FORNS, Albert. I el cel ens va caure al damunt. Barcelona: Edicions 62, 2023.
En la meva opinió el llibre és un teixit de veus, de testimonis del bombardeig que l'11 de maig de 1938 a les nou i cinc del matí l'aviació italiana va fer a Granollers.
La imatge que em ve al cap és la de graf de la progressió geomètrica pn=rn−1 en una circumferència, on a partir del fet, o sigui del centre (p1) i de r=3, surten tres punts (p2). De cadascun d'ells en surten tres més, o sigui nou (p3) i de cadascun d'aquests en surten tres més. Vint-i-set punts (p4) i vint-i-set costats d'un icosiheptàgon. El llibre té vint-i-sis capítols i un epíleg. Una visió icosiheptagonal. Una visió polièdrica.
El graf
Entre els punts, els segments i el fet (p1) hi ha una relació directa. Els segments són com fils que enllacen, s'estiren, s'interseccionen i interseccionen vides i vivències dels testimonis i el seus relats personals, uns relats destil·lats pel temps
L'escriptura directa, amb frases curtes d'estil periodístic o divulgatiu fan la lectura agradable i fresca. I la voluntat de mantenir un to força col·loquial, amb referències i deixos de l'època permet connectar amb records sentits de familiar que hi va viure, fent-ho tot més significatiu.
He de reconèixer que no coneixia la cançó republicana La campana amb lletra d'Abdó Terrades i música atribuïda a Josep Anselm Clavé, de 1842.
A la p. 45 Forns diu: «I aquella tarda el brou del barri bullirà d'informació». D'entrada vaig pensar que era una metàfora interessant però que també podria significar de què aniria el xiuxiueig mentre preparaven el brou comunitari o l'escudella popular.
Comentaris