Orenetes, falciots....

Ja sé que les que tenen pedigrí són les orenetes, sobretot les cuablanca, però la melodia que m’ha acompanyat al llarg de la infància a Muntaner 36, i ara, des de fa uns quants any a la Gran Via, és la de les falcies, bé, diguem-ho bé, la dels falciots. L’àvia Esperança, que era del Penedès, de Sant Pau d’Ordal, ens deia que deien: “Lleva’t, lleva’t dematí!”. Això també ho deia en Josep Maria de Segarra al llibre “Ocells amics” (Barcelona: Juventud, 1947).

Al pati interior de l’illa de casa, ja vaig comentar que al bon temps hi “arriben mig centenar de les falciots i una dotzena justa d’orenetes vulgars”, bé, em sembla que són d’aquestes.

Enguany vaig veure les primeres orenetes des de la terrassa del pis de Vendrell, el dissabte 4 d’abril, i els primers falciots al pati interior de la Gran Via, dissabte 11.

Als tres, a l’Imma, al Martí i a mi, ens agrada sentir-los des del llit i veure’ls al matí, quan clareja, i al capvespre, quan tornen al nius.

Melodies, crit, esgarips..., potser rondinen. A la llibreria Toletta de Venezia, els tres vam veure un llibre a l’aparador que es deia “Tornano le rondini”, i d’aquí ha sortit la idea.

.........
Acabo l’esborrany d’aquestes ratlles, googelejo falciots, i trobo l’escrit “Falciots barcelonins i primaverals” al bloc La Panxa del Bou de la Júlia Costa. I no em puc estar de referenciar 3 escrit del mateix bloc, sobre els cuplets: “Cuplets, tangos i oblits”, “Relliscades musicals” i “Raquel Meller, història frívola -o no tant?-”.

..........
Dimarts dia 12 de maig a les 19 hores a la biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver (c/ Borrel, 44), hi haurà una xerrada sobre Càndida Pérez, a càrrec del seu biògraf el Sr. Josep Maria Canals, amb motiu de donar el nom de Càndida Pérez, al pati interior d’illa.

Comentaris