Un mes a boi sense gralles
Al Vendrell durant el mes d’agost a boi no sonen gralles. Bé, de
vegades algun dels grups que actua a Música a la Vila n’és o en porta pel
concert, però malauradament és un fet excepcional.
Bé, cal fer esment que el primer cap de setmana d’agost en sonen a Sant Vicenç de Calders perquè és la Festa Major.
Estaria bé que un concert de Música a la Vila fos un concert de o amb gralles de manera planificada.
Cap Ajuntament del Vendrell ni Regidoria de Cultura, i ho
afirmo des que hi tinc un peu i uns amors, ha valorat de debò la importància de la
gralla al Vendrell i a la comarca, tot i ser-ne la capital. I tampoc que El Vendrell sigui l’única localitat de Catalunya on la gralla ha estat present des de final del segle XIX fins als nostres dies.
Sé del mal geni i de les males maneres d’alguns grans grallers que ja no hi
son. Sé de la no consideració dels grallers com a músics, per part d'alguns músics. Sé de l’absurda
competència dicotòmica entre colles. Sé de les crítiques de grallers als
diferents consistoris. Sé de desavinences personals i/o professionals entre
grallers i regidors.
Però cap Ajuntament del Vendrell ni Regidoria de Cultura ha
valorat realment la importància històrica i actual de les gralles al Vendrell. I com en molts altres llocs, alguns músic han considerat i consideren la gralla com un instrument de tercera, la música popular i tradicional com a música poc seriosa i de poca qualitat, i els graller i músics de carrer com a no-músics. Ai si en Jaume Vidal aixequés el cap!
Alguns responsables culturals reconeixen que això de les
gralles, dels músics de carrer i de la música popular i tradicional no els diu
res o fins i tot no els agrada. En tenen tot el dret i com diu la dita, «sobre gusts no hi ha disputes».
Ara bé, no és que no hi pensin, se n’oblidin o ho passin per alt, és que no volen més gralles.
〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰
Jocs
Joc 22.1: Ordena els versos d’aquest poema.
Grallers, Antoni Massanell (1992)
- a la plaça. Hi ha cares ensonyades.
- alcen arreu. Que el teu goig sigui unànime,
- Amb el pas lent, les gorres ben calades,
- de la gralla que, si emmudís, ai!, crec
- Del cloquer s’han desprès set batallades
- Desperta’t vila! Aboca’t pels carrers!
- duent davall l’aixella l’instrument,
- El timbal ronca… Són les matinades.
- es congrega l’estol supervivent
- Frueix de l’alegria que els grallers
- I escolta enfervorida el vell batec
- La gralla esqueixa l’aire amb plor estrident.
- que ens deixaria diluïda l’ànima.
- que fan posar la roda en moviment.
Comentaris