divendres, 30 d’abril de 2010

Why is a raven like a writing desk? - En què s’assembla un corb a un escriptori?

Si el Barretaire va dir: "Why is a raven like a writing desk?"

Lewis Carroll va respondre: “Because it can produce a few notes, though they are very flat; and it is never put with the wrong end in front!"

Segons Josep Carner (1927): “El Capeller (...), tot el que digué fou:
-En què s’’assembla un corba: un a taula d’escriure?”

Segons Víctor Compta (1990): “El Capeller (...), es va limitar a dir:
-En què s’assembla un corb a un escriptori?” (Víctor Compta, 1990)

Segons Salvador Oliva (1996): «El Barreter (...) l’única cosa que va dir va ser va dir: “¿Per què un corb s’assembla a un escriptori? ”»


Josep Maria Algaigés, diu, fonèticament, en que “un corb és cridori”.

Diuen que Aldous Huxley, en l’article “Ravens and Writing Desks” publicat a Vanity Fair, el setembre de 1928, va dir: "Because there is a B in both and an N in neither".

Sam Loyd, va proposar l’excellent: "Because Poe wrote on both". Ah! I es va inventar el preciós joc capicuat “Wat it a cat I saw?”, dedicat a l’Alícia i al Gat de Cheshire.

I jo, una mica a l’Huxley, dic que en el cor. Però si en lloc d’un escriptori, fos un pupitre, o una taula d’escriure, la cosa seria més complicada



Altres idees:
Curiositats
  • La dona de Henry Holiday, il·lustrador del The Hunting of the Snark, es deia Kate Raven
  • Carroll propasa passar de RAVEN a MISER per mitjà dels doublets o mots seriats (RAVEN - RIVEN - RIVER - RISER – MISER). Com que nosaltras Carroll el pronunciem “Carrol”, qui passa CARROL a CARRÀS? Que pèrquè?
  • Cançó del barretaire: Lletra, Partitura, Midi i +
  • I perquè el Barretaire porta el cartell d 10/6 al barret? És l’etiqueta del preu. El barret valia 10s i 6 d, o sigui 10 deu xílings (shillings, abreujat amb “s”), i 6 penics, (pennys, abreujats amb “d” de denaris).
Referències
  • Gardner, Martin. Annotated Alice: The Definitive Edition. New York: Norton, 200. [!]
  • Huxley, Francis. The Raven and the Writing Desk. London: Thames and Hudson, 1976.
  • Joy, Glenn C. “Humor, Logic, and Lewis Carroll”. Southwest Philosophical Studies, núm. 25, p. 31-40 (Versió en línia a: http://www.nmwt.org/Vol.%2025%202003/JOY%20HUMOR_2002_0001.pdf).

dissabte, 24 d’abril de 2010

Alícia al país de les meravelles - 2

El meu primer contacte amb l’Alícia va ser quan tenia sis o set anys i anava a casa de la “iaiapadrina”, l’àvia Sandàlia, que vivia amb l’avi Jaume a la porteria de Via Augusta 190. Eren els pares de la mare.

En un xifonier que hi havia darrera la porta d’entrada, a sota del telèfon negre penjat a la paret, a les dues portetes inferiors, hi ha haver desat no sé quan temps, un llibre d’Alícia. No sé si sabia llegir, i encara menys en català, però recordo que a la portada hi posava o m’imaginava que hi posava “Alícia”, i hi havia una nena asseguda...

Pel format, que era petit, suposo que era una edició castellana. No llegia, passava pàgines i mirava les il·lustracions. En arribar cap a la meitat del llibre, hi havia un dibuix que temia i alhora volia veure. Recordo que la primera vegada que el vaig veure, vaig tancar el llibre, el vaig deixar al seu lloc, i vaig anar on eren els pares, i els avis i alguns germans i germanes, i no sé, però és possible i probable, que també els tiets i els cosins.

A partir d’aquell dia, quan tornava a agafar el llibre, sovint setmanes o mesos més tard, avançava pàgina a pàgina, volent i tement arribar al dibuix d’aquella “dona amb perruca” de “Porc i pebre”. De fet això també està més o menys explicat a: Quintana, Jordi; López, Adrià; Bo, Imma. “Lewis Carroll: el sentit del no-sentit”. El Pou de Lletres, núm. 11, p. 56-58, 1998.

I ara m’encanten els dibuixos que Lola Anglada va fer per a l’edició catalana de l’Alícia, l’Alícia en terra de meravelles, amb traducció de Josep Carner, i editada per primer cop per l’editorial Mentora al 1927, possiblement aprofitant la feina feta amb anterioritat per l’Editorial Catalana, de la qual en Carner en va ser director literari (Baró, Mònica. Les edicions infantils i juvenils de l’editorial Joventut (1923-1969). [en línia]. Directors: Ernest Abadal Falgueras i Lluís Quintana Trias. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2005 [Consulta: 21 abril 2010]. Disponible a: http://www.tdr.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0724106-112503/ [nota 210, p. 74; nota 288, p. 90]).

