Cançó de bressol per espavilar una nena. Mari Chordà | Bruno Munari

[v2 corregida i augmentada]

«Conservari lo spirito dell'infanzia / dentro di sé per tutta la vita / vuolo dire conservare /la curiosità di conoscere / il piacere di capire / la voglia di comunicare.» (Munari, 2015)


Truco el timbre de la sala Chiquita Room. Quan la Laura m'obre la porta, el mòbil lleuger i equilibrat de Bruno Munari comença a «girar amb el corrent d'aire».¹ 

Els mòbil, unes escultures, unes obres d'art que els burgesos «guardaven (...), a la cambra dels nens per considerar-los una fotesa i cosa ridícula».¹

La Laura m'explica durant una estona l'origen i el sentit de l'exposició. És d'agrair l'amabilitat i l'emoció amb que comunica la informació i alguns perquès.

Miro a l'esquerra. «Mira a la dreta, / a l'esquerra, / al davant i al darrera».² Els gairebé quadrilàters amb acolorides formes rectangulars al seu interior, algunes en espiral, semblen encaixos i superposicions i són al davant de la joguina circular per l'Àngela, que té encaixos amb formes amorfes. Es miren? S'escolten? Dialoguen? Es contrasten? Es complementen? Es comparen? 

Un text amb noves lletres que no volen dir res. Grafies sense sons, sense significants i sense significats. «Scrittura illeggibile». Són lletres? Són signes? Només són objectes? El valor és de qui les interpreta individualment i col·lectiva. Diàlegs entre imatges, objectes i textos que no diuen res. Aquí també em preguntaria «Què en dirien Saussure, Peirce o Wittgenstein?». I els simbols? I els senyals?  I els logotips? I els logogrames?

Cilindres, cilindres truncats i cilindes amb la base superior semiesfèrica es mimetitzen amb pagesos i arrossaires. 

Alguns quadres de formes variades que van gran a petit cel enlaire. 

I al mig, un centre, un trencaclosques ceràmic d'un groc obstinat.

Què passaria si les obres estiguessin alternades. I si de tant en tant canviessin de lloc com les peces del trencaclosques?

Els diàlegs i les interpretacions potser no serien les mateixes

El joc «com a una eina d'aprenentatge»,³ de creixement, d'imaginació, de creativitat, d'estètica, de distracció, de compartició, d'experimentació, d'exploració, d'interactuar, d'entreteniment, de de fer i dir, de cantar, etc. Aprenentatge lúdic. «Amaga't, salta, / corre, vola».²

No hi ha res inútil, ni «Quello dei nuovi libri per bambini del 1945. (...) Quello delle Scritture illeggibili di popoli sconosciuti del 1947. Quello dei Libri illeggibili del 1949» de Munari (2015), ni els objectes introbables de Carelman, ni el impossibles de Penrose o d'Escher, ni la música d'Ortiz Morales. L'estètica dona utilitat a formes, colors, combinacions, moviments, ombres, sons i pauses, timbres, etc.

Ordine (2014) ho va dir al seu llibre La utilitat de l'inútil en relació a la literatura, la universitat i els clàssics. La «utilitat d’aquells sabers que tenen un valor essencial del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista (...). En aquest context, considero útil tot allò que ens ajuda a fer-nos millors» (p. 9).

Coneixia a la Mari d'un recital de poesia i el Munari pel seu Supplemento al dizionario italiano (Munari, 2016) i per Verbale scritto (Munari, 2015) comprats el 2020 a la llibreria Toletta de Venècia. Curiosament s'acaba de publicar la reedició d'El gest a Catalunya de Joan Amades. Munari va posar quaranta-set gestos i Amades uns tres-cents. 

...

³ Chiquita Room (2025a). Cançó de bressol per espavilar una nena. Barcelona. https://chiquitaroom.com/ca/event/canco-de-bressol-per-espavilar-una-nena/

Chiquita Room (2025b). Cançó de bressol per espavilar una nena. Mari Chordà i Bruno Munari. Barcelona: Chiqita Room. 

² Chordà, Mari (1976). ...i moltes altres coses. [Extret de: https://www.filmoteca.cat/web/sites/default/files/2024-11/Sessi%C3%B3%20de%20lectura%204.pdf]

L'Arte di Bruno Munari (2006-2025). https://www.munart.org/

Munari, Bruno (2016). Supplemento al dizionario italiano. Mantova: Corraini.

Munari, Bruno (2015). Verbale scrito. Mantova: Corraini.

¹ Munari, Bruno (2020). El arte como oficio. Trad. J. E. Cirlot i M Puente. Barcelona: Gustavo Gili.

Ordine, Nuccio (2014). La utilitat de l’inútil. Manifest. Barcelona: Quaderns Crema.

Comentaris