El Vendrell del segle XIX no tenia cap drac

Sobre el molt esmentat programa de la Festa Major del Vendrell de 1877

La Opinión, 24/07/1877, p. 2. Anuncia la Festa Major del Vendrell i diu: «Grandes fiestas cívico-religiosas del centenar que la Villa de Vendrell con motivo de la fiesta mayor, dedica a su excelsa patrona Santa Ana durante os días 25, 26, 27 y 28 de 1877 (...) A las dos de la tarde se repetirà lo mismo saliendo en seguida á recorrér las calles de la población un sinnúmero bailes, que se están organizando entre los que se cuentan «Xiquets de Valls,» «Diablos,» «Palitrocas,» «Serrallonga,» «Cotonina,» «Patera,» «Mogíganga,» «Rosaura,» «Gitanas,» «S. Jaime,» «Figuetaires,» «Pastorets,» «Cercolets,» «Gigantes,» y «Enanos,» incluso el célebre «Drach» acompañados de las músicas que les son propias, como gaitas, dulzainas, pitos y tamboriles.»

Nota: «del centenar» es refereix al centenari de la proclamació de Santa Anna com a copatrona de la vila del Vendrell. El patró era Sant Salvador i a  Santa Anna se la va proclamar copatrona el 1777.

El Baix Penedès, 24/07/1926, núm. 1062, p. 3. Reprodueix el programa de la Festa Major de 1877 editat per la impremta de M. Claret de Vilafranca, entre un fragment de la novel·la La Nari titulat Post festum, festum (Bas, 2006) i un escrit de J. Bonafé que amb el títol de Cada palo aguante su vela, critica la redacció del programa de la Festa Major de 1926, per reivindicar el terme «Santaneta» en lloc de «Santa Aneta». El programa no va acompanyat de cap comentari, llevat de la nota a peu de pàgina: «(1) Amb tot i que al original hi consten les paraules «del actual» hi posem en son lloc l'any de la data per no donar lloc a confusió». Potser als editors del setmanari els va semblar adequat inserir aquest programa perquè a La Nari es descriu una festa major de 50 anys enrere, o sigui, de 1877.

La referència de la participació d’un drac a la Festa Major del Vendrell de 1877 ha generat diverses hipòtesis. Per algú és una evidència que al Vendrell hi havia un drac. Per altres és una referència de la participació d’un drac forà, ja que si fos del Vendrell existiria alguna altra referència documental. A més, l’adjectiu que el precedeix, «el célebre», fa pensar en el Drac de Vilafranca, tot i que en aquella època al Penedès i comarques veïnes n’hi havia d’altres. Sabem que el mateix 1877 el Drac de Vilafranca va anar a la Festa Major de Sitges, i que també hi havia dracs a Igualada (Vilarrubias, 2017) i a Vilanova.

Daniel Vilarrubias (2017), a la nota núm. 161 de la pàgina 58 del seu llibre El foc del seguici (ca.1380-1936). Diables festius i bestiari de foc a Barcelona, dels orígens al 1936, diu: «El Drac de Vilafranca anà al Vendrell el 1877 amb motiu del centenari de les festes de Santa Anna». L'Adrià Grandia ja ho va suggerir el 2008.

Tot aclarit. Feina feta.

I sobre l'opinió que un drac del Vendrell ha de ser coronat perquè, com diu Jaume Ramon (1933, p. 99): «Per fi acabada la guerra, tornà Ferran VII del captiveri el dia 24 de maç de 1814. El dia 31 sortí de Mataró (...), dinà a Molins de Rei, passà per Vilafranca, es deturà en l’Arboç (...), i el propi dia 31 dormí en nostra vila per continuar l’endemà de bon matí el seu viatge vers Tarragona i Lleida. En la nostra vila li serví d’hostatge la casa de pare i fill don Francesc i don Josep Galofre, sita en el carrer Nou numero 1...», a les Quatre Fonts, i que això atorga els privilegis per fer-ho...

Referències

• BAS, Narcís. La Nari. Novel·la de costums vendrellenques. El Vendrell: Impremta Ramon, 2006.
• RAMON, Jaume. Vendrell Històric. Recull d'escrit, articles i notes. El Vendrell: Impremta Ramon, 1933.
• VILARRÚBIAS, Daniel. El foc del seguici (ca.1380-1936). Diables festius i bestiari de foc a Barcelona, dels orígens al 1936 [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017. Disponible a: <https://www.barcelona.cat/culturapopular/sites/default/files/el_foc_del_seguici_vertical_9int2.pdf>. [consulta: 20 de novembre de 2020].
• VILARRÚBIAS, Daniel. L’entremès del drac a Igualada. Orígens i significació [en línia]. Revista d’Igualada, 2005, Desembre, núm. 21, p. 7-15. Disponible a:  <https://www.revistaigualada.cat/article/lentremes-del-drac-a-igualada-origens-i-significacio/>. [consulta: 20 de novembre de 2020].

Els dracs de debò del Vendrell 

- El 1980 es va construir el primer Drac del Vendrell que va sortir de la Festa Major de 1980 fins a la Fira de Santa Teresa de 1984 i encara va fer dues sortides més el 1989 i el 1992. Aquest drac també s’ha anomenat Drac Coronat del Vendrell (Saumell et al., 2008, p. 104).

A la informació sobre el Drac del Vendrell, del document Grups de cultura popular del Vendrell (Ajuntament del Vendrell, 1985), es diu que: «És l’única peça que es troba documentada ja històricament en el segle XIX; en concret , ja l’any 1800». Si bé al programa de la Festa Major de 1877 s’esmenta un «drach», que fos del Vendrell era una hipòtesi molt agosarada.

- El 23 de juny 1986 va sortir per primera vegada el Drac petit del Vendrell i el 19 d’octubre per darrera.

- El 2019 un grup de joves del Vendrell fan construir a Arnau Codina un nou Drac del Vendrell que surt per primera vegada a la Festa Major de 2019. A les notícies que es difonen es diu que és una recuperació del de 1877 (sic) i així consta a la seva catalogació: Bestiari.cat, Eix diari, La Fura, Tarragona digital, etc. 

Referències

• AJUNTAMENT DEL VENDRELL. Grups de cultura popular del Vendrell. El Vendrell: Ajuntament del Vendrell, 1985.
• SAUMELL, Ramon; CORDOMÍ, Xavier, UDINA, Sete. Bèsties de Festa! Història i cens il·lustrat del bestiari popular amb 700 figures. Barcelona: CIM, 2008.