Divendres Sant, a collir farigola al camp

Era costum de la família Bo-Barnadas anar els Divendres Sants a collir farigola al terme de Santa Oliva. I ara, sempre que podem, ho és de la família Quintana-Bo. 

Una vegada feta la cassola de Divendres Sant, si no és que l'hàgim fet el dijous a la tarda, sortim del Vendrell cap a Santa Oliva i agafem la TR-2125. Passada la rotonda del Caprabo deixem el cotxe en una entrada a la dreta entre els quilòmetres 2 i 3. Agafem els ganivets, cordills i bosses de plàstic i prenem un caminoi paral·lel a la carretera uns metres enrere.

I un cop allí, a collir farigola! 

Sovint complementem la farigola (Thymus vulgaris) amb romaní (Salvia rosmarinus) i algun pomet de conillets (Aantirrhinum majus) i crepis (Crepis sancta).

La Jovita deia que «La farigola de divendres sant, fa olor tot l'any» i també es diu que «Divendres Sant, a collir farigola al camp».

De poesies sobre la farigola, algunes musicades, n’hi ha de Mossen Cinto (amb música d’Eduard Toldrà), Josep Carner, Celdoni Fonoll (lletra i música) i Toti Soler, entre altres.

En aquest apunt em quedo amb la de Miquel Maria Lluch i Ventura

  • Quin perfum vora el camí!
  • Quin goig que fa la florida
  • Farigola encara humida
  • Amb rosada del matí!
  • Quan el sol fa deixondir,
  • Al rusc, l’abella feinera
  • Ja surt voleiant lleugera,
  • Delejant aquest jardí.
  • Do gratuït d’amor diví,
  • Curull amb la mes flairosa,
  • Tendra, rústica i blavosa
  • Farigola de setí.

Comentaris