8 d’Agost

Avui m’he posat la samarreta d’orenetes

La vam comprar el dos mil dinou a l’aeroport de Heathrow tot tornant de fer una visita al Martí que estava fent pràctiques de DAW a Londres.

Ja sé que les que tenen pedigrí són les orenetes, sobretot les cuablanca, les Delichon urbicum o avión común que en diuen els castellans, i que fan una mena de «Txuit, txuit, rrrrxit..., prr», però la melodia que m’ha acompanyat totes les primaveres i estius de la infància al carrer Muntaner, i ara, des de fa uns quants any a la Gran Via, és la de les falcies, bé, diguem-ho bé, la dels falciots negres, els Apus apus o també vencejo común, que aboi no tenen peus però tenen les ales llargues i amb forma de falç. 

De petits, quan sentíem les falcies dèiem: «Ja han arribat les orenetes!», i l’àvia Esperança, que era del Penedès, de Sant Pau d’Ordal, ens deia que cridaven: «Lleva’t, lleva’t dematíiíííí!». Això, Josep Maria de Segarra també ho diu de les orenetes al llibre Els ocells amics. Jo diria que les falcies xisclen alguna cosa com «Txiii, txiii, txiii!». Com diu la Júlia Costa, «Els falciots [són], de fet, les orenetes barcelonines.»

Al pati interior de l’illa de cases de a la Gran Via on vivim ara, hi nien falcies i ballesters amb la panxa blanca, els Tachymarptis melba (anteriorment Apus melba) o vencejo real. Els ballester fan una mena de refilet molt típic que va accelerant i augmentant d’intensitat i que acaba de quatre xiulets descendents, com «Txirrí, txirrí, txirrítxirrítxirrí.., xiu, xiu, xiu, xiu».

Hi arriben una mica abans de Sant Jordi i se’n va per la Mercè. Potser és certa la dita que diu: «Si vols saber si ja ha arribat l'abril, les orenetes t'ho vindran a dir.»

Als tres, a l’Imma, al Martí i a mi, ens agrada sentir-los des del llit i veure’ls al matí, quan clareja, i al capvespre, quan tornen al nius.

Al Vendrell sí que hi ha orenetes cuablanca i fins i tot les vulgars i xerrotejadores Hirundo rústica o golondrina común, que fan el niu sota les volades i els balcons.

Esgarips, refilets, xerroteigs, xiscles..., potser rondinen com les orenetes a Itàlia.

Jocs

Joc 8.1: Ordena les cinc columnes.

Nom Científic

Nom català

Cant o crit

Onomatopeia

Nom castellà

Apus apus

Ballester

Refila

Txiii, txiii, txiii!

Avión común

Delichon urbicum

Falciot negre, falcia

Xerroteja

Txitxit, txitxit, txitxit

Golondrina común

Hirundo rústica

Oreneta cuablanca

Xerroteja

Txuit, txuit, rrrrxit..., prr

Vencejo común

Tachymarptis melba

Oreneta vulgar

Xiscla

Txirrí, txirrí, txirrítxirrítxirrí, xiu, xiu, xiu, xiu

Vencejo real


Joc 8.2: Associa el començament d’aquests set poemes sobre les orenetes amb els seus autors anagramats que són: Baronesa Rom, Judit Carregaven, Guitarra Bats, Jean Pròcers, Jo empresària sagrada, Joglar al manà i Sol Lacasa.

1. ¿Trigareu, orenetes,
a tornar als vostres nius
i a deslligar els cels aspres
de tant d’hivern captius?                  Autor:..................................................

2. Si fuigs de la nit,
oreneta, vine; 
tan a prop del cel 
aquí sempre és dia; 
lo sol no s’hi pon,
la lluna no minva.                            Autor:..................................................
3. De l’estiu les primeres alenades
te duen sota el cel de nostra terra,
i enjogassada sempre i falaguera
enjoies nostres tèbies matinades.     Autor:..................................................

4. Oreneta, petiteta,
el teu vol pren l’espai.
Sempre vens en primavera
no te’n descuidis mai.
Oreneta, petiteta,
el teu cos fa d’estel.                         Autor:..................................................

5. Cap ocell 
té com tu 
vol tan àgil, 
vol tan bell. 
Tota alegre 
vas pel cel 
ben mudada 
i elegant: 
cua llarga, 
ben forcada, 
capa negra, 
vestit blanc.                                   Autor:..................................................

6. En veient caure les fulles,
a la llum parlo corrents:
Cel que les tardors ataquen, 
no t'hi tornaries gens?                    Autor:..................................................

7. L'oreneta diu:
jo me'n vaig molt lluny.
No la sents piular des del finestró, 
frisosament?
No la sents, amor,
quan fineix l'estiu?                         Autor:..................................................

Comentaris