Crònica personal de la Fira de santa Teresa del Vendrell 2011

Divendres 14 vaig treballar, a Barcelona no era festa. El Martí i jo ens vam perdre les primeres matinades. Al vespre, a l'Auditori Pau Casals, Música de Gralles al Vendrell. Tot molt bé, tant els de casa (Les Gralles del Baix Penedès, Tocats de Canya i Els Mosquits, que tenen 4 peus al Vendrell i 2 a La Torre), com els amics de fora (Bufalodre). I en van 6!

Molta i molta feina amb el programa, la coordinació i el llibret Música de Gralles al Vendrell editat per Clivis (Biblioteca Studium, 73) i que conté:
  • Salvador Brotons, Introducció i Dansa popular (2011)
  • Carlota Baldrís, Rèquiem (1992)
  • Adrià Grandia, La baluerna (2005)
  • Jordi López, Salseta Pikant (2004)
  • Montserrat Meneses Sendrós MeneEls Patataxeps (2005)
  • Quim Miracle, El Ton i el Vallès (1995)
  • Jordi Quintana, La massamorra  (2002)
  • Albert Solé, El Vendrell de Festa Major (2004)
Dissabte 15, matinades, Toc d’esmorzar al bar Montserrat/Cal Guitarra, i sang i fetge, vi i Fernet (que no faltí!). Després assaig matinal amb Ensemble Casual pel CD i concert Cantem Junts 2011, amb el Cor de Veus Blanques de l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell (EMMPAC) dirigit per Montserrat Meneses. A la tarda cercavila amb el Ball de faixes. El Martí i jo a les gralles i el Gabriel i el Gaurap als timbals. Només 2 de 5 grallers! Hem de fer algun cosa per tenir grallers més estables. El Martí ho fa bé i s’ho curra, però és novell i jo només vull ser un reforç.

Sopar amb la colla del Tant Com Puc i el Bero i la Katy i sa germana i la neboda, i a dormir a Les Peces.

Diumenge 16, matinades dropes, que diu el Pelle, força desafinades per la meva part: vaig posar un tudell curt i quan vaig començar a afinar..., ja era l’hora d’esmorzar! Vam començar el Bero el, Martí i jo a les gralles i i el Gabriel, el Gaurap i el Jaume Cañas als timbals, i s’hi van afegir el Guino i el Marc Ignasi, amb les gralles.

L’esmorzar va ser de bunyols de bacallà, pa amb tomàquet, vi i gasosa i Fernet (que no faltí!). I a les 11 cercavila amb el Ball de faixes, aquesta vegada amb el Marc Ignasi. Com canvia la cosa! Vam tocar pels descosits i no del tot malament! Gràcies a les balladores, al Ramon i a la Núria! Estem, toquem i ens ho passem bé, encara que perdem la bufera i el llavi, i el Martí acabi amb una llaga per culpa dels bràquets.

Vam acabar a la Plaça Vella i vam tornar cap a casa, a Barcelona, sense veure ni un castell. Les coses són com són i van com van.

Les imatges del Pelle!

I això ho he escrit escoltant Aufgang (Franscesco Tristano, Rami Khalifé i Aymeric Westrich) en directe a la Cité de la Musique de  Paris.

Comentaris