La Rifa del porc

La Rifa del porc és una tonada que al segle XIX acompanyava la venda de bitllets per la rifa d’un porc en benefici de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que estava al carrer de Carme. L’arranjament de Calaix Desastre.

Recollida per Joan Tomàs. Fonts: Amades, 1932, 117; Amades, 1982, 497.

L’any 1115, l’antiga orde dels frares antonians va fundar una leproseria, l’Hospital de Sant Llàtzer, que estava molt a la vora del Portal de Sant Antoni. Al 1728 la leproseria i els dos frares antonians que quedaven es van traslladar a l’Hospital de la Santa Creu, i l’edifici se’l quedaren els Escolapis.

Portal de Sant Antoni al 1869. Font: Escola Pia de Catalunya, 2010.

Al 1802 amb motiu de recollir diners per l’Hospital, Carles IV donà llicència per fer la “Rifa de los cerdos de San Antón”. Cap al mes de setembre es compraven tres porquets, que fins al dia de Sant Antoni o el de dijous gras, anaven pels carrers menjant els que els veïns els donaven, acompanyats d’un encarregat que venia bitllets de loteria per la seva rifa. 

Font: Salmerón, 2011.

Els dies de mercat i els festius els acompanyava un sac de gemecs i/o un flabiol i tamborí.

Dibuix de Manuel  Moliné .Fonts: Amades, 1932, il. IV, p. 113; Almerich, 1944, 16; Amades, 1982, 496.

Dibuix de Tomàs Padró. Amades, 1932, il. IV, p. 113; Amades, 1982, 494.

Sembla ser que la darrera rifa es va fer al 1882.

Potser ara té més sentit la dita Voltar més que els porcs de Sant Antoni, o les seves variants Donar més voltes que els garrins de Sant Antoni o Pegar més voltes que el porquet de Sant Antoni (Alt Maestrat).

Nota: les dates potser no són exactes perquè les fonts consultades no coincideixen.

Fonts

• Almerich, Luis. Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Barcelona: Millá, 1944 (p. 15-16).
  
• Amades, Joan. Les diades populars catalanes. Vol. 1. Barcelona: Barcino, 1932 (p. 115-117).
  
• Amades, Joan. Costumari Català. Vol.1. 2ª ed. Barcelona: Salvat,  1982 (p. 494-497). 1ª ed. 1950.
  
• Amades, Joan. Històries i llegendes de Barcelona. Vol. 1. Barcelona: Edicions 62,  1984 (p. 472-473)
  
• Barriguete, Eva. Historia de la loteria. [en línia]. Casa del Libro, 2007. Disponible a: <http://www.casadellibro.com/capitulos/8486684366.pdf>  [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Cortada, Juan; Manjarrés, José de. (1848). El libro verde de Barcelona. Barcelona. Barcelona: Hijo de Domingo Casanovas, 1945. També disponible en línia a: <http://books.google.es/books?id=DTt2Ij0hwHYC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false> i a  < http://oreneta.com/libro-verde/1848/02/01/716/> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Escola Pia de Catalunya. Església de Sant Antoni Abat. [en línia]. Escola Pia de Catalunya, 2010. Disponible a: <http://epc.escolapia.cat/NR/rdonlyres/D490953E-8368-4BB3-981B-2DA6C00A53C0/120698/FulletESA4.pdf> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Palomar, Salvador. Notes sobre la festa de Sant Antoni. [en lína]. Carrutxa.Disponible a: <http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/biblioteca/97001.html> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Rodríguez, Ángel. Tradicions de Sant Antoni Abat a Catalunya. [en línia]. Disponible a: <http://www.telefonica.net/web2/elangeldelaweb/abad2.htm> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Salmerón, Pilar. De les rifes a les tómboles benèfiques. [en línia]. De Santa Creu a Sant Pau, 2011. Disponible a: <http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/10/de-les-rifes-les-tomboles-benefiques.html> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Serra, Joan. Sant Antoni Abat i els tres tombs. [en línia]. Fundació Joan Amades, 2009. Disponible a: <http://www.telefonica.net/web2/ fundaciojoanamades/pdf/SANT%20ANTONI%20ABAT%20I%20 ELS%20TRES%20TOMBS.pdf> [Consulta: 18 gener 2012].
  
• Tarín Iglesias, José. “El hospital de la Santa Cruz en un momento crucial de su historia". Anales de medicina y cirugía. vol.  47, núm. 210, p. 201-213, 1967. També dispoible en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/AnalesMedicina/article/view/143869/254410> [Consulta: 18 gener 2012].