De vegades un problema és un símptoma de cultura

[Inclou actualitzacions agost 2020]

A l’estiu passat (2019) vaig sentir alguns comentaris, però va ser als esmorzars de grallers de després de les matinades de la Fira de Santa Teresa, que a boi cada dia es va parlar que a la primavera (del 2020), el Vendrell tindria un problema gran: l’Eulàlia Rafecas, de la llibreria Santa Anna (Llibres, Papereria i Premsa) del carrer dels Cafès, es jubilaria. 

 

 Amb el New Josmar (Llibreria, Papereria i Quiosc) de la carretera de Valls tancat i la jubilació de les nenes de la llibreria Nogués del carrer de Montserrat, la Teresa i la Carme, només es podria anar a comprar el diaris a la llibreria Mitjans del carrer del doctor Robert que el 30 de juny de 2019 va fer 50 anys, però, ¿i els diumenges? 

 
  

Abans havia desaparegut el quiosc (Llibreria i Premsa) de la part de baix del carrer de Mar davant del carrer Quarter, també la Traviata (després Sauko) de l’avinguda de la Riera de la Bisbal davant del Pont de França, la llibreria San Javier (Llibreria i Papereria) del carrer de Sant Xavier, i aquella botigueta de diaris, revistes, llaminadures i cervesa els dies de festa, de la plaça Vella davant de l’església, i segur que me’n deixo més d’un.

   

Un problema real. Si bé hi havia algú que comentava que encara quedaria oberta la papereria El Tancat (Joguines, Diaris, Revistes, Tabac, Fotocòpies, Objectes de regal) del carrer de Pau Casals, per algunes persones anar i tornar fins allí dalt seria pesat, i per altres del tot impossible. Fins i tot hi va haver que va dir que recolliria els cupons dels amics subscriptors i que els diumenges aniria a buscar-los el diari i els el portaria.  


He preguntat als amics i amigues del Vendrell si compren diaris al quiosc, on el compren els dies de cada dia i on els diumenges. El resultats són els gràfics que segueixen, i com que això no és cap recerca, sinó un entreteniment i una curiositat pròpia de «qui no té feina, el gat pentina», no és important saber a quantes persones els he fet els preguntes ni quantes han respost. 

De les que han respost, el 77% diu que en compren els dies de cada dia i el 23% que no en compren (d’aquests, el 40%  afegeix que el llegeix en línia). I el 73% diu que en compren els diumenges i el 27% que no en compren. Podem generalitzar els resultat dient que un 75% compra diaris i un 25% no.

  

Els resultat a la pregunta «On compres els diaris els dies de cada dia?», són que el 47% diu ho fa a la llibreria El Tancat (Joguines, Diaris, Revistes, Tabac, Fotocòpies, Objectes de regal), el 13% a la llibreria Mitjans*, a la papereria Marlo (Llibreria i Apuestas Mutuas del Estado), al supermercat Fraga del carrer Güixens o a la gasolinera Repsol de l'avinguda Jaume Carner, amb carrer de Mar i Forn de la calç, i un 7% al supermercat Esclat de la carretera de Sant Vicenç o va fins el barri de Sant Salvador.




 
 


I a la pregunta «On compres els diaris els diumenges?», aquí la palma se l’emporta la llibreria El Tancat amb un 52%, seguit de la gasolinera Repsol amb un 27%, la papereria Marlo amb un 13% i el supermercat Esclat i un lloc del barri de Sant Salvador, amb un 7% cadascun.

He titulat aquesta entrada De vegades un problema és un símptoma de cultura, i el problema de la dificultat de compra de diaris al Vendrell, sobretot els diumenges, és un símptoma i alhora un problema de cultura.

Sense voler entrar en els rituals de compra i en els de lectura (a la tauleta de la terrassa d’un bar amb un cafè o un tallat, com el Bo; a la taula de casa amb un bolígraf per anotar comentaris, com l’Inglès; llegint-lo a l’inrevés, començant per la darrera pàgina, com l’àvia Esperança; començant per la secció d’esports, com el Pep Maria; ben assegut al sofà, com jo mateix...), el diari és font d’informació que genera coneixement i opinió, però també és plaer de lectura i estímul de reflexió i presa de partit («Odio gli indifferenti. Credo che vivere voglia dire essere partigiani» va escriure Gramsci), i també distracció i entreteniment (mots encreuats inclosos), i aprenentatge i comprensió..., amb els diaris viatgem per tot el món, per les idees i opinions, per ventures i desventures...

Veure aquell negre sobre blanc lleugerament estantís (mira, això és carnerià), un negre que de vegades taca els dits, sentir l’olor de la tinta i flaira-la amb gust, notar el tacte del paper senzill en passar pàgina i sentir el so del full en girar..., sí, els diaris ens els mengem amb els ulls, el nas, els dits i les orelles, i ens alimenten l’espiritualitat, per mi laica, i la imaginació.

Una recomanació final: Cruz, Juan. “Elogio del Periódico”. Blogs Cultura. El País. 4 d’abril de 2009. <https://blogs.elpais.com/juan_cruz/2009/04/elogio-del-peri%C3%B3dico.html>. Accés el 13 de maig de 2020.

*La llibreria Mitjans ha estat tancada i ha reobert el dilluns 11 de maig de 2020.

Nota: algunes imatges enllacen amb el seu origen i altres són meves o les he extret de Google Maps.

. . .

Actualització agost 2020

La papereria Carlin, en el seu trasllat al carrer dels Cafès, ha incorporat una secció de premsa i revistes però els diumenges tampoc obra.

 


Comentaris