TORRES 1
Torre del Botafoc
És una torre de planta circular construïda al segle XIX (1874), durant en la tercera guerra carlina (1872-1876), que tenia una funció de defensa. Té una alçada aproximada de 8 metres, un radi d’uns 3 metres, i tres nivells: un soterrani i dues plantes amb espitlleres. La porta està situada a la segona planta, i s’hi devia accedir per una escala que possiblement era de fusta i es podia treure.
Si bé fou construïda al 1874, al 1885 es va començar a arreglar, i entre el 1995 i 1996, es va restaurar seguint les propostes de Pau Arroyo (2000), que tot i tenir un gran “respecte per l’obra original”, va incloure algun element com l’escala, fet amb “materials i tècniques de construcció contemporània. (...) perquè es pogués discernir clarament el que no corresponia a la concepció de la torre en el moment de la seva construcció”, fent coexistir el vell i el nou, potser amb una concreció i estètica no gaire acceptada per tots els vilatans.
Està situada al nord del Vendrell, sobre la Riera de La Bisbal i a l’esquerra de la carretera de Valls, en direcció a aquesta localitat, entre l’avinguda de la Riera de la Bisbal i la del Baix Penedès, fa parella amb la Torre del Puig, i dóna nom al carrer i a una llar d’infants. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’2823” N, 1º31’46.30”E.
Hi ha qui diu que el nom Botafoc té relació amb la seva funció, com en el cas del Botafoc d’Eivissa. En una estada que vaig fer a Eivissa l’any 1999 per fer un curset de geometria al Centre de Professors, mitjançant na Montserrat Tur, vaig aprofitar per anar diverses vegades a l’Armeria Murenu de Vara de Rey, a xerrar amb en Victorí Planells, on a més de comprar-li algunes xeremies eivissenques i agulles d’estendre roba, de les que en faig col•lecció i algun dia en parlaré i mostraré, i de fer-li dedicar discos dels UC, em va deixar fotocopiar algunes partitures recollides per Manuel García Matos, conegut arreu per la seva Magna Antología del Folklore Musical de Espanya, i em va posar en contacte amb en Xico Bufí, al que vam anar a veure l’Imma, el Bero, la Katy i jo, i al a qui entre glop i glop de Frigola, li vaig comprar un preciós tamborí eivissenc, i més endavant unes castanyoles de ginebró pel Jordi Bero. En una de les xerrades amb el Victorí, em va dir que suposava que el Botafoc d’Eivissa es deia així perquè hi havia hagut canons.
Al terrat de la Torre de Botafoc hi havia un canó que girava 360º, i per encendre’l, calia un botafoc, que segons el DIEC és un “pal que portava a un cap la metxa encesa per a calar foc al canó”. Ara bé, Arroyo i Menchon1995), després dels seus estudis i recerques van concloure que el nom de Botafoc “prové del renom dels propietaris de la partida de terra on s'edifica. Els darrers membres d'aquesta família foren Joan Nin i Porta (1877-1919), conegut com «Vell Botafoc»”. Evidentment les conclusions d’Arroyo i Menchon són més serioses i plausibles que les suposicions, però malgrat tot, la coincidència entre la realitat i l’explicació hipotètica, és força curiosa i interessant.
Segons ens ha comentat i ha escrit, en Josep Maria Inglès (Inglès, Josep Maria. L'escut heràldic de la Vila del Vendrell, vindicat. El Vendrell: Edició pròpia, 1976), opina que, seguint el que diu Aixelà (1930, citat a Arroyo i Menchon, 1995), aquesta torre “triangula” amb la del Puig i amb la del “Camí de Tomoví”, acomplint la proposta de construir ”tres torres artilladas formando triángulo”, però segons Arroyo i Menchon (1995), la Torre del Botafoc era una “torre fusellera” com del Puig, que més que triangular, feia línia gairebé recta amb una tercera torre que devia estar “situada al cim de la partida coneguda com «Les Torretes», enderrocades les seves restes els anys setanta del nostre segle durant la urbanització d'aquells terrenys, coneguts com «Vendrell»”, i que “algunes de les persones a les que hem preguntat, recordaven que aquesta torre situada prop de I'anomenat Corralot d'en Virgili, era de planta circular i tenia espitlleres i la porta estava, com en el cas del Puig i del Botafoc, a la primera planta”.
Torre del Puig
De característiques i funcions iguals que les de la Torre del Botafoc, també es va construir a finals segle XIX (1874?). Està situada a l’est/sud-est del Vendrell, sobre el Torrent del Lluc, a l’esquerra de la carretera de Tarragona, “la general” (N-340), en direcció a aquesta localitat. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’57.11”N, 1º32’1891”E.
