divendres, 5 de setembre de 2008

Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (2)

[Ve de: Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (1)]

TORRES 2

Torre del Cintoi


Torre construïda als segle XII o XIII “amb funcions defensives o de vigilància possiblement d’origen romànic. Segons alguns autors podria ser l’origen del nucli del Vendrell, documentat des del 1032. La torre, que només es conserva en part, té planta circular i un diàmetre interior de 3 metres. A uns 4 metres d'alçada hi ha un relleig que fa pensar que la porta deuria estar a aquesta altura. El parament del mur és fet a base de pedres mitjanes, poc treballades però ben alineades i unides amb morter de calç.” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1308). Està situada al carrer Cintoi cantonada amb el carrer Josep Bosch, a la dreta de la carretera de Tarragona, en direcció a aquesta localitat, gairebé davant de la fita N-340. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’47.31”N,1 1º32’03.35E.

Es diu que té aquest nom perquè els terrenys on és, eren d’un home anomenat Cintoi.

Torre del Telègraf o Torre dels Masos de Comarruga

Torre construïda entre 1849 i 1953, situada al punt més alt dels Masos de Comarruga, al carrer Clotes, que surt del carrer del Telègraf. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º11’33.26”N, 1º31’31.36”E.

Romeo i Romero (2000), revisant el mapa de l’Instituto Geografico Nacional (IGN 447), de 1952, la localitzen al “Pujol de Reverter”, a la part superior dels Masos de Comarruga i d’ella diuen:

I Aguilar i Martínez (2003), la identifiquen com a “torre de telegrafia òptica civil”, la localitzen al “Turó del Telègraf”, i li assignen el número de registre 154, ja que no en tenia, i està entre la 53-Ermita de Sant Antoni a Altafulla, i la 54-El Puig (!?). També podria ser que hi hagués un error ja que Romeo i Romero (2000) passen de la torre l’Ermita de Sant Antoni (53), directament a la dels Masos de Comarruga, i per tant aquesta fos la veritable 54 i no la Torre de Puig. De fet no he trobat ningú que hagués sentit a parlar mai de l’ús de la Torre del Puig com a torre telegràfica.

Torre del Mas del Francàs

Torre prismàtica rectangular situada al Mas del Francàs, al Francàs. No és una torre aïllada sinó que està integrada al conjunt del Mas. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º10’45.19”N, 1º32’46.37”E.

“El lloc del Francàs està documentat des del segle XIV, quan consta que tenia 7 focs. El mas del Francàs és una masia fortificada, ben restaurada i actualment convertida en restaurant. Conserva una torres de planta quadrada amb matacà defensiu. La restauració ha conservat les parets de pedra irregular amb alguns panys de carreus ben escairats, igual que les cantoneres i les llindes i brancals de les finestres. Els portals són de mig punt, adovellats” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1300).

Torre de Sant Sebastià


Torre del segle XVI (?) situada darrera del cementiri de Sant Vicenç de Calders, la funció de la qual encara no està clara. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’26.95”N, 1º30’58.94E.









ALTRES TORRES (+/-)


Torre de l’aigua de Sant Vicenç de Calders


Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’15.54”N, 1º30’52.41”E.

Torre de l’aigua de la Muntanyeta


Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’16.46”N, 1º32’46.37”E.

Torre de l’aigua de Comarruga


Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º11’18.22”N, 1º32’23.90”E.

I la Torre del repetidor, algunes torres de les torres o “villes” de Comarruga, i les “torres”, àlies campanars d’esglésies com la de Sant Salvador al Vendrell, la de Sant Vicenç, la de Sant Ramon a Comarruga, l’ermita de Sant Salvador de Comarruga..., però això és per un altre dia

Nota

Al web del Patrimonio Nacional (http://www.patrimonionacional.biz/provincia/44/tarragona), hi ha catalogades: “Torre del Cinto (El Vendrell (Baix Penedès))”, “Torre del Puig (El Vendrell (Baix Penedès)), “Torre del Botafocs ( El Vendrell (Baix Penedès)), “Mas del Bombo (El Vendrell (Baix Penedès)), “Torre de Telègraf Òptic (El Vendrell (Baix Penedès) ), “Corralet d'en Virgili (El Vendrell (Baix Penedès) ), i “Castillo. Torre de Mas Francas (El Vendrell (Baix Penedès))”.

I a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, (http://cultura.gencat.net/invarquit/llista.asp?nom=&municipi=431634&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cercar), a Vendrell, el (Baix Penedès), hi trobem catalogades entre altres: Torre de Telègraf, Torre del Cintoi, Mas del Bombo-Mas del Xombo, Torre del Mas Francàs, Corralot d'en Virgili, Torre de Botafocs i del Puig i Torre del Puig, algunes d’ells amb fotografies de Pere Català Roca dels anys 1963 i 1964.

