moleskinequintana

Cercar en aquest blog

Els llibres que m'hagués agradat escriure

el dia d’abril 18, 2016

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Els llibres que m'hagués agradat escriure (WIP-OEC)

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

...amb un flabiol sonant! Flabiols: flubiols, fluviols, fabriols...

Arxiu de coses sobre flabeolum , derivat de flare , bufar, més o menys cronològiques, amb una intro personal. De fet, tot i que Alcover i Moll, en el seu , Diccionari Català - Valencià - Balear ( DCVB ), a l’entrada FLABIOL indiquen que al Vendrell la seva fonètica era /fəβɾiɔ́ɫ/, o sigui que se’n diu o deia “fabriol”. Sembla que Herbers , als Ports de Morella, també s’anomena així . I ara, escombrem cap a casa. De petit, a casa meva, a Muntaner 36 de Barcelona, havia jugat amb un flabiol que la iaia Esperança, la mare del meu pare, deia que l’havia portat de Sant Pau d’Ordal, on havia nascut, i que anomenava flabiol [fləβiɔ́l]. Era d’una peça, tenia embocadura de bisell i estava desat en un calaix de l’escriptori del tiet Francisco, el germà del pare. La iaia m’havia explicat que “lunclustevet”, el seu germà Esteve Massana de Cal Noi Xic de Sant Pau d’Ordal, havia tocat el flabiol, i que amb un altre amic tocaven en balls de pobles de les contrades. L’oncle Esteve Massana va ser e

El panets de Sant Antoni

Nota: actualitzat el 7/01/2022 La setmana dels barbuts de 2021, en Josep Bargalló Pujol, el forner del Forn de pa Can Bargalló de la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 540 de Barcelona, va fer..., panets de Sant Antoni ! En Josep és de Vilassar de Mar i després de tenir una fleca a Granollers, el 2013 va obrir la de Gran Via de Barcelona. Va ser un aposta amb cert risc perquè a l’illa del costat hi ha una bona pastisseria, a pocs metres, Villarroel avall, hi havia un forn franquícia celestial que es va afrancesar i que ara és una cafeteria, que a l’illa del davant hi una un BP i que està envoltat d’una munió de supermercats que venen pa, fins i tot al mateix edifici, la casa modernista Francesc Carreras de 1902, de l’arquitecte Antoni Millàs i Figuerola . Joan Amades, cap els anys vint del segle passat va recollir que: «Al Vendrell, des d'un balcó, el capellà beneeix alhora els animals, aplegats a la plaça, i unes grans coques que hi ha dintre d'un carro, guarnit de ver

Els fills, Khalil Gibran (El profeta, 1923)

Gibran, Khalil. El profeta . Barcelona: [s.n.], 1974. Traducció de Maria Quadras. I una dona que portava un infant abraçat contra el seu pit digué: «Parla’ns dels infants». I ell digué: Els vostres infants no són els vostres infants. Són els fills i les filles del deler de la Vida per ella mateixa. Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres. I per més que estan amb vosaltres, no són ben bé vostres. Car ells tenen propis pensaments. Vosaltres podeu formar llurs cossos, però ni llurs ànimes. Car llurs ànimes viuen en la casa del demà i vosaltres no podeu visitar-les ni tan sols amb els vostres somnis. Podeu lluitar per ésser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres. Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l’ahir. Vosaltres sou els arc amb els quals els infants són llançats com sagetes vivents. L’Arquer veu el rastre sobre el camí de l’infinit, i us doblega amb la seva força perquè les Seves sagetes vagin ràpides i lluny.

Amb la tecnologia de Blogger