Dilluns 12 de gener de 2015, vaig parlar al Programa La Tarda de Ràdio Banyeres (101.2 de la FM), sobre la Rifa del Porc al Vendrell.
Ah! I no sóc responsable ni del Ço del Botafoc ni de Les Gralles del Baix Penedès!
Aquest és el guió amb coses que es van quedar al calaix, sobretot les referències a Barcelona.
D’on és originària la tradició de la rifa del porc?
La Rifa del porc ve de l’edat mitjana, en la que alguns hospitals, tot i la prohibició de tenir-hi animals, cuidaven porcs per alimentar als malalts i als frares que els cuidaven, i per guanyar diners rifant-los.
El primer any que consta que la Rifa del Porc es fa a BCN és el 1802*, amb un permís concedit el mateix any per Carles IV ja que al 1763 el Rei Carles III va instaurar la “Lotería Real” i va prohibir totes les altres loteries i rifes.
L’última data que consta que es va celebrar va ser al 1882, quan Alfons XII va treure una llei (Ley 1595) que establia “la prohibición de los juegos de suerte o azar o de fortuna o que intervenga envite con excepción de la Lotería o Rifas Públicas”. Curiosamentel 1882 es va inaugurar el Mercat de Sant Antoni, la construcció del qual s'havia iniciat el 1879.
Aquesta tradició era pròpia del “barri del Portal”, i per tant dels carrers del voltant del portal Sant Antoni que hi havia a la muralla del s. XIV**, i que va del Raval al barri Sant Antoni..., o sigui el carrer Sant Antoni Abad, la plaça Pedró, el carrer del Carme..., i tota aquella zona. El segle XVII, a l’Hospital de la Santa Creu del carrer Carme, hi havia una leproseria, i els frares antonians que la portaven, per recollir diners, cap al mes de setembre compraven tres porquets.
Aquests porquets, anaven sortint pels carrers i menjaven les restes dels mercats que queien a terra i el que els veïns els donaven els acompanyava un encarregat que venia bitllets de loteria per la seva rifa. Els dies assenyalats també els acompanyaven alguns músics amb sac de gemecs i flabiols i tamborins (curiosament a totes les imatges porten barretina).
I el dia de Sant Antoni, el 17 de gener, o de vegades el dijous gras, es rifaven els porquets entre la gent que tenia butlletes.
* Hi referències que indiquen que el 1573 es va celebrar a Palma de Mallorca, abans del 1619 a Madrid (Vueltas de San Antón), el 1675 a Oriola, al s XVII a Olite (Navarra), el 1749 a Menorca, entre el 1700 i el 1767 a La Selva del Camp, el 1781 a Vitoria-Gasteiz, el 1806 a Santo Domingo de la Calzada, etc, i també a Vilanova, a Mogarraz i La Alberca (Salamanca), Atienza (Guadalajara), etc.
** El 1357 es va refortificar la muralla del s. XII i es va començar a construir la tercera muralla, que incloïa el Raval (rabad: suburbi, extramurs). El 1377 es va obrir el portal de Sant Antoni amb les torres de Sant Iu i Sant Urbà, que va esdevenir la porta principal, per la que entraven els ambaixadors i reis, que venien d’Aragó. El 1644 es va construir el Baluard de Sant Antoni, davant del portal, on actualment hi ha el mercat. Les muralles es va enderrocar cap al 1862.Imatge de 1869.
Al Vendrell també hi havia aquesta tradició?
Al setmanari El Vendrellense de gener de 1900 (núm. 383, 28 gener), s’explica que un comissionat de la confraria de Sant Antoni del Vendrell, anava a Valls a comprar un porc que li deien “el bacó de Sant Antoni”. Li posaven una campaneta al coll i el deixaven per la Vila on menjava el que podia o el que li tiraven. El dia abans de Sant Antoni es tancava al corral de l’església, i llavors es venien butlletes per rifar-lo. Després es posaven els números en una barretina i un nen treia el que guanyava.
Si això es va publicar el 1900, podem suposar que a finals de segle XIX La Rifa del porc ja es feia al Vendrell
Com va ser que vau recuperar la rifa del porc?
L’any 2001 Les Gralles del Baix Penedès i el grup de música tradicional i popular Ço del Botafoc, vam recuperar, de manera actualitzada la Rifa del Porc del Vendrell. Ens semblava que era una festa molt interessant perquè s’havia celebrat al Vendrell i per tant recollia i barrejava alhora tradició, cultura popular, música, menjar i participació.
En què consisteix ara la Rifa del porc?
En recuperar al 2001 la Rifa del Porc del Vendrell, com que no era possible passejar i rifar cap porquet com es feia al segle XIX, vam decidir rifar lots de productes de derivats del porc (llonganisses, botifarrons, cansalada, pernil, llom...), que ens donen cansaladeries, xarcuteries i carnisseries de la vila.
Després del dia de reis, aquestes cansaladeries i xarcuteries, regalen números als clients que hi van a comprar, i el dia de la Rifa del porc, que enguany serà el proper divendres 16, a 2/4 de 8 de la tarda, es fa una cercavila que surt de la plaça Vella, amb un carro amb una imatge de Sant Antoni (feta per la ceramista Camil·la Pérez), amb una campaneta, i l’acompanyament musical del Ço del Botafoc i altres músics de la comarca, i durant el recorregut es van venent els últims números de la rifa.
