diumenge, 17 d’abril de 2011

Ballesters, falcies, orenetes..., i cinc coses més

Divendres 7 d’abril, vaig sentir i veure els primers ballesters (!) a la galeria de casa. Dilluns 4 ja havia sentit i vist les primeres orenetes al Campus Mundet. I dilluns 11 han arribat les falcies que m’acompanyaran al despertar matinal.

Aquest any, però, població d’aus de l’interior d’illa de la galeria de casa ha crescut. Al conjunt d’orenetes, falcies, ballesters i la família de gavians, si han afegit una bandada de cotorretes que ara van i ara venen, una altra de gafarrons que canten a les antenes, una parella de garses que sovintegen el pati i alguna tórtora despistada.

Sobre ocells m’agrada:
I dels seus..., cants, crits, sons...: http://www.birdsongs.it/songs/songspectro.asp

I la publicació: Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2005 Inclou CD amb 25 pistes). Versió castellana en línia: <http://www.sonidosdelanaturaleza.com/miscelania/recursos/2.pdf>.

Una poesia "vokiada".

M’agradaria acompanyar aquesta nota amb la sardana Ja tornen les orenetes de Salvador Juanola i Reixach, que no conec ni la trobo, i alternativament gaudeixo d’allò més amb Il Bancheto de la Premiata Forneria Marconi (PFM) a Per un amico, i mentre l’escolto, canto amb veu ben alta

Sire, maesta
riverenti come sempre siam tutti qua
Sire, siamo noi
il poeta, l'assassino e sua santita
Tutti, fedeli amici tuoi.
Ah..., Maesta 

Prego, amici miei,
lo sapete non so stare senza di voi
presto, sedetevi,
al banchetto attendevamo soltanto voi
sempre ogni giorno che verra
finche amore e pace regnera. 

Tutti sorridono
solo il popolo non ride, ma lo si sa
Sempre piagnucola
non gli va mai bene niente chissa perche,
chissa perchem perche... 

Senyor, majestat
reverend, com sempre aquí estem tots
Senyor, siguem nosaltres
el poeta, l'assassí i la seva santedat
Tots, fidels amics teus.
Ah..., Majestat!

Sisplau, amics meus,
sabeu no que no puc viure sense vosaltres
Asseieu-vos aviat,
al banquet només us espera a vosaltres
sempre cada dia que vindrà
fins que amor i pau regnaran. 

Tots els somriures
només el poble no riu, però ja se sap
Sempre queixant-se
no li va mai be res
qui sap per què,
qui sap per què, per què...

I quan acabo, engego amb el..., “Ceelebration lo lololola lolo...”. Són les músiques dels meus 15 anys!

Celebration
You've spent a long time waiting
For a perfect yesterday,
Now fill your heart with celebration
For that is love's way
Celebration, Celebration, Celebration , Celebration

Celebració
Has passat molt temps esperant
Per a un perfecte ahir,
Omple ara el cor amb la celebració
Perquè és la forma de l’amor
Celebració, Celebració , Celebració , Celebració

I buscant versions trobo la de l’amic Adrià Grandia amb en Santi Pico, en el Loop Project. Veritablement una Celebration!


I les cinc coses

1. Ni l’uniforme ni la bata són escola i encara menys educació. No hi tenen res a veure. Jo, com el Miguelito seria dels de la “Liga de los sin bata” (pàg. 43). Oi Romeu?

Fernando Broncano al El laberinto de la identidad diu: “Y, esto es lo que me importa, cuánto de cultura material hay en la ideología: traje, bata, mono, grunge, ..., al final nuestra posición ante el mundo termina y empieza en dónde compramos la ropa que nos cubre y las máscaras que nos hacen.”


I una recomanació: La polémica de los uniformes escolares de José Benito Seoane a Materiales de Filosofía.


2. He mailejat al Manel Pousa. Vam compartir tantes coses al Club Oriols i a Sant Josep Oriol als anys setanta del segle passat! I encara més quan amb el Josep Maria, el Robert i el Jaume vam viure a casa seva a Verdum -La llauna, en dèiem-, mentre fèiem una mena de servei civil autogestionat amb nens i joves de Roquetes (1977-1978). Érem objectors de consciència. Va ser en Manel qui, entre altres coses, persones i lectures, em va fer descobrir l’Ernesto Cardenal, tant el poeta com el de Solentiname.

3. El dia de Sant Josep va fer 10 anys que el Martí, que oficialment va començar a ser fill de l’Imma i meu el 9 de març de 2001, va arribar a Barcelona. I en Manel Pousa també n’és un dels artífex.

4. S’ha acabat la quaresma i ja tenim la setmana santa i pasqua. Dels bunyols a Barcelona i les orelletes del cal Solé del Vendrell, passem a la cassola de divendres sant i la farigola florida collida a Santa Oliva, a la mona i les cristines a Barcelona i als rotllos de Cal Badejo del Vendrell. I entre mig “vacançarem” a Vernet. No ens podem estar de tornar a “les frances”,

5. He comprar el segon disc dels Manel i he de reconèixer que també m’agrada. Amb l’Imma diem que al primer hi planava el Xesco Boix, el Sisa i els focs de camp, però en aquest segon hi planen Simon & Garfunkel, Leonard Cohen..., i també els focs de camp.

I acabo aquestes ratlles, imatges i sons amb l’acompanyament de La cambiada de Di Giusto i Camerata ambigua, comprat a Torino al setembre de 2005, i que he complementat amb Imaginario (2010), i amb Udin (2008) i Haruka (2010) de Gaia Cuatro.