Era costum de la família Bo-Barnadas anar els Divendres Sants a collir farigola al terme de Santa Oliva. I ara, sempre que podem, ho és de la família Quintana-Bo.
Una vegada feta la cassola de Divendres Sant, si no és que l'hàgim fet el dijous a la tarda, sortim del Vendrell cap a Santa Oliva i agafem la TR-2125. Passada la rotonda del Caprabo deixem el cotxe en una entrada a la dreta entre els quilòmetres 2 i 3. Agafem els ganivets, cordills i bosses de plàstic i prenem un caminoi paral·lel a la carretera uns metres enrere.
I un cop allí, a collir farigola!
Sovint complementem la farigola (Thymus vulgaris) amb romaní (Salvia rosmarinus) i algun pomet de conillets (Aantirrhinum majus) i crepis (Crepis sancta).
La Jovita deia que «La farigola de divendres sant, fa olor tot l'any» i també es diu que «Divendres Sant, a collir farigola al camp».
De poesies sobre la farigola, algunes musicades, n’hi ha de Mossen Cinto (amb música d’Eduard Toldrà), Josep Carner, Celdoni Fonoll (lletra i música) i Toti Soler, entre altres.
En aquest apunt em quedo amb la de Miquel Maria Lluch i Ventura
- Quin perfum vora el camí!
- Quin goig que fa la florida
- Farigola encara humida
- Amb rosada del matí!
- Quan el sol fa deixondir,
- Al rusc, l’abella feinera
- Ja surt voleiant lleugera,
- Delejant aquest jardí.
- Do gratuït d’amor diví,
- Curull amb la mes flairosa,
- Tendra, rústica i blavosa
- Farigola de setí.
Comentaris