Quan cap a 1/4 de 9 s’arriba a la plaça del Centre, coneguda com la plaça dels “tossinos”, es fa el sorteig dels lots que han donat les cansaladeries i xarcuteries, amb la música del Ço del Botafoc i amb una convidada de coca i mistela que ens donen algun forn i alguna bodega que col·laboren en la rifa.
Ah! I a la barretina del sorteig només hi entren els números de les persones que en aquell moment són a la plaça.
La Rifa del porc ve de l’edat mitjana, en la que alguns hospitals, tot i la prohibició de tenir-hi animals, cuidaven porcs per alimentar als malalts i als frares que els cuidaven, i per guanyar diners rifant-los.
El primer any que consta que la Rifa del Porc es fa a BCN és el 1802*, amb un permís concedit el mateix any per Carles IV ja que al 1763 el Rei Carles III va instaurar la “Lotería Real” i va prohibir totes les altres loteries i rifes.
L’última data que consta que es va celebrar va ser al 1882, quan Alfons XII va treure una llei (Ley 1595) que establia “la prohibición de los juegos de suerte o azar o de fortuna o que intervenga envite con excepción de la Lotería o Rifas Públicas”. Curiosamentel 1882 es va inaugurar el Mercat de Sant Antoni, la construcció del qual s'havia iniciat el 1879.
Aquesta tradició era pròpia del “barri del Portal”, i per tant dels carrers del voltant del portal Sant Antoni que hi havia a la muralla del s. XIV**, i que va del Raval al barri Sant Antoni..., o sigui el carrer Sant Antoni Abad, la plaça Pedró, el carrer del Carme..., i tota aquella zona. El segle XVII, a l’Hospital de la Santa Creu del carrer Carme, hi havia una leproseria, i els frares antonians que la portaven, per recollir diners, cap al mes de setembre compraven tres porquets.
Aquests porquets, anaven sortint pels carrers i menjaven les restes dels mercats que queien a terra i el que els veïns els donaven els acompanyava un encarregat que venia bitllets de loteria per la seva rifa. Els dies assenyalats també els acompanyaven alguns músics amb sac de gemecs i flabiols i tamborins (curiosament a totes les imatges porten barretina).
I el dia de Sant Antoni, el 17 de gener, o de vegades el dijous gras, es rifaven els porquets entre la gent que tenia butlletes.
* Hi referències que indiquen que el 1573 es va celebrar a Palma de Mallorca, abans del 1619 a Madrid (Vueltas de San Antón), el 1675 a Oriola, al s XVII a Olite (Navarra), el 1749 a Menorca, entre el 1700 i el 1767 a La Selva del Camp, el 1781 a Vitoria-Gasteiz, el 1806 a Santo Domingo de la Calzada, etc, i també a Vilanova, a Mogarraz i La Alberca (Salamanca), Atienza (Guadalajara), etc.
** El 1357 es va refortificar la muralla del s. XII i es va començar a construir la tercera muralla, que incloïa el Raval (rabad: suburbi, extramurs). El 1377 es va obrir el portal de Sant Antoni amb les torres de Sant Iu i Sant Urbà, que va esdevenir la porta principal, per la que entraven els ambaixadors i reis, que venien d’Aragó. El 1644 es va construir el Baluard de Sant Antoni, davant del portal, on actualment hi ha el mercat. Les muralles es va enderrocar cap al 1862.Imatge de 1869.
Al Vendrell també hi havia aquesta tradició?
Al setmanari El Vendrellense de gener de 1900 (núm. 383, 28 gener), s’explica que un comissionat de la confraria de Sant Antoni del Vendrell, anava a Valls a comprar un porc que li deien “el bacó de Sant Antoni”. Li posaven una campaneta al coll i el deixaven per la Vila on menjava el que podia o el que li tiraven. El dia abans de Sant Antoni es tancava al corral de l’església, i llavors es venien butlletes per rifar-lo. Després es posaven els números en una barretina i un nen treia el que guanyava.
Si això es va publicar el 1900, podem suposar que a finals de segle XIX La Rifa del porc ja es feia al Vendrell
Com va ser que vau recuperar la rifa del porc?
L’any 2001 Les Gralles del Baix Penedès i el grup de música tradicional i popular Ço del Botafoc, vam recuperar, de manera actualitzada la Rifa del Porc del Vendrell. Ens semblava que era una festa molt interessant perquè s’havia celebrat al Vendrell i per tant recollia i barrejava alhora tradició, cultura popular, música, menjar i participació.
En què consisteix ara la Rifa del porc?
En recuperar al 2001 la Rifa del Porc del Vendrell, com que no era possible passejar i rifar cap porquet com es feia al segle XIX, vam decidir rifar lots de productes de derivats del porc (llonganisses, botifarrons, cansalada, pernil, llom...), que ens donen cansaladeries, xarcuteries i carnisseries de la vila.
Quan cap a 1/4 de 9 s’arriba a la plaça del Centre, coneguda com la plaça dels “tossinos”, es fa el sorteig dels lots que han donat les cansaladeries i xarcuteries, amb la música del Ço del Botafoc i amb una convidada de coca i mistela que ens donen algun forn i alguna bodega que col·laboren en la rifa.
Ah! I a la barretina del sorteig només hi entren els números de les persones que en aquell moment són a la plaça.
Comentaris