El millor esmorzar de l’any i les millors matinades *
Tots sabem de bons lloc on fer un bon esmorzar. Un esmorzar de forquilla o de «platillos», que en diuen.
Al barri de Sant Antoni de Barcelona tenim la Bodega d’en Rafel, a Manso, que després de jubilar-se en Rafel Jordana, la porten molt bé els de Bar Borrell del Paral·lel, però amb els preus més alts. També tenim Can Vilaró a Borrell, el Bar Bodega Gol a Parlament, on fem l’esmorzar després de les matinades de Sant Antoni, el nou Bo de Bernat a Urgell, i per sobre de la Gran Via, el Gelida, a Diputació, on la nit de reis trobàvem el bon Manel, amb qui havia viscut al carrer de Góngora (La llauna) als inicis de l'objecció de consciència, i fèiem una copa de cava amb alguns amics i coneguts comuns
I al Vendrell, fet i fet només ens queda Cal Guitarra, o sigui, el bar Montserrat que anteriorment era La Bambolina i té en perill la seva continuïtat per la jubilació de la Rosa i de la Montserrat Solé. En Pep ja ha trobat feina nova. Per sort o alguna cosa més, els dies de la Festa Major hi hem pogut esmorzar després de fer matinades per Santa Anna, Santa Anneta i el Dia del gos. Popets o sípia amb fesols, tripa, truita de patates, esqueixada, llonganissa amb fesols, entrepans, etc1.
Ara bé, hi ha un dia a l’any que a alguns ens regalen un esmorzar excepcional, tant per l’entorn, com per les persones, com pel fet de ser anyal, com pel tec que s’hi dona: cansalada, peus de porc, botifarró negre, llonganissa i arengades a la brasa; tripa amb un toc de farigola, que cuina en Jan Cugat, etc., tot acompanyat de fesols, escalivada, allioli, pa torrat i tomacons, i de vi blanc i negre, gasosa, aigua i refrescs.
I després de tot això hi pot haver fruita, gelats per als joves, plats amb postres de músic acompanyats cava artesanal, de vi dolç o vi ranci, etc. I cafè, llet per fer tallats i licors pels «carajillos» i les copetes: conyac, whisky, grappa, Fernet Branca i ratafia Pedra seca feta i xinxollada pel Jan. I després, petit concert de gralles, per plaer i per agraïment. I si en Jaume Esteve, Casalta està animat, recita algun dels seus versos i explica algun acudit.
És el millor esmorzar de l’any. Des de dos mil quatre, en Jan i la Pepa. el preparen el primer diumenge d’agost, per la Festa Major d’estiu (la de Sant Vicenç és el Gener i clou la setmana del barbuts). Hi conviden alguns amics, els grallers i timbalers que hi hem anat a tocar les matinades, i també el tambaler Jaume Esteve, Casalta, que enguany ha fet noranta-sis anys. Al llarg dels anys també hi han participat el tambaler Jaume Vallès, Moliner, que ens va deixar el 2020 i el graller Joan Domingo, Macari († 2013).
Grallers i tambalers ens trobem a la plaça de la Font, pugem per les escales i el carrer de la Riba fins al punt més alt del carrer de la Premsa de Lliura, i a sota de la torre de l’aigua comencem les matinades. Les gralles fan «No en volem, no en volem de bacallà, de bacallà...», mentre els timbals redoblen «Carrrn, carrrn, carrrn...».
I carrer de la Premsa avall, i el de la Riba amb baixada prominent i amb la mar a l’horitzó, fins al de les Basses i cap a la plaça Major, on sempre algú assenyala la teiera i la premsa de lliura. Seguim pel carrer Major, on davant de la casa del Jan i la Pepa, a l’antic casino, ja couen la teca i paren la taula amb l’ajut d’algun fill, l’Adrià o l’Esteve.
Després d’un descans breu toquem unes matinades curtes i arrenquem amunt sense tocar, que perdríem la bufera.
Deixem la servera, sempre encara verda, a la dreta, i a la primera travessia, que no té nom, davant de la casa de les formigues on cada any ens conviden a galetes, porró de moscatell i algun refresc, i al carrer del Rec, ens aturem a tocar unes altres matinades curtes. I seguim amunt fins arribar a cal Borrut i a cal Josep i la Maria on, si hi son, xerrem una estona, i sota la rajola amb el poema «Vinyes verdes vora el mar; / ara que el vent no remuga, / us feu més verdes i encar / teniu la fulla poruga, / vinyes verdes vora el mar» de Josep M. de Sagarra, toquem unes curtes i alguna peça més com l’Amigo, i seguim més amunt, ara ja amb les matinades dites llargues, passant pel costat de l’església de Sant Vicenç. En arribar a la plaça Major, seguim pel carrer de les Basses fins a l’entrada del poble, sota la rajola que diu: «POBLE DE SANT VICENÇ DE CALDERS PARTIT DEL VENDRELL PROVINCIA DE TARRAGONA», i de vegades arribem fins el quilòmetre 2. El recorregut de les matinades de Sant Vicenç a boi ressegueix tots els rellotges de sol del poble.
11Després de traspassar-lo, la mala gestió i la informalitat han fet que hagin de tancar.
〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰
Què són? Són sopes de lletres en les que les lletres de farciment que no pertanyen a les paraules que es busquen, formen paraules que responen a una pregunta inicial o formen una frase.
Joc 7.1: Troba set noms de carrers de la ruta de les matinades a Sant Vicenç de Calders i un missatge secret.
|
A |
A |
S |
M |
E |
R |
P |
V |
|
B |
I |
B |
A |
S |
S |
E |
S |
|
I |
C |
E |
J |
U |
N |
Ç |
C |
|
R |
D |
F |
O |
N |
T |
E |
C |
|
A |
L |
P |
R |
D |
E |
R |
S |
Joc: Anagrames de paraules
Què és? Els anagrames de paraules intercanvien les paraules d'un vers o d'una frase per formar-ne d'altres. També es poden intercanviar l'ordre dels versos o de les frases.
Joc 7.2: Una de les coses més importants de Sant Vicenç de Calders: LI DURÀ PALMERES.
Joc 7.3: A la rajola del pou hi ha un fragment del poema de Joan Ramon i Soler La Festa Major de Sant Vicens, de final del segle XIX.
Aquest és un altre fragment del poema, que parla de la gralla, en el qual les paraules de cada vers estan desordenades i els versos també. Què diu el poema original?
- Vicens tots anem a Sant!
- Apa quitxalla doncs i grans
- No sentiu la gralla de lluny
- i immens goigs i alegria?
Joc 7.4: Un s+7 d’un fragment del poema A Sant Vicenç de Jaume Ramon i Vidales, en base al DLC (1982) i un santoral pel nom propi.
- Andanar dalt santificador Victor,
- cor robat, cor robat, cor robat!
Comentaris