Ball de rams, Càndida Pérez, 1922

el dia

Sobre el Ball de rams de Càndida Pérez i Martínez i algunes coses més

Tot i que va ser la Trinca qui va popularitzar més el Ball de rams a partir de la seva versió inclosa a l’àlbum Festa major editat per Edigsa el 1970, abans ja existien alguns referents importants de la cançó entre els quals podem destacar:

  • L’enregistrament de l’«Orquesta Demon con Cuarteto Vocal Orpheus» (del Mestre J. Demon, pseudònim de Llorenç Torres i Nin), editat per La Voz de su Amo el 1946 (GY 656), que inclou Fem l'arrós! Cançó d'anar a fora, marxa (C. Mapel, pseudònim d’August Algueró i Dasca) i Ball de rams, vals (J. Casas Auge), que es pot escoltar a la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional de España (http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000176393)
  • El de l’«Orquesta “Canaris del Vallès”», també editat per La Voz de su Amo el 1959 (7EPL 13.247), que inclou el Ball de rams, vals (J. Casas Augé), Crits. "Hi Ha Cap Pell De Conill?", foxtrot (Lluis Puiggener), Alegría, vals jota (Juan Francesch) i La Deseada, polca (J. Casas Augé)
  • El de la «Coral Antics de Montserrat y Orquesta» dirigida per Joan Maria Aragonés, Lo d'ahir i lo de sempre, editat per Zafiro el 1962 (Z-E 27), que inclou Lo d'ahir, que és un popurri de cançons catalanes adaptades per Jaume Planas* (Peret, Peret; “Ay, niña salerosa”, etc.), Fem Soroll (J. Cortina, pseudònim d Festa major editat per Edigsa el 1970 e José de Juan del Águila, que també feia servir el de J. Trayter per atorgar-se l’autoria de músiques populars** i lletra de Gerardo Alcázar, pseudònim de Gerardo Coll Jarque), Lo de sempre, un altre popurri de Jaume Planas (Baixant de la Font del gat, El gegant del pi, Ton pare no té nas, etc.) i Ball de rams (Josep Casas Augé). Vinilissim es facilita la seva escolta a: https://vinilissim.blogspot.com/2014/05/coral-antics-de-montserrat-y-orquesta.html
  • El de l’Orquestra La Principal de la Bisbal, Fiesta Mayor, editat per Discophon el 1965, que inclou Ball de rams (Casas Augé), La morena de mi copla (Carlos Castellano Gómez), Alfonso XIII (Enric Masana i Serra) i El gato montes (Manuel Penella Moreno)

Josep Maria Canals Ferrarons, biògraf i fundador de la Plataforma per a la Reivindicació de la Personalitat de Candida Pérez, explica (2008) que «el mes de novembre del 2000 vam demanar a la SGAE la relació de les composicions de Candida Pérez enregistrades. En els comunicats de resposta que vam rebre de la SGAE de Barcelona (7 /11 /00 i 26/4/01), Ball de Rams encapçala la llista dels títols de la Pérez; un altre comunicat de la mateixa entitat (13/3/03) porta el mateix ordre i, finalment, en un comunicat dirigit a l'lnstitut de Cultura de la Ciutat d'Olot (19/2/04), es certifica el següent: "A la nostra base de dades consta l'obra EL BALL DE RAMS registrada amb la següent autoria: CANDIDA PÉREZ MARTÍNEZ (Compositora) 50% - J. AMARATS (Lletrista) 25% - ROSEND LLURBA I TOST (Lletrista) 25%". Aquesta informació de la Societat General d'Autors d'Espanya desmenteix l'apareguda al "Diccionari del Cinema a Catalunya" obra de Joaquim Romaguera i Ramió (Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2005, pàg. 148), on s'atribueix l'autoria de la dita cançó al compositor Josep Casas i Augé: "La seva fama augmenta amb cançons com Ball de rams i Tarde de fútbol... ". Ens agradaria que aquest comunicat tingués la màxima difusió possible, particularment en el món de la música i dels intèrprets, per tal d'ajudar a reivindicar la personalitat musical de la garrotxina Candida Pérez i de fer, també, un acte de justícia.»

