Càndida Pérez

L'escola d'educació infantil i primària CEIP Ferran Sunyer de Barcelona, va proposar a l'Ajuntament de Barcelona que el jardí interior de l'illa situada entre els carrers Borrell, Parlament, Urgell i Manso, al barri de Sant Antoni del districte de l'Eixample de Barcelona, s'anomenés Càndida Pérez.

El Consell plenari del districte de l'Eixample, de 3 de març de 2009, va acordar per unanimitat proposar a la ponència de nomenclàtor de las calles de Barcelona, denominar a l'interior de l'illa de Sant Antoni: Càndida Pérez.

En aquest espai hi ha la biblioteca pública Sant Antoni-Joan Oliver, un casal per a persones grans, i un jardí amb jocs infantils.

Vegeu algunes notícies al respecte: La comarca d'Olot, 12/03/2009; Gironanoticies.com, 25/04/2009.

Materials per a conèixer la Càndida Pérez i alguns dels seus cuplets.

Comentaris

Guino ha dit…
Quina alegria veure que aquest blog està actiu un altre cop!
No sabia que aquests cuplets eren de la Càndida Pérez. Quan era petit me'ls sabia de memòria d'un K7 de la Guillermina, on també hi havia "El vestir d'en Pasqual", "Tutankamon", "Remena nena", etc.
El maestro en va arrenjar unes quantes i crec que és una font de material per gralla fantàstica.
el quintana ha dit…
Gràcies Guino!
Al llibre del repertori del Maestro hi ha dues peces, Les caramelles (p. 60-61, i La Marieta de l'ull viu (p. 62-63), tot i que en cap d'elle surt el nom de l'autora, Càndida Pérez, i consten com a populars.
Olivé, Roser; et al. (1992). Repertori d'en Jaume Vidal i Vidal, músiques per a gralla. Barcelona: DINSINC.
GUino ha dit…
Penso que per a cercaviles els cuplets és una font inesgotable. També crec que és del tot encertat d'interpretar-los doncs potser, en aquella època, és la darrera vegada en el que una formació de gralles incorporava cançons d'una forma totalment tradicional. El repertori que teníem era/és:
- Les Caramelles
- La Marieta
- Remena nena
- El vestir d'en Pasqual
- Els tres tombs
I també s'hi podrien adaptar:
- El tururut
- Jo vull ser miss
- ...

El maestro (el mite) sentia una especial atenció pel cuplet i ens deia que tot això ho cantava "aquella bandarra de la Raquel Meller".