Crònica personal i subjectiva de la Festa Major del Vendrell de 2008

1) Sobre “Novetats a les músiques populars de la Festa Major del Vendrell de 2008”, l'escrit que em van publicar al Diari del Baix Penedès del 8 d’agost.

2) L’èxit de l’Assaig General de la Cercavila, i de retruc l’èxit de tots balls, sobretot dels nous, i de re-retruc l’èxit de L’Embarcada.

3) Sobre les Matinades:

  • Un escrit meu sobre les Matinades, extret, amb modificacions, ampliacions i actualitzacions, de: Quintana, Jordi. (2005). Les gralles al Vendrell: músics i músiques. El Vendrell: Ajuntament del Vendrell (Premi IV Beca d’investigació Jaume Ramon i Vidales, convocada per l’Ajuntament del Vendrell al 2003).
  • El dia Santa Anna (26/07/2008) i el de Santa Anneta (27/07/2008) vaig sortir a tocar matinades amb Les Gralles del Baix Penedès, com faig des de fa uns 12 anys. És l’únic moment que toco la gralla. Que lluny queden aquells anys d’assajos que al 1980 fèiem a la Cooperativa Teixidors a Mà del carrer Terol de Gràcia, i al terrat del col·legi Lestonnac del carrer Pau Claris de Barcelona, llavors Via Laietana, amb el Xavier Tomàs!
  • Les Matinades curtes que el dia de Santa Anneta vam tocar a la passarel·la de la Riera de la Bisbal, de davant del local dels Nens del Vendrell i del Cau de Foc, on després vam fer aquestes fotos. Vegeu també l'escrit enllaçat a l'inici.












  • El so únic de Les Gralles del Baix Penedès, hereves del dels Macaris (Albert Jané, Carbassó; Joan Domingo, Macari, i Jaume Esteve, Casalta), Antoni Oller, Eduard Vericat, Antoni Mañé i Mercadé, Ton de la Gralla i Jaume Vidal i Vidal, Carboner. I sentint-ho pels altres companys i companyes, opino que els que mantenen el so més autèntic (!?) són el Bero, el Pelle i el Guino. Un so del que sobretot es gaudeix quan passem pel carrer dels Cafès, el de Montserrat, la Cristina alta i Cristina baixa, la Barceloneta alta i Barceloneta baixa..., per carrers estrets.
  • El so de la 3a veu, tocada pel Jordi Inglès, Bero i l’Adrià Grandia, autor de l’arranjament, a partir de la del grup de grallers Els Gonsers de Sant Jaume dels Domenys. I la 8ena inferior de la 1a primera que enguany va tocar el Jaume Juncosa amb la seva tenora.
  • El Dia del gos, en passar pel carrer de Montserrat, el pare de l’Antonio, que cada matí està prenent alguna cosa a la terrassa del Yoisi o de l'Isidro, va cridar al Bero i li va dir: “”¡Oye! ¿Qué no sabéis otra? ¡Siempre tocais a misma!”
  • Viure la Festa Major des de dintre, com puc fer des de fa una dotzena d’anys, tocant la gralla a les Matinades i el flabiol i el tamborí al Ball de Pastorets
  • Després de les matinades és obligat esmorzar a Cal Guitarra o La Bombolina, que de fet és el restaurant Montserrat. Esmorzar de platillo: tripa, bacallà, sípia o botifarra amb fesols, peus de porc, llesques de pa amb tomàquet..., i no fa tants anys fins i tot sang i fetge!, i pels joves, entrepans, tot regat amb vi (sort n’hem tingut que el Joan Cugat comencés a tocar el tambal perquè ha aconseguit que canviessin el Padró per un s/n tipus “cosechero” nostrat), gasosa i agua, i al final, després de cafès, carajillos i copetes de licor i de Fernet Branca, una bona tocada de gralles. Tres afegitons. 1) Actualment “la tripa de cal Bombolina” és el meu referent. Ja sé que el Fontana n’és especialista i diferirà de mi, però per mi que no en puc menjar i només en menjo per la Festa major i per la Fira, és menjar del déus; 2) Llàstima que no facin cap i pota!; i 3) El Fernet de després d’esmorzar. El vaig descobrir a principis dels anys vuitanta del segle passat, de la ma del Jaume de Solsona, juntament amb els Undenberg i els Schnaps. El Fernet va ser una altra de les moltes coses que em va unir a l’Imma. Alguns grallers i timbalers vells en prenien, sobretot el Carboner i el Tof,

4) Preguntes finals

  • Perquè els Gegants després de la Cercavila no es queden a la Plaça Vella fins al final, com es veu en totes les fotos del segle passat?
  • Perquè els Malcasats no volen sortir a la Cercavila, passejant i fent algun ball, reservant-se la representació pel Dia del gos?
  • Perquè les Gitanes i els Gitanos són tan intransigents i no van ballar a la Plaça Vella

Comentaris

adrià ha dit…
Quina crònica més maca de la festa major. Agafaré la teva idea i en faré una meva al meu blog, així podrem compartir visions. Les preguntes que planteges al final crec que molts cops estan tan a prop de la psicologia i tan lluny del folklore... Però el què si que és, són signes d'identitat de la nostra vila de la nostra manera de ser. Això no vol dir que ho comparteixi o que esitgui en contra... Ja faré la meva crònica...
adrià ha dit…
Millor aquest "skin"