Dimarts 11 de l’11 al matí, des de la galeria de casa, vaig veure per primera vegada una garsa al pati interior de l’illa. Fins ara, a més dels omnipresents coloms i dels agressius i cridaners gavians que nien a un terrat de Villarroel, cada any, al mes d’abril, arriben mig centenar de les falziots i una dotzena justa d’orenetes vulgars.Quin plaer llevar-se a l’estiu, sentint els crits dels falziots i els “lleva’t, lleva’t de matí” de les orenetes! Quan arriben, a casa fem festa!
Algun pardal, algun periquito, i un ocell que encara no he identificat, formen la fauna avícola del pati interior de l’illa de casa.
D’aquest patí cal ressaltar la vida i la tranquil•litat que hi ha, les vistes a les galeries i finestres dels quatre costats (Al Google Earth: 41º22’58.31” N/2º09’39.64” E), la roba estesa, sobretot els llençols, els dos gats mioladors, les plantes, els porticons i persianes blanques, marrons i verdes..., i l’olor dolça dels croissants de mantega que puja de l’obrador de l’Escribà, sobretot els caps de setmana. Aquest pati interior és el meu paisatge quotidià.
Des de fa uns anys, quan surto a la galeria, ja no miro cap a la dreta per veure la finestra del Santi. Un dia vaig escriure:
Quan surto a la galeria
a estendre la roba
o a mirar les frèsies,
plantades amb els bulbs que em va donar de la mare,
miro cap a la teva finestra
i no hi ets.
I sé que no hi ets ni ets,
però miro cap a la teva finestra.
Els darrers dies
només veia els teus dos gats
que prenien el sol a l’ampit.
Ara res, ara no hi veig res ni ningú,
però segueixo mirant cap a la teva finestra,
i això que sé que no ni ets perquè ja no ets.
Potser més endavant hi vegi algú
però ja no serà la teva finestra,
i llavors deixaré de mirar-la
per no esborrar el teu record, on ets.
Comentaris