Elogi de l’acordió

Primer va ser l’amic Jordi Puig que el 18 d’agost va apostar per l’acordió de la Julieta Venegas en un post al seu bloc La xabeba, i divendres passat (14/11/2008) Agustí Fancelli escribia un interessant “El acordeón y las sopas” a la separata de Catalunya d’El País. Ara jo també m’apunto al tema.

El Martí, el fill de l’Imma i meu, estudia l’acordió a l’Escola de Música de Gràcia. Ja avanço que és cromàtic i que no penso entrar en si cromàtic o diatònic, perquè, com es diu a l’Eclesiastès (3,1): “Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol…”.

El Jordi agraeix a la Julieta la seva valentia d’anar “amb un acordió penjat de les espatlle.”, i m’hi apunto, i el reivindico. I des d’aquí, a més del mestre Piazzola, vull recomanar, sense fer diferències entre germans, de nom diferent (acord…, bandon..), els meus referents actuals, que segur que n'hi ha més, però aquests són els meus. Nota: per no carregar d’enllaços els podeu trobar per la Xarxa, de manera especial als propis webs, a la Viquipèdia i al YouTube.
  • Chango Spasiuk: sol i amb els seus, amb chamamés, tangos o músiques ucranianes
  • Richard Galliano: amb Anouar Brahem a Khomsa (1995), amb Portal a Blow Up (1996)...
  • Luciano Biondini: amb Rabih Abou-Khalil a Morton´s Foot (2004) o a Em Portugues (2008)
  • Dino Saluzzi: sobretot a Juan Condori (2006), o amb Anja Lechner a Ojos negros (2007)
  • Jean Louis Matinier: a Confluences (2003), amb Renaud Garcia-Fons a Fuera (1999), o a Navigatore (2002), o amb Anouar Brahem a Le Voyage de Sahar (2006) que m'acompanya mentre escric aquestes ratlles
I els divertis The Classic Buskers, que ens va fer conèixer el Xavier, el profe d’acordió del Martí, en un concert que van anar a veure i sentir al Caixa Fòrum .

Ah! I a “casa nostra”, mantenint la germanor instrumental, no em vull oblidar de l’ Artur Blasco, Marc del Pino, Cati Plana, Carles Belda..., Mauricio Villavecchia (amb qui vam tocar acompanyant la Marina Rossell)..., i una mica més enllà, el Kepa Junkera..., i...

Aquí, el Martí i el fill del Xavier amb The Classic Buskers.

Comentaris

adrià ha dit…
Visca l'acordeó!
També podriem parlar del fenòmen dusminguet. Si us agrada el bandoneó us recomano molt un documental argentí sobre el bandoneó anomenat "el ultimo bandoneon" on es pot coneixer les interioritats d'aquest mític instrument.
També com a acordeonista caldria destacar molt el duet Milleret - Pignol. Francesos i grans renovadors de l'acordió diatònic.
el quintana ha dit…
Gràcies Adrià, si de cromàtic en sé poc, de diatònic encara menys.
Anònim ha dit…
Ep!
Jo també m'apunto amb una recomanació: Lampetrón. Són un grup que jo vaig sentir en format duo, de piffero i acordió, i que tenen un so boníssim. La web: http://www.appennino4p.it/lampetron.htm
Manu ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Manu ha dit…
Ei Jordi,


com estàs?

soc en Manu, profe de gralla del Ferran Sunyer.

que em podries fer una mail, es que m'agradaria comentar-te una cosa!


moltes gràcies!

Manu

manu.cat @ gmail.com
Anònim ha dit…
Ei,
esperem noves actualitzacions!

adrià