Rep aquest nom perquè està dalt d’un turó, d’un puig, el Puig del Vendrell.
Aguilar i Martínez (2003), diuen que va ser utilitzada com a torre de telegrafia òptica civil, i que té el número de registre 54. Sobre aquest fet dubtós, vegeu la Torre del Telègraf.
Torre del Camí de Tomoví, o Torre de I'Hort d'en Milà, o Torre d'en Serra
Torre situada en unes hortes del Camí/Carrer de Tomoví, a Santa Oliva, a la dreta del pàrking de la Policlínica del Vendrell. És més petita i baixa que la del Botafoc i la del Puig, i possiblement tenia una altra funció donada la seva mida i característiques. Com hem dit abans, segons Josep Maria Inglès, triangulava amb la Torre del Botafoc i la Torre del Puig. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’47.31”N, 1º32’03.35”E.
Torre de les Torretes
Remeto al paràgraf final de la Torre del Botafoc.
Torre del Molí de vent
Molí de vent que està al costat d’una masia coneguda com el Mas o Masia del Bombo (la família dels Bombo n’eren els masovers). “És una torre cilíndrica atalussada construïda damunt d'un cos quadrangular cobert amb volta de creueria sostinguda per quatre arcs de mig punt” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1314). Està situada a la Muntanyeta, a la carretera de Calafell, núm. 23, i s’identifica amb un cartell on hi posa. “Masia Molí de Vent, Caralt Soler”. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’09.40”N, 1º32’41.27”E.
A la casa del carrer Cerdanya del Vendrell tenim un quadre d’aquest Molí, que el va pintar Albert Satacana de Calafell, i que als anys 50 del segle passat, va regalar a "Josep Maria Barnadas, Papitu paperer o Papitu de la pipa, avi de l’Imma Bo Barnadas, la “meva dona”. Dijous 21 d’agost vaig anar a fer fotos al Molí i en veure que era impossible reproduir la imatge del quadre, vaig trucar a la porta i la senyora Maria Lluïsa, molt amablement me’n va deixar fer des de dintre i m’ensenyà per sobre la preciosa masia i alguns quadres i ceràmiques que té amb la imatge del molí. Li dec una còpia del nostre quadre, que li portaré en una altra ocasió, i aprofitaré per conèixer més la història de la masia i del molí.
[Segueix a: Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (2)]
Torre del Botafoc
És una torre de planta circular construïda al segle XIX (1874), durant en la tercera guerra carlina (1872-1876), que tenia una funció de defensa. Té una alçada aproximada de 8 metres, un radi d’uns 3 metres, i tres nivells: un soterrani i dues plantes amb espitlleres. La porta està situada a la segona planta, i s’hi devia accedir per una escala que possiblement era de fusta i es podia treure.
Si bé fou construïda al 1874, al 1885 es va començar a arreglar, i entre el 1995 i 1996, es va restaurar seguint les propostes de Pau Arroyo (2000), que tot i tenir un gran “respecte per l’obra original”, va incloure algun element com l’escala, fet amb “materials i tècniques de construcció contemporània. (...) perquè es pogués discernir clarament el que no corresponia a la concepció de la torre en el moment de la seva construcció”, fent coexistir el vell i el nou, potser amb una concreció i estètica no gaire acceptada per tots els vilatans.
Està situada al nord del Vendrell, sobre la Riera de La Bisbal i a l’esquerra de la carretera de Valls, en direcció a aquesta localitat, entre l’avinguda de la Riera de la Bisbal i la del Baix Penedès, fa parella amb la Torre del Puig, i dóna nom al carrer i a una llar d’infants. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’2823” N, 1º31’46.30”E.Hi ha qui diu que el nom Botafoc té relació amb la seva funció, com en el cas del Botafoc d’Eivissa. En una estada que vaig fer a Eivissa l’any 1999 per fer un curset de geometria al Centre de Professors, mitjançant na Montserrat Tur, vaig aprofitar per anar diverses vegades a l’Armeria Murenu de Vara de Rey, a xerrar amb en Victorí Planells, on a més de comprar-li algunes xeremies eivissenques i agulles d’estendre roba, de les que en faig col•lecció i algun dia en parlaré i mostraré, i de fer-li dedicar discos dels UC, em va deixar fotocopiar algunes partitures recollides per Manuel García Matos, conegut arreu per la seva Magna Antología del Folklore Musical de Espanya, i em va posar en contacte amb en Xico Bufí, al que vam anar a veure l’Imma, el Bero, la Katy i jo, i al a qui entre glop i glop de Frigola, li vaig comprar un preciós tamborí eivissenc, i més endavant unes castanyoles de ginebró pel Jordi Bero. En una de les xerrades amb el Victorí, em va dir que suposava que el Botafoc d’Eivissa es deia així perquè hi havia hagut canons.