Amb motiu de la inauguració dels Jardins Interior d'Illa Càndida Pérez (c/Borrell, 44-46, Barcelona, al costat de la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver), el nom dels quals va ser proposat per l’Escola Ferran Sunyer del barri de Sant Antoni de Barcelona, el 2009 vaig poder comentar un parell d’hipòtesis amb Josep Maria Canals. La primera era que potser es tractaven de dues peces diferents amb el mateix nom, cosa que va descartar de seguida ja que segons va dir la música coincidia amb la de les partitures que tenia al seu arxiu. I la segona que podia ser que Casas i Augé en veure que la cançó era força popular i que se’n desconeixia l’autoria o bé no s’identificava qui era C. Pérez (sovint Càndida Pérez no escrivia el seu nom propi ja que als anys vint del segle passat, no era ben vist que una dona composés cançons i encara menys que ho reivindiqués, tot i que en publicacions com El cuplet català de 1920 i El llibre del cuplet català de 1929 surt com Na C. Pérez Martínez i a El Dorado de 1920, com a Sra. C. Pérez Martínez ), l’hagués transcrit i potser arranjat i l’hagués registrat a nom seu, cosa que també va fer fer amb moltes nadales catalanes. Josep Maria Canals opinà en termes d’apropiació. Actualment a la SGAE es localitzen 7 referències expresses al Ball de rams, de les qual és interessant destacar-ne dues: 

  • La de codi d’obra 4.248.636 que dona l’autoria a Càndida Pérez i Martínez i que a creadors inclou a Càndida Pérez i Martínez (IPI 23.962.879), J. Amarats (IPI 115.363.008) i Rossend Llurba i Tost (IPI 54.270.102) que coincideix amb la informació abans esmentada (Canals, 2008)
  • I la de codi d’obra 5.743 que dona l’autoria a August Algueró i Algueró i que a creadors inclou a August Algueró i Algueró (IPI 545.633), Josep Casas i Augé (IPI 5.440.917) i Santiago Guardia Moreu (IPI 12.841.513)

Curiosament el Ball de rams d’August Algueró i Algueró (1907 -1992), l’Algueró pare, té un codi inferior al de Càndida Pérez, fet que fa suposar que va ser registrat molt abans, i en l’atribució de creadors el trobem a ell, que era compositor, arranjador i director d'orquestra, a Josep Casas i Augé (1913 -1988), pianista i compositor que sovint col·laborava amb Algueró i a Santiago Guardia Moreu (-1967), reconegut com a lletrista. 

Quan a la referència del Ball de rams de Càndida Pérez (1893 - 1989), veiem que al costat de Rossend Llurba hi consta J. Amarats i suposem que es refereix a Josep (Joseph) Asmarats i Viñas (1901-1932), autor de teatre i poesia còmica (Fontcuberta, 2001).

Aquesta col·laboració en la lletra del cuplet valset ens ajuda entendre una mica més la coexistència del costumisme del text de les estrofes amb la diversió una mica picant de la tornada «Ai, Maria, ai, Maria que ets formosa, / tens les calces, tens les calces de setí. / Ai, Maria, que ditxós que jo seria. / Ai, Maria, ai, Maria, / si ballessis sempre amb mi», que fins i tot pot semblar la lletra d’una cançó popular.

En una conversa amb Pere Sagristà-Ollé durant la Jornada «El centenari del cuplet en català (1917-2017), Homenatge a Rossend Llurba i Tost», organitzada pel Centre d’Estudis Locals del Vilosell i celebrat al Vilosell el 4 de juny de 2017, vam coincidir que donat que la formació inicial musical de Càndida Pérez no era gaire bona, possiblement compartia amb el seu marit Melquiades Lucarelli Ferri tonades i frases musicals que s’empescava o recordava i que era aquest qui les transcrivia i potser completava i harmonitzava. El Ball de rams, per les seves característiques musicals en pot ser una d’aquestes. Donat que he trobat cap partitura editada del Ball de rams, enllaço amb la que a boi a servir tothom, que és la del web trikitixa.eus en la qual he modificat l’autoria, 

Actualment la SGAE (2019), a la seva pàgina de «Pioneras SGAE» reconeix de manera explícita que «Tuvo una intensa actividad como cantante y compositora de cuplés en catalán: "La Marieta de l'ull viu", "Ball de Rams", "La muller d'en Manelic", "L'orfeonista", "L'enterrament de la sardina", "Les Caramelles", etc.».

