Alícia al país de les meravelles - 2

El meu primer contacte amb l’Alícia va ser quan tenia sis o set anys i anava a casa de la “iaiapadrina”, l’àvia Sandàlia, que vivia amb l’avi Jaume a la porteria de Via Augusta 190. Eren els pares de la mare.

En un xifonier que hi havia darrera la porta d’entrada, a sota del telèfon negre penjat a la paret, a les dues portetes inferiors, hi ha haver desat no sé quan temps, un llibre d’Alícia. No sé si sabia llegir, i encara menys en català, però recordo que a la portada hi posava o m’imaginava que hi posava “Alícia”, i hi havia una nena asseguda...

Pel format, que era petit, suposo que era una edició castellana. No llegia, passava pàgines i mirava les il·lustracions. En arribar cap a la meitat del llibre, hi havia un dibuix que temia i alhora volia veure. Recordo que la primera vegada que el vaig veure, vaig tancar el llibre, el vaig deixar al seu lloc, i vaig anar on eren els pares, i els avis i alguns germans i germanes, i no sé, però és possible i probable, que també els tiets i els cosins.

A partir d’aquell dia, quan tornava a agafar el llibre, sovint setmanes o mesos més tard, avançava pàgina a pàgina, volent i tement arribar al dibuix d’aquella “dona amb perruca” de “Porc i pebre”. De fet això també està més o menys explicat a: Quintana, Jordi; López, Adrià; Bo, Imma. “Lewis Carroll: el sentit del no-sentit”. El Pou de Lletres, núm. 11, p. 56-58, 1998.

I ara m’encanten els dibuixos que Lola Anglada va fer per a l’edició catalana de l’Alícia, l’Alícia en terra de meravelles, amb traducció de Josep Carner, i editada per primer cop per l’editorial Mentora al 1927, possiblement aprofitant la feina feta amb anterioritat per l’Editorial Catalana, de la qual en Carner en va ser director literari (Baró, Mònica. Les edicions infantils i juvenils de l’editorial Joventut (1923-1969). [en línia]. Directors: Ernest Abadal Falgueras i Lluís Quintana Trias. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2005 [Consulta: 21 abril 2010]. Disponible a: http://www.tdr.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0724106-112503/ [nota 210, p. 74; nota 288, p. 90]).

Ara tinc una primera edició de Mentora de juny de 1927, força mal conservada, en la qual algú va acolorir, això sí, amb molta cura i sense sortir de la ratlla, totes les il·lustracions, una segona de desembre 1930, i..., l’original del dibuix que la Lola Anglada va fer de l’Alícia per al final de capítol VII, el d’”Un te de boigs” (J. Carner, 1927, i V. Compta, 1990), o “Una festa de folls prenent el te” (S. Oliva, 1996), on es diu: “Just després d’haver dir això, es va adonar que uns dels arbres tenia una porta que donava al seu interior” (Oliva, 1996, 78). Qui hagués tingut diners quan al desaparegut Happy Books del carrer Provença es van posar a la venda el dibuixos originals de la Lola Anglada!















A les edicions de Mentora en català, i tal com està indicat a la part superior dreta de la il·lustració, aquesta pertany al capítol VII (pag. 80), i a més representa molt bé el text citat al paràgraf anterior. Al dibuix original també hi ha la indicació “c. de. ll.” (Cau de llebre? Confusió entre conill llebre?). En canvi a l’edició castellana de 1927, també s’inclou al final del capítol VII (pàg. 84 ), però es torna a posar al final del llibre (pàg. 141).