Al terrat de la Torre de Botafoc hi havia un canó que girava 360º, i per encendre’l, calia un botafoc, que segons el DIEC és un “pal que portava a un cap la metxa encesa per a calar foc al canó”. Ara bé, Arroyo i Menchon1995), després dels seus estudis i recerques van concloure que el nom de Botafoc “prové del renom dels propietaris de la partida de terra on s'edifica. Els darrers membres d'aquesta família foren Joan Nin i Porta (1877-1919), conegut com «Vell Botafoc»”. Evidentment les conclusions d’Arroyo i Menchon són més serioses i plausibles que les suposicions, però malgrat tot, la coincidència entre la realitat i l’explicació hipotètica, és força curiosa i interessant.
Segons ens ha comentat i ha escrit, en Josep Maria Inglès (Inglès, Josep Maria. L'escut heràldic de la Vila del Vendrell, vindicat. El Vendrell: Edició pròpia, 1976), opina que, seguint el que diu Aixelà (1930, citat a Arroyo i Menchon, 1995), aquesta torre “triangula” amb la del Puig i amb la del “Camí de Tomoví”, acomplint la proposta de construir ”tres torres artilladas formando triángulo”, però segons Arroyo i Menchon (1995), la Torre del Botafoc era una “torre fusellera” com del Puig, que més que triangular, feia línia gairebé recta amb una tercera torre que devia estar “situada al cim de la partida coneguda com «Les Torretes», enderrocades les seves restes els anys setanta del nostre segle durant la urbanització d'aquells terrenys, coneguts com «Vendrell»”, i que “algunes de les persones a les que hem preguntat, recordaven que aquesta torre situada prop de I'anomenat Corralot d'en Virgili, era de planta circular i tenia espitlleres i la porta estava, com en el cas del Puig i del Botafoc, a la primera planta”.
Torre del Puig
De característiques i funcions iguals que les de la Torre del Botafoc, també es va construir a finals segle XIX (1874?). Està situada a l’est/sud-est del Vendrell, sobre el Torrent del Lluc, a l’esquerra de la carretera de Tarragona, “la general” (N-340), en direcció a aquesta localitat. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’57.11”N, 1º32’1891”E.
Rep aquest nom perquè està dalt d’un turó, d’un puig, el Puig del Vendrell.Aguilar i Martínez (2003), diuen que va ser utilitzada com a torre de telegrafia òptica civil, i que té el número de registre 54. Sobre aquest fet dubtós, vegeu la Torre del Telègraf.
Torre del Camí de Tomoví, o Torre de I'Hort d'en Milà, o Torre d'en Serra
Torre situada en unes hortes del Camí/Carrer de Tomoví, a Santa Oliva, a la dreta del pàrking de la Policlínica del Vendrell. És més petita i baixa que la del Botafoc i la del Puig, i possiblement tenia una altra funció donada la seva mida i característiques. Com hem dit abans, segons Josep Maria Inglès, triangulava amb la Torre del Botafoc i la Torre del Puig. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’47.31”N, 1º32’03.35”E.
Torre de les Torretes
Remeto al paràgraf final de la Torre del Botafoc.
Torre del Molí de vent
Molí de vent que està al costat d’una masia coneguda com el Mas o Masia del Bombo (la família dels Bombo n’eren els masovers). “És una torre cilíndrica atalussada construïda damunt d'un cos quadrangular cobert amb volta de creueria sostinguda per quatre arcs de mig punt” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1314
A la casa del carrer Cerdanya del Vendrell tenim un quadre d’aquest Molí, que el va pintar Albert Satacana de Calafell, i que als anys 50 del segle passat, va regalar a "Josep Maria Barnadas, Papitu paperer o Papitu de la pipa, avi de l’Imma Bo Barnadas, la “meva dona”. Dijous 21 d’agost vaig anar a fer fotos al Molí i en veure que era impossible reproduir la imatge del quadre, vaig trucar a la porta i la senyora Maria Lluïsa, molt amablement me’n va deixar fer des de dintre i m’ensenyà per sobre la preciosa masia i alguns quadres i ceràmiques que té amb la imatge del molí. Li dec una còpia del nostre quadre, que li portaré en una altra ocasió, i aprofitaré per conèixer més la història de la masia i del molí.
[Segueix a: Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (2)]
Comentaris
Torres de defensa del Vendrell: http://www.rtvelvendrell.cat/televisio-a-la-carta.html?id=40&data=2009-07-08