Al juliol, els tres dies de la Festa major del Vendrell: santa Anna, santa Anneta i el dia del gos, dia que el Martí, als seus 11 anys, hi va tocar matinades per primera vegada. Es nota el mestratge del Manu i les “classes particulars” del Bero. I després de cada tocada, esmorzar al Montserrat, àlies Cal Guitarra: dos dies de tripa i un de bacallà amb fesols. Enguany he afegit un nou referent tripero, les de la Bodega Sepúlveda, que amb el cap i pota amb bolets (rovellons, rossinyols...), són pura confitura.
I el diumenge 8 d’agost matinades a Sant Vicenç (de Calders). Quatre grallers: el Bero, el Pelle, el Martí i jo; i quatre timbalers: l’Eduard, el Rafael, el Jaume Cañas, i el Sape.
Tocar matinades Sant Vicenç és un triple plaer. Un plaer per tocar les matinades des de la torre de l’aigua fins a pou, amb una baixada de desnivell creixent, i matinades curtes en tornar cap a la Plaça Major; un plaer tocar a poc a poc pels carrers estrets i silenciosos; i un plaer per l’esmorzar que en Jan Cugat i la Josepa preparen al seu carrer, amb sardines, llonganissa, cansalada viada, botifarró negre, peus de porc..., a la brasa, escalivada, patatons, pa torrat..., fruita, vins, cafè, licors..., xerrameca, riures, confidències, complicitats...
2 comentaris:
Per mi va estar també un plaer fer amb tu les matinedes per Sant Vicenç
Perdona'm que no he signat... sóc el Pelle
Publica un comentari