Preguntes: 1) És possible canviar els noms incorrectes; 2) És possible incloure altres/noves construccions; 3) És possible incloure fotografies on no n’hi ha i actualitzar i/o complementar les de Català Roca amb imatges actuals?; 4) Algú sap què era i què és el “Corralet d’en Virgili”, on és, que hi havia i que hi ha ara, per estar catalogat? Sobre on és i què hi havia, Arroyo i Menchon (1994) el localitzen al Nou Vendrell i diuen que era la tercera torre fusellera del Vendrell, però a les altres preguntes, ara per ara no he trobat resposta.

Informacions extretes de:

Aguilar, Antonio; Martínez, Gaspar. (2003). “La telegrafía óptica en Cataluña: Estado de la cuestión”. Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, núm. 7, p. 133-156 (Versió en línia a: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm [Consulta: 27 agost 2008]).

Arroyo, Pau. (2000). “Conservació-restauració de la Torre del Botafoc del Vendrell”. Miscel·lània Penedesenca, núm. XXV, p. 139-152 (Comunicacions presentades a les 9enes Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Calafell els dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 1996), (Versió en línia a: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/64063/92277 [Consulta, 24 agost 2008]).

Arroyo, Pau; Menchon, Joan. (1995). “Conservació i rehabilitació de les torres fuselleres del Vendrell”. Miscel·lània Penedesenca, vol. XX, p. 505-533 (Comunicacions presentades a les 7enes Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant Sadurní d'Anoia els dies 3, 4 i 5 de juny de 1994), (Versió en línia a: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59483/92204 [Consulta, 24 agost 2008]).

Castells de Catalunya: http://castellscatalunya.iespana.es/

Castells del Baix Penedès: http://www.weblandia.com/castillos/baixpenedes.htm.

poblesdeCatalunya.cat, Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis de Catalunya a través d’Internet, del Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP): http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=431634

Romeo, José María; Romero. Rafael. (2000). “La telegrafia òptica a Catalunya”. A: Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya: Girona, 6, 7 i 8 de novembre de 1997. Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya/Marcombo, p. 575-590 (Fragments en línia a: http://books.google.es/books?id=3zRxLTzEZdgC&printsec=frontcover&dq=isbn:8426712487&hl=ca#PPP1,M1; Resum en línia a: http://www.coit.es/museo/cronolog/sigloxix/1800/cat/cat.htm [Consulta: 27 agost 2008]).

I converses amb Josep Maria Inglès i Josep Maria Bo, durant l’agost de 2008.

4 comentaris:

adrià ha dit...

Molt xulo!
quins racons!

Guino ha dit...

Encara que sigui una mica a destemps et felicito per aquest recull de torres vendrellenques.

A títol de de "moguda mental" diria que tot paisatge interessant és aquell al que li passen coses.
L'Espinàs explicava que li interessaven només els paisatges humanitzats. Els naturals eren bonics o fins i tot espectaculars però no els definia com a interessants.
D'aquí l'atractiu que tenen les torres: fites on s'atura la vista i on el territori agafa dimensió.
És per això que m'agrada que hi hagis inclòs les torres-dipòsit (St.Vicenç, La Muntanyeta i Sant Salvador).

Si em deixes afegir el gra de sorra:

TORRES URBANES:
- Al costat del portal del Pardo (amb gàrgola) la única que queda de la muralla medieval.

TORRES DESAPREGUDES:
- La desapreguda Torre del Portal Nou, construïda entre els s. XVI i XVII. Enderrocada durant la 3a Guerra Carlina.
- La torre de Sant Salvador (al costat de l'ermita) documentada al S. XVII. Possiblement era una torre de moros.
- La torratxa de Cal Galan, on avui hi ha a la Biblioteca. No se sap quin ús tenia però va fins i tot a estar catalogada.
- Totes les torres (gairebé 20)de les guerres carlines.

Una nota més... la torre del Camí del Tomoví (terme de Santa Oliva) no surt documentada. Hom creu que és medieval però caldria fer una prospecció arqueològica. Existeix un llibre publicat pel Col·legi d'arquitectes de Tarragona anomenat "Fortificacions a la prvíncia de Tarragona" en que l'autor la identifica com a medieval.

Merci.

Jordi Quintana ha dit...

Gràcies Guino, entens ara el meu interès pels paper que vas preparar per la Fira? Tu en saps, i jo m'hi aproximo.
Quan un camina, de tant en tant, poc, però, alça el ulls i mira enlaire, però les torres exerceixen de "línia visual" forçada cap al cel.
Per cert, si un dia anen/em a BCN, és un plaer passejar nmirant enlaire, cosa que fa molt poca gent.

Guino ha dit...

Requereix tot un aprenentatge mirar els detalls de les façanes i esquivar les tifes!
M'he imprés l'article (I i II) per tal d'engruixir la documentació d'incunables que tinc.
A veure quin dia quedem pre BCN. Mentrestant miraré tot el que publiques per aquí.
Fins aviat.