Ara tinc una primera edició de Mentora de juny de 1927, força mal conservada, en la qual algú va acolorir, això sí, amb molta cura i sense sortir de la ratlla, totes les il·lustracions, una segona de desembre 1930, i..., l’original del dibuix que la Lola Anglada va fer de l’Alícia per al final de capítol VII, el d’”Un te de boigs” (J. Carner, 1927, i V. Compta, 1990), o “Una festa de folls prenent el te” (S. Oliva, 1996), on es diu: “Just després d’haver dir això, es va adonar que uns dels arbres tenia una porta que donava al seu interior” (Oliva, 1996, 78). Qui hagués tingut diners quan al desaparegut Happy Books del carrer Provença es van posar a la venda el dibuixos originals de la Lola Anglada!















A les edicions de Mentora en català, i tal com està indicat a la part superior dreta de la il·lustració, aquesta pertany al capítol VII (pag. 80), i a més representa molt bé el text citat al paràgraf anterior. Al dibuix original també hi ha la indicació “c. de. ll.” (Cau de llebre? Confusió entre conill llebre?). En canvi a l’edició castellana de 1927, també s’inclou al final del capítol VII (pàg. 84 ), però es torna a posar al final del llibre (pàg. 141).













dimecres, 21 d’abril de 2010

Orenetes i falciots 2010

Aquest any hem vist i sentit orenetes al patí interior de casa…, a finals de març! I els falciots no hi han arribat fins a mitjans d’abril.

La dotzena d’orenetes nien ens forats de la paret de darrera d’aquest edifici del carrer Sepúlveda.

Els falciots en molts altres llocs, destacant els forats del lateral d’una casa de Casanova, i en aquests forats d’una casa de Villarroel, en una galeria de la qual, alguna vegada un xicot espigat, desgarbat i amb barba ha sortit a tocar l’ ukelele.

Ara recordo que al final no vam comprar en conte Tornano le rondini, a la llibreria Toletta, una de les més interessants de Venezia, però vam comentar que el nom italià estava bé, perquè de vegades sembla que les orenetes rondinin.

dilluns, 19 d’abril de 2010

Alícia al país de les meravelles

Ara que ja s’ha estrenat l’Alícia del Burton, o la lectura que el Burton ha fet de l’Alícia del Carroll, i a l’espera de comentar-la -tot i que abans hauria de postejar “Alícia (un viatge al país de les meravelles)” de la Carlota Subirós, que vaig anar a veure amb el Martí-, aprofito per endreçar algunes de les moltes coses que l’Imma Bo, l’Adrià López i jo vam organitzar al 1998 amb motiu del centenari de la mort de Lewis Carroll.

Escrits
Un web amb el Salva Pou i l’Amadeu Viana

Exposicions
  • A Vic (4/04-3/05/1998), al Museu de la pell
  • A Manresa (9/10-1/11/1998), a la Caixa Manresa, amb Joaquim Noguero
  • A Lleida, a l’UdL, amb l’Amadeu Viana
Altres
  • 14/01/1998) Una xerrada al FNAC de l’Illa que al final va fer el Màrius Serra, i hi va portar el conill blanc. Es va donar un full de problemes carrollians en els que no hi havia la solució
  • 22/01/1998) Una referència de Màrius Serra a l’AVUI
  • 25/02/1998) Una conferència a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu en el marc de l’Aventura de Llegir: “100 anys de la mort de Lewis Carroll”
  • 21/03/1998) Una conferència a l’Ateneu de Sant Just Desvern
  • 04/1998) Una conferència a Almeria
  • 15/04/1998) Una vetllada alicíaca amb xerrada i escenificació, a la Biblioteca Rosa Sensat quan estava a Còrsega, 271
  • juliol 1998) Un curset a la 33 Escola d’Estiu de l’AM Rosa Sensat
  • 1998) Una conferència i un taller a les XVIII Jornadas de la Sociedad Canaria Isaac Newton de Profesores de Matemáticas
Altres d’altres
  • Una coincidència temporal amb l’exposició de fotografies de Carmela Llobet al Centre Cívic Can Basté (13/11/1997-7/01/1998): “Alicia en el país de las maravillas. A partir de contactes posteriors va il·lustrar La caça del merma, la traducció/imitació de The hunting of the Snark de Lewis Carroll que va fer Amadeu Viana
  • Exposició a l'Institut Britànic de dibuixos i fotografies sobre la vida i obra de Carroll (01/1998)
  • Més referències que mai a CARROLLIA, es el òrgan de comunicació del CARROLLSIG de Mensa España, “que es dedica a les Matemàtiques recreatives, la Lingüística, la Literatura Experimental, el Lògica, la Ciència i tot allò que hagués agradat a Lewis Carroll”, i que fan Josep Ma Albaigés i Francesc Castanyer. Dues mostres: al núm. 56 de març 1998 s’inclouen els problemes que Marius Serra va presentar al FNAC, amb les solucions, i al núm. 57 de juny 1998, es fan correccions a les solucions
  • Una exposició bibliogràfica a la UAB (12/1998)
I més tard
Les postres
La torna
  • Lewis i Alícia, un trucatge de la Xarxa
  • Algunes imatges del llibres de Carroll, sobretot d’Alícia, que tenim a casa























I més endavant en posaré dels vídeos, dvd, cdrom, cd..., jocs, joguines..., i els 1001 gadgets que tenim a casa