El mil nou-cents vuitanta-ú va ser l’any del gran incendi a Montserrat i l’any següent en Josep Maria Balañà va tenir la idea d’anar a plantar-hi un arbre per col·laborar en la reforestació i també en record dels familiars que s’havien mort darrerament. Ho va comentar als amics de la incipient Colla de Sant Cugat, de qual el pare en formava part tot i viure a Barcelona, i els va semblar un projecte interessant.
En una primera sortida amb cotxes per buscar un bon lloc, van localitzar un lloc tranquil i una mica aïllat, que de fa temps s’anomena Pla dels Arbrets.
Quan hi van anar
per primera vegada portaven caveguets, aigua i planters. Van arreglar el petit
pla i van plantar una alzina per la Núria, un roure pel Jordi, el seu xicot, i
un xiprer pel Josep Maria, el Pitus, el nebot del senyor Balenyà. A la segona pujada van
envoltar cada arbre amb pedres i van fer un gravat a sobre de ciment amb el nom
de cadascun. Hi pujaven cada dimecres de mes amb algunes garrafes buides que
omplien d’aigua a la font de Monistrol, perquè el terreny era molt sec. I d’aquí en sortí el nom de Pla dels
arbrets. En Balenyà es va encarregar de fer un cartell de fusta amb lletres
d’Aironfix negre i folrar-ho amb plàstic.
La Núria (22 gener 1966), la nostra germana petita, va morir d’accident de moto amb el seu xicot, en Jordi Reina, el 23 d’agost de 1987 a una corba de la N340, a Vallirana. Està enterrada al cementiri de Montjuic, a la via Sant Josep, agrupació 2, núm. 46, pis 3, però té un arbret al Pla dels arbrets.
L’alzina de la Núria es va morir i en van plantar una altre i el roure del Jordi també es va morir i van plantar un xiprer. De fet a la zona ja hi havia uns quants xiprers com es recull a algun itinerari. A l’itinerari oficial PR C-19 també se cita el Pla.
Poc després, al marge superior del pla hi va aparèixer un arbre plantat amb en nom d’Eric. I alguns dels membres de la Colla progressivament van anar plantant arbres en record de la seva dona o d’altres familiars.
El pare anava amb tren fins Sant Cugat i allà els amics de la colla el recollien al banc de fusta de davant de la granja Torcuato: en Josep Castellví, que va ser regidor de cultura en el primer ajuntament democràtic de Sant Cugat, el seu amic Jordi Roca, que amb Jordi Torrijos van publicar el llibre Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès, i el Pepe González, un ex guàrdia civil que era qui pujava les garrafes.
Un dia el Pepe va veure que el cartell del Balenyà s’havia fet malbé per la intempèries i la pluja, i a la pujada següent va aparèixer amb un cartell nou on havia pirogravat en nom Pla dels arbrets i després va envernissar i que encara dura. El pare va guardar el vell a casa.
Les anades
mensuals de Sant Cugat al Pla dels arbrets tenien una parada prèvia entre Vacarisses
i Monistrol, a ca la Teresa, on esmorzaven al menjador vell, torrades amb
truita o embotit i de vegades algun platet.
De mica en mica la colla es va anar fent gran, amb en Joan Valls, que era de Barcelona però vivia a Sant Cugat, i en Josep Barberà, l’autor, entre altres, de Montserrat pam a pam i Les nostres muntanyes. En Pere Sànchez va demanar al Castellví si podia formar part de la colla i el Castellví li va posar com a condició que l’acompanyés a fer el camí de Santiago, i així ho va fer i s’hi va incorporar. També en van formar part en Josep Vilaró, del Club Muntanyenc Sant Cugat i en Pep Gonzàlez que cantava a la Societat Coral La Lira amb el Castellví i el fill del Balañà.
Una vegada a l’any hi pujaven amb les esposes i llavors la rutina canviava. Pujaven amb cotxe fins al Monestir perquè les dones poguessin anar a la Conventual i els homes baixaven al Pla dels arbrets a arreglar-los i regar-los. Tornaven amunt a recollir-les i acabaven dinant a ca la Teresa.
El dos mil cinc, quan el pare va fer vuitanta anys, li van
regalar un bastó fet pel Jordi Roca, que darrerament viu al Pirineu. Al bastó
hi posa: La colla dels arbrets per al Jordi 17-5-1925 al 2005, i també La
muntanya està amb tu.
Amb el temps han anat apareixent alguns arbres nous i malauradament també algunes urnes funeràries amb flors incloses, però a la muntanya tothom es lliure. Un tal Toll comenta que hi ha les cendres del seu amic i escalador Ricard.
Com s’hi va?
Pujant de Monistrol cap a Montserrat per la carretera BP-1121,
passat el quilòmetre nou, just després de revolt de la paella o de la ferradura,
s’agafa la desviació a la dreta on hi el cartell que diu «Marganell. Veïnat la Calsina». Se segueix
endavant, es deixa un corriol a l’esquerra i al cap de poc es troba un camí de
carro també a l’esquerra que cal seguir uns quants metres fins arribar a una
entrada a la dreta on es pot aparcar. D’allí se segueix endavant i al cap de poques
passes es troba el cartell del Pla dels arbrets que obre pas al petit pla (41.61485888391797,
1.8215803851765655).
Comentaris