Bibliografia

  • Canals, Josep Maria. La compositora garrotxina Candida Pérez fou l'autora de les cançons populars més famoses de Catalunya. A: L’instrument. Butlletí de la Unió de Musics de Catalunya [en línia]. 2008, núm. 16, pàgs. 5-6 [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a: <https://www.musicat.cat/biblioteca/items/24906_A/linstrument_16.pdf>.
  • Cançons de Càndida Pérez. La Cupletista. 1893‐1989 [en línia]. Barcelona: Biblioteca Sant Antoni Joan Oliver, 2011. [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a: <https://issuu.com/bibsantantoni/docs/c_ndida_p_rez>
  • Càndida Memòria. Cuplés de la compositora Càndida Pérez (1883-1989) [Enregistrament sonor]: Elisa Planagumà, piano i flauta travessera; Rocío Romero, veu. Barcelona: Nómada 57, 2009. 1 disc (CD). 
  • Càntut. Ball de rams [en línia]. Girona: Càntut. Cançons de tradició oral [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a: <https://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/796-ball-de-rams>.
  • Cuéllar, Alexandre. La mare del cuplet. Picardies càndides. A: Avui diumenge [en línia]. 1 agost 1993, pàgs. 4-5 [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a: <http://www.ub.edu/ntae/candida/Picardies_candides_A_Cuellar.pdf>.
  • El cuplet català (Primera Sèrie). A: La novel·la teatral catalana, 1919? núm. 21.
  • El cuplet català (Segona Sèrie). A: La novel·la teatral catalana, 1920? núm. 30.
  • El cuplet desconegut [en línia]. 2011 [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a: <https://candidaperez.wordpress.com/>.
  • El Dorado. Creaciones de la genial artista Pilar Alonso. Tournée 1920-21. Barcelona: Editorial Catalana, 1920.
  • El llibre del cuplet català. Barcelona: Bonavia,1919.
  • El Llibre del cuplet català. 2a ed. Barcelona: Bonavia, 1929. 
  • Fontcuberta, Judit. Un viatge de Josep Asmarats a Argentona. A: Fonts: butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell [en línia]. 2001, núm. 6, pàgs. 17-21 [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a: <https://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/128822/178441>.
  • Gironines en la història. Càndida Pérez, la mare del cuplet català. A: GiDona, 2009, núm. 18, pàgs. 44-47. [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a:  <https://issuu.com/gidona/docs/gidona_18/5>.
  • Quintana, Jordi. Lletristes, compositors i compositores de cuplets. A: Talaia del Vilosell, 2017, núm. 18, pàgs. 4-6.
  • Quintana, Jordi. Materials per a conèixer la Càndida Pérez i alguns dels seus cuplets [en línia]. Barcelona, 2009 [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a: <http://www.ub.edu/ntae/candida/>
  • Ramilo, Carme. Baixant de la font del Gat. A: Presència [en línia]. 2004, núm. 1695, pàgs. 16-19 (suplement del diari El Punt, Girona, 20-26 agost 2004) [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a: <http://www.ub.edu/ntae/candida/Baixant_de_la_Font_del_Gat_C_Ramilo.pdf>.
  • SGAE. Cándida Pérez Martínez, cuplés con acento catalán. [en línia]. #PionerasSGAE, 2019, 8 de març [consulta: 23 d’abril de 2020]. Disponible a: <http://www.sgae.es/es-ES/SitePages/EstaPasandoDetalleActualidad.aspx?i=3699&s=0>.

* Càntut molt encertadament les identifica com a origen d’alguns popurris de La Trinca. Vegeu: https://cantut.cat/canconer/cancons/item/1238-lo-d-ahir-popurri
** Vegeu: https://lalagunaahora.com/j-trayter-cronica-de-un-largo-engano-por-patxi-mendiburu/

Nota: les imatges dels discs les he tret de https://www.discogs.com/ i de https://www.todocoleccion.net/

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada