Processos cognitius i metacognitius

el dia

















Adaptat de: Anderson i Krathwohl, 201; Bloom (Krathwohl, 2002) i Marzano i Kendall, 2007, entre d’altres.

 Notes i comentaris 
  1. El continu que va de Conèixer a Crear és ple d’interseccions i els nivells son difosos.
  2. Les fases o moments indicats no s’han de transformar en objectius, ni en objectius operatius, ni en estàndards, i encara menys han de servir de base per a elaborar criteris d’avaluació o de rendiment (Eisner, 1983 i Gimeno, 1982).
  3. Seria del tot inadequat, i l’experiència educativa ho ha demostrar manta vegades, considerar aquest continu con una jerarquia de l’aprenentatge que, com diu Gimeno (1982) generi una taxonomia d’objectius que esdevingui «una guia per la graduació de la seva complexitat o dels tipus d’aprenentatge, afavorint la seqüenciació de la instrucció» (p. 120).
  4. No son ni fonamenten competències. Malauradament moltes de les propostes. competencials actuals no són més que una «remescla de les taxonomies de Bloom i de la pedagogia per objectius» (Angulo, 2008, p. 194) i la reanimació de normatives i propostes dirigides a l’«ordenació jerarquitzada d'objectius a tenir en compte en la preparació de programacions didàctiques; és a dir, com un recurs per a dirigir l'ensenyament i l'aprenentatge» (Gimeno, 2008, p. 24).
  5. No són «activitats de», sinó que hi ha activitats i sistemes de representació que treballen i poden afavorir el desenvolupament aquests processos i fer-los créixer d’àmbits i contextos concrets a d’altres més abstractes i simbòlics.
  6. Cada nivell té diversos subnivells d’assoliment. Podem parlar de tres nivells: el de les nocions, el constructiu i narratiu i el de domini, o també el d’enumeració, el de descripció i i el d’interpretació (Zazzo et al., 1970a i 1970b).
  7. És important tenir en compte les diferents dimensions del coneixement: la factual, la conceptual, la procedimental i la metacognitiva (Krathwohl, 2002), i/o també la conceptual (fets, conceptes i principis), la procedimental i l’actitudinal (actituds, valors i normes) (Coll et al., 1992).
On és el nostre alumnat?


Adaptat de: Santiago, R. (2015). ¿En qué punto se encuentran nuestros estudiantes? Recuperat de https://www.theflippedclassroom.es/en-que-punto-se-encuentran-nuestros-estudiantes/ 

 Bibliografia

  • Anderson, L. W. i Krathwohl, D. R. (Eds.), Airasian. P. W., Cruikshank, K. A., Mayer, R. E., Pintrich, P. R., Raths, J. y Wittrock, M. C. (2013). A Taxonomy for Learning, Teaching, and Assessing A Revision of Bloom's Taxonomy of Educational Objectives. New York: Addison Wesley Longman.
  • Angulo, J. F. (2008). La voluntad de distracción: Las competencias en la universidad. Dins J. Gimeno (Ed.), A. I. Pérez, J. B. Martínez, J. Torres, J. F. Angulo i J. M. Álvarez, Educar por competencias, ¿qué hay de nuevo? (pàgs. 176-205 ). Madrid: Morata.
  • Boehm, A. E. (2012). BOEHM-3 Preescolar, Test Boehm de Conceptos básicos. Madrid: Pearson.
  • Churches, A. (2009).Taxonomía de Bloom para la era digital. Cali, Colombia: Eduteka. Recuperat de http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/TaxonomiaBloomDigital
  • Coll, C., Pozo, J. I., Sarabia, B. i Valls, E. (1992). Los contenidos en la reforma. Enseñanza y aprendizaje de conceptos, procedimientos y actitudes. Madrid: Santillana.
  • Eisner, E. (1985). Los objetivos educativos: ¿ayuda o estorbo? Dins J. Gimeno i Á. I. Perez, La enseñanza: su teoría y su pràctica (pàgs. 257-264). Madrid: Akal. 
  • Gallardo, K. E. (2009). Nueva Taxonomía de Marzano y Kendall: una alternativa para enriquecer el trabajo educativo desde su planeación. Cali, Colombia: Eduteka. Recuperat de http://www.cca.org.mx/profesores/congreso_recursos/descargas/kathy_marzano.pdf
  • Gimeno, J. (1982). La pedagogía por objetivos: Obsesión por la eficiencia. Madrid: Morata.
  • Gimeno, J. (2008). Diez tesis sobre la aparente utilidad de las competencias en educación. Dins J. Gimeno (Ed.), A. I. Pérez, J. B. Martínez, J. Torres, J. F. Angulo i J. M. Álvarez, Educar por competencias, ¿qué hay de nuevo? (pàgs. 15-58 ). Madrid: Morata.
  • Irvine, J. (2017). A comparison of revised Bloom and Marzano’s New Taxonomy of Learning. Research in Higher Education Journal, 33. Recuperat de https://www.aabri.com/manuscripts/172608.pdf
  • Krathwohl, D. R. (2002). Revision of Bloom’s Taxonomy: An Overview. Theory Into Practice, 41(4), 212-218. Recuperat de https://www.depauw.edu/files/resources/krathwohl.pdf
  • López, J. G. (2014). La taxonomía de Bloom y sus actualizaciones. Cali, Colombia: Eduteka. Recuperat de http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/TaxonomiaBloomCuadro 
  • Marzano, R. J. (2013). Art and Science of Teaching / Cognitive Verbs and the Common Core. Educational Leadership, 71(1), 78-79. Recuperat de http://www.ascd.org/publications/educational-leadership/sept13/vol71/num01/Cognitive-Verbs-and-the-Common-Core.aspx
  • Marzano, R. J. i Kendall, J. S. (2007). The new taxonomy of educational objectives. Thousand Oaks, CA: Corwin.
  • Queensland Curriculum & Assessment Authority. (2018). Glossary of cognitive verbs General syllabuses. Queensland: Queensland Government, Queensland Curriculum & Assessment Authority. Recuperat de https://www.qcaa.qld.edu.au/downloads/portal/snr_glossary_cognitive_verbs.pdf
  • Queensland Curriculum & Assessment Authority. (2019). Categories of common cognitive verbs Australian Curriculum: Prep Year to Year 10. Queensland: Queensland Government, Queensland Curriculum & Assessment Authority. Recuperat de https://www.qcaa.qld.edu.au/downloads/p_10/ac_categories_cognitive_verbs.pdf
  • Smith, E. E. i Kosslyn, S. M. (2008). Procesos cognitivos. Modelos y bases neurales. Madrid: Pearson.
  • Wagensberg, J. (2007). El gozo intel·lectual. Barcelona: Tusquets.
  • Wagensberg, J. (2011). El goig intel·lectual i el mètode científic. Dins Universitat de Lleida, Investidura com a doctor Honoris Causa del senyor Jorge Wagensberg Lubinski (pàgs. 17-22). Lleida: Universitat de Lleida. Recuperat de http://www.udl.cat/export/sites/universitat-lleida/ca/organs/secretaria/.galleries/docs/honoris/Honoris_Wagensberg.pdf
  • Zazzo, R.; Gilly, M. i Verba, M. (1970a). Nueva escala mètrica de la intel·ligència. 1.Principios de construcción y empleo. Buenos Aires: Kapelusz.
  • Zazzo, R.; Gilly, M. i Verba, M. (1970b). Nueva escala mètrica de la intel·ligència. 2. Técnica de aplicación. Buenos Aires: Kapelusz.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada