va publicar un article fantàstic sobre la cobla de tres quartans signat per en Jaume Ayats.

Jordi Quintana ha dit...

ho sé, no el tinc i l'he demanat.., si cal corregiré els meus errors!

Jordi Quintana ha dit...

Per no oblidar: http://cat.bloctum.com/entremes/2008/03/17/la-cobla-de-ministrers/

Anònim ha dit...

Hola, senyors!
Sóc la Laura Giné, de l'oficina de català del Vendrell.
Tot preparant la visita a l'assaig del Ço que farem amb els alumnes el dissabte 29, us vull demanar si puc utilitzar la info del blog per preparar-los un dossier informatiu.
Ja em direu el què, i moltes gràcies!!
Laura Giné
lgine@cpnl.cat

Jordi Quintana ha dit...

Cap problema, el bloc és públic!

Lluis Bagot ha dit...

Una bona referència del Marcel Casellas, de 2009: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/152825