Guió per al procés de disseny i elaboració de Caceres del tresor

el dia






Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de pàgines web preseleccionades pel professorat, de les quals es poden extreure o inferir les respostes. Inclouen una Gran pregunta al final, que requereix que l’alumnat reflexioni i integrin els coneixements adquirits durant el procés.

Adaptat de Núria Coma i Sebastià Capella que ho van adaptar de Jordi Adell (2003)


Adaptació i ampliació de la proposta de 4 passos en la creació de Caceres del tresor de Jordi Adell (2003)

1) Tria el tema, els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals), els objectius d’aprenentatge, les competències, els criteris d’avaluació, etc., i posa-li un nom motivador per l’alumnat a qui vagi dirigida.

2) Decideix on es realitzarà la Cacera (a l’aula, a l’aula d’ordinadors, a casa, etc.), si es farà individualment o en grup i en aquest cas com es formaran, i planifica com seguiràs la seva realització, com l’avaluaràs i que retornaràs a l’alumnat. 

3) Dissenya i prepara la Cacera en un document 

3.1) Organitza els apartats

  • Introducció. Presenta el tema de manera contextualitzada i indica què es farà en la cacera i què s’ha d’aprendre. Ha de ser motivadora i despertar l'interès de l’alumnat per esbrinar i raonar les respostes a les preguntes que se li fan. És important que la introducció connecti el tema amb la realitat, amb la quotidianitat, amb l’entorn i amb la seva funcionalitat i utilitat, i també que impliqui directament a l’alumnat fent-lo protagonista. La introducció ha d’incloure el nom de la cacera, el tema o contingut, els destinataris (cicle o nivell), la data de creació i l’autoria, i també pot incloure imatges motivadores, com si fos una portada.
  • Preguntes. Es pot preguntar sobre el per què, sobre el com, sobre el què..., però és molt important triar bé el tipus de preguntes perquè siguin productives i estiguin dirigides a la construcció i reconstrucció del coneixement. Per tant, cal tenir en compte: 
    • Perquè preguntem allò que preguntem i quin objectiu tenen les preguntes
    • Si són: reproductives o productives, obertes o tancades, directes o indirectes, genèriques o específiques, superficials o profundes, memorístiques o reflexives, puntuals o que facin anar «més enllà», per deduir (resultat d’un raonament) o per inferir (treure conseqüències), etc.
    • Si són «meso» o d’observació (Què? Què és? Què passa...?), «micro» o d’anar a l’interior (Com? Com passa? Com és?) o «macro» o d’anar al context (Perquè? De què depèn?), segons Sanmartí (2017)
    • La seva focalització (Pomar, Puig i Sbert, 2000): Les que afavoreixen la construcció i reconstrucció del pensament; Les que van dirigides a aprofundir en el coneixement i l'acció; Les que desenvolupen la consciència del propi procés d'aprenentatge; i Les dirigides a crear una comunitat de recerca
    • La seva exigència cognitiva (Quintana, 2019)

  • Recursos. Prèvia selecció dels llocs web on es troba la informació relativa a les preguntes formulades, la verificació de la seva correcció i actualització, i la comprovació que el nivell conceptual i del llenguatge sigui adequat a l’edat de l’alumnat, s'han de llistar les pàgines a consultar, amb els títols o noms i les URL, en les qual es poden trobar directament o indirectament, les respostes a les preguntes. Poden ser dibuixos o títols amb l’enllaç inserit (p.e. Pingüins) o títols amb la URL indicada (p.e. Pingüins: http://www.xtec.cat/~gmedina/pinguins/m2/pinguins.htm). Quan les URL siguin molt llargues, es aconsellable retallar-les, per exemple amb Bit.ly. En aquest cas quedaria, Pingüins: https://bit.ly/3rx0hMi. En tots els casos és important que les pàgines web s’obrin en una altra pàgina, finestra o pestanya nova (target=_blank). Al Word: Insertar | Vincle | Marc de destinació | Per defecte de pàgina (Finestra nova) | X Defineix-lo com a valor per defecte a tots els enllaços).

  • La Gran pregunta. Ha de ser una pregunta de tipus global, la resposta de la qual no es trobi en cap pàgina web de la llista de recursos, sinó que depengui de les respostes a les preguntes anteriors i d’allò que s'ha après buscant i reflexionant les respostes. És important que La Gran pregunta sigui indirecta i productiva, posi en funcionament els aprenentatges realitzats i faci anar «una mica més enllà» a l’alumnat, reflexionant, compartint i prenent decisions. De vegades es pot complementar amb preguntes globals com: Quines altres preguntes t’has fet o et fas? Quines preguntes faries i no han sortit? Quina pregunta t’ha fet aprendre més? Perquè? I si cal, pot comportar la producció d'algun producte.
  • Suggerim un apartat de Crèdits on a més de l’autoria, la data de creació i possibles orientacions, s’indiquin les fonts d’informació i de les imatges utilitzades (Creative Commons), els agraïments, suggeriments, contacte, etc.

3.2) Crea o cerca i descarrega les imatges que vulguis fer servir, segons la funció que vols que tinguin (informativa, descriptiva, exemplificadora, il·lustradora, complementària, etc.). Cal tenir en compte els drets d’autor i/o llicències Creative Commons (Al Google: Imatges | Eines | Drets d’utilització). 

4) Crea la Cacera del tresor en un espai web que permeti la seva edició, modificació, ubicació, cerca i ús, com WebQuestUB o Webquest Creator 2. També pots fer servir la plantilla de Google Sites en català feta per Núria Coma, la plantilla en castellà feta per Ángel Turrado, o una pàgina web, i en aquest cas recomanem Wix.

5) Prova-la i comprova els enllaços abans de fer-la fer a l’alumnat i compartir-la.

6) Observa i recull informació del procés i del resultat i la opinió dels alumnes, així com del seu bon funcionament, i si cal modifica i millora els aparats que calgui.

Nota: Les caceres del tresor no tenen activitats.

Bibliografia


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada