Avui 8 d'octubre de 2025 començo el meu tercer club de lectura. El primer va ser ara fa dos anys i va anar acceptablement bé. L'any passat vaig repetir biblioteca i hi va haver dies amb crítiques de pedants i mestretites. Entre altres coses van criticar recursos i guarniments literaris que, com que estaven escrits en català, alguns eren populars i/o antics i altres no sortien al DIEC, no els entenien i els van considerar palla, farciment sense sentit.
Aquest any he canviat de biblioteca.
Hem començat amb Marxarons de Cristina Masanés (Masanés, Cristina. Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge. Barcelona: L'Avenç, 2024).
Aquí simplement passo a net anotacions fetes mentre llegia i algunes evocacions, fils per estirar i teixir.
Prèvia: he reviscut molts moments de la vida d'infant i adolescent a casa meva. Bé, a casa dels pares. I he reviscut la vida del tots els germans, dels vuit que vam ser. El valor de la muntanya, de l'anar d'excursió i de l'alpinisme (el pare ho diferenciava), el reconeixement de les formes de les muntanyes, el goig d'haver pujat al Matagalls, al Pedraforca o al Puigmal. Un muntanyisme amb estima i respecte a la natura i tocs de catalanisme.
p. 22 L'àrea de Broca s'encarrega de la producció i la de Wernicke de la compressió, tant escrita com oral, però, «Com es crea el significat?». La significativitat/significació («procés psíquic pel qual s’associa un significant [sons, grafies i imatges] a un significat [representació mental] per constituir un signe lingüístic») ha desaparegut? Què passa amb la significativitat psicològica (coneixements previs, on arrelar) i la significativitat lògica (estructura dels coneixements, les baules, els encaixos)? Què en diuen/dirien Saussure, Peirce o Wittgenstein? I en Piaget i en Vigotsky? Com dialogarien?
Les llistes
p. 18 «En l'amplitud de les valls, coves, fissures, balmes i canals...».
p. 44 «...xemeneies, canals, rampes, llacs, columnes, agulles, sifons i galeries», «...corda, bagues, mosquetons, claus, martells»
p. 96-97 Gran llista de tot
p. 98 «...capsa de paraules del diari alpí»
La llista del meu pare coincideix amb les del llibre i jo hi afegeixo piolet, grampons, botes de claus, escudellòmetre, llumins i espelma, ganivet de muntanya, carmanyoles d'alumini, farmaciola, sac de dormir, lot, cordino, pantalons sota genoll que en dèiem «roxetons», paraneus, tartera, drecera, fer marrada, mapes Alpina, estoreta per dormir que en dèiem «carenat», etc.
Llistes, les llistes de paraules, les llistes de sinònims de la Solà, els munts de paraules, muntanyes de paraules on ell ja no hi pot pujar. No recordo qui, deia que escriure no és fer llistes. Però m'agrada trobar-ne en la literatura. Bé siguin fetes per jugar, per reivindicar, per aclarir, per allargar, per ampliar el context, per recuperar o per guarnir. No, no em refereixo a les de Les Miscellanées de Mr Schott de Ben Schott (París: Allia, 2010), que Concha Cardeñoso Sáenz de Miera ja havia traduït al castellà (Aleph, 2004) i jo no ho sabia.
c. 3, p. 33-34 M'ha meravellat la fusió dels camps semàntics de la muntanya i de l'emissió dels sons, de la parla. El pare està perdut al bosc de les paraules, a la muntanya de les paraules, al laberint de les paraules.
p. 40 «...les serralades de tinta i les serifes de la lletra Times.
p. 74 La firma, «aquella icona dibuixada que volia dir jo».
p. 80 Estalactites i estalagmites. En una visita la Grotte des Canalettes a prop de Vilafranca de Conflent, el guia ens va explicar que les estalactites «tirent» i les estalagmites «montent», ressaltant la te i la ema. Les estalactites són el nostre pòsit interior, els nostre coneixement i saviesa, les nostres expressions (paraules, gestos, mirades, escrits, converses, etc.) i les estalagmites allò que hem anat deixant i compartint pel món mentre vivim (convivència, estima, amor, produccions, etc.)
c. 11 El llenguatge potser és com a sedàs de la vida, del pensament, de les experiències viscudes, de tot. El llenguatge o les paraules?
Comentaris