dilluns, 30 d’agost de 2010

Música/Músiques del Ball de Pastorets del Vendrell

Al 1996 la Comissió de Festes del vendrell, coordinada pel Jesús Trayner, va iniciar la recuperació del Ball de Cercolets, el Ball de Gitanes, el Ball de Valencians, i el Ball de Pastorets. Quan van lliurar a Les Gralles del Baix Penedès les partitures que els assessors Josep Bargalló, de Reus, i Jordi Salvador, de Tarragona, proposaven per aquest darrer ball, els grallers del grup esmentat van detectar un cert desajust, ja que les músiques no coincidien amb les que alguns d'ells havien après amb els “grallers vells”, com el Carboner, el Merenguet, el Ton de la Gralla, els Macaris, etc., i que fins i tot havien tocat en alguna ocasió en localitats veïnes. Amb data 2008, es va publicar el llibre de Josep Bargalló, Balls i danses de les comarques de Tarragona. 6. Baix Penedès i Tarragonès. Tarragona, Diputació de Tarragona. A la pàgina 146 es recull la partitura esmenada.

Hi havia diferències en algunes melodies, en les tirades, i en les repeticions. Possiblement qui va fer la proposta desconeixia quines eren les versions que antigament s’havien tocat al Vendrell, i que hi havia grallers del Vendrell que havien anat a tocar-les en altres poblacions, i per tant, a més de recórrer a versions penedesenques, també  va recórrer a versions del Camp de Tarragona. Potser és per això que en Salvador Arroyo, en el seu escrit “El Ball de Pastorets al Penedès: l’ahir i l’avui” (La fura, núm. 891, 1/7 octubre 1999, p.11-15 [11, 12, 13, 15], diu que el Ball de pastorets del Vendrell pertany al model del Camp de Tarragona, juntament amb el de Tarragona i el d’Alcover, cosa que actualment seria una mica difícil de defensar.

Davant d’això, Les Gralles del Baix Penedès van decidir deixar de banda algunes de les músiques proposades i van interpretar les versions que ja coneixien, les quals posteriorment van ser reajustades en els assaigs amb els balladors i les balladores del Ball de Pastorets.

Quant a la partitura de la que es pot anomenar “versió del Vendrell”, que no és més que una adaptació/variació de les que existeixen al Penedès [partitura Insenser, 1982, 31] [partitura Bové, 1026, 41], i al Garraf [partitura de Vilanova], i consta de tres motius que es van intercalant.
  • El primer motiu és el que generalment s’anomena Pastoret, tant per ser el més conegut del ball com per la coincidència que té amb el ball de bastons anomenat Pastoret, encara que de vegades també s’anomena Entrada, ja que aquesta és una de les seves funcions en el ball. És una melodia fàcilment identificable amb la de les cançons Pastoret d’on véns, El gegant del Pi o Escarabat bum-bum.
  • El segon motiu rep el nom de La creu, tot i que antigament  era conegut amb el nom de Corrandes, per la lletra de la cançó que l’acompanyava. De fet, és gairebé igual que el ball de bastons anomenat La creu. Al volum VIII de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Massot, 1998, 246), hi ha reproduïda una partitura recollida dels Romeas anomenada Ball de bastons de l’Arboç, que coincideix amb la melodia de La creu. En una entrevista mantinguda amb Els Macaris l’11 de desembre de 2004, van comentar que aquesta peça sempre la tocaven per festes del Vendrell, però que alguna vegada també l’havien tocat a l’Arboç.
  • El tercer motiu, la Passada, és molt alegre i en altres llocs es toca, de vegades, amb algunes variacions, com a ball de bastons.
L’ordre d’execució és: Pastoret, La creu, Passada, Pastoret. [partitura] [midi]

El Ball es va començar a interpretar al 1996, amb flabiol i tamborí, tant per la tradició oral, com pel testimoniatge de diverses persones, entre elles Antoni Insenser (El Penedès. Balls, danses i comparses (edició del manuscrit original del 1904-1905). Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura, Administrador Festa Major, 1982, p. 29), que en parlar d’aquest ball, diu que "els acompanya flabiol i tamborí” [partitura];  Francesc de Paula Bové (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell: Impremta Ramon, 1926, 40), que diu que "després de la passada para la borrega, dient cada pastoret el seu vers corresponent" [partitura].

En la re-recuperació del ball que l’Embarcada va fer al 2006, donat que els balladors i balladores van aprendre la coreografia amb persones i enregistraments d’altres poblacions, la música que es va fer servir, és la genèrica del Penedès i el Garraf, amb algunes adaptacions locals. Està estructurada amb tres frases: Barrejada o Pastoret, Pont, i Bota. L’ordre d’execució és: Barrejada, Pont, Bota, Pont i Barrejada. [partitura] [midi]

Al 2008, el Ball, amb la Mitja cobla travessera, van tornar a fer sonar i a ballar la versió més pròpia de la Vila, recuperada i arranjada al 1996, amb algun aranjament nou i canvis de to. [partitura] [midi]

I al 2009 es van estrenar una nova peça i coreografia. Concretament un fragment del Baile general, de l’obra Los pastorcillos de Belén, composada per Carles Casals, al 1883. Aquesta obra, amb transcripció de M. Meneses i arranjaments del Ço del Botafoc, va ser interpretada a l’església del Vendrell, el dilluns 29 de desembre de 2008, en el 132è aniversari del naixement de Pau Casals. Com passa sovint, els membres del Ball de pastorets, han rebatejat la peça amb el nom de Capafonts, nom del poble on van començar a assajar-la. [partitura] [midi]

Altres referències flabiolaires del Ball de Pastorets del Vendrell

A 1908, un tal Llicenciat Peme, va publicar una “Glosa” de la Festa Major a El Baix Penadés, en la que deia: “Retirem el mandró, la carbasseta, el garrot i la manxa-borrega— excalamá’l rabadà,— la meva pastoreta bonicoia, amb sos matussers esclops, ja no ballará més al compás de festívola castanyola. ¡Pobra pastoreta meva! No ploris, no... manyaguet de la mare.” 



Ferrando, Pere. El Penedès casteller: pàgines d'història. Valls: Cossetània, 1998.



Arroyo, Salvador. (1996a). "Els grallers del Vendrell: dels primers noms a les primeres colles (1784-1926)". Miscel·lània Penedesenca, XXI, p. 199-266 (Comunicacions presentades a les 8es Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant pere de Ribes els dies 2, 3 i 4 de juny de 1995).


Acompanyant bastons: Arroyo, Salvador. (1996b). "Repertori del Ton de la Gralla: el Ball de Bastons del Vendrell del 1932". Miscel·lània Penedesenca, XXI, pàg. 303-334 (Comunicacions presentades a les 8es Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant Pere de Ribes els dies 2, 3 i 4 de juny de 1995). Nota: Es refereix Pau Orpí de Sant Llorenç d’Hortons, anomenat “Matador” [1], [2]

Arroyo, Salvador. “El flabiol en el marc sonor del Vendrell: testimonis històrics”. Diari del Baix Penedès, 21 de juliol 2000.