13 d’agost

Tórtores

Al Vendrell, quan és agost, durant tot el dia se sent el parrupeig d’algunes tórtores i entre vuit i nou del vespre alguns crits i xerroteigs d’orenetes. A Barcelona, però, les tórtores han anat colonitzant la ciutat i s’ha fen seus els espais.

Potser ja hi rondaven abans, però no va ser fins a l’inici de la pandèmia que ens vam adonar que a més dels tallarols capnegres, els pardals, dos tipus de cotorretes, els gavians, la cigonya que va de Villarroel amb Gran Via a Casanova amb Sepúlveda, la parella de garses i alguns estornells, una parella d’ocells es movien per les baranes de les galeries del pati interior de l’illa de casa, a Barcelona, amb actitud molt sociable.

Vam posar a sobre de la barana de la galeria un tap de plàstic agafat amb una agulla d’estendre a un suport dels d’estendre la roba, amb restes d'un de pa de blat de moro amb llavors que se'ns va fer sec, tot pensant en la parella d’ocells i en els pardals que rondaven la galeria.

Al tercer dia una parella de tórtores turques –ja havíem buscar per xarxa quins ocells eren–, rondaven per la barana i s’acostaven al tap que estava buit. Vam sortir a omplir-lo i es van espantar, però al cap de poca estona van tornar i hi van menjar.

Ara tenim moltes històries per explicar com de la Cucu i el Lí –no hi ha manera de saber qui és la femella i quin mascle llevat de quan l’un munta l’altre–, en homenatge a les cuculí o tórtores peruanes (Zenaida meloda), que ens va fa conèixer Bryce Echenique a No me esperen en abril (1995). I les de la Bitxarrita, les del Mascaró i la nova parella, les infructuoses covades al tendal dels veïns, la Petita i la seva parella que ens van portar les seves dues cries, la Trini i son germà, i les de la Trini i la seva parella poruga, etc.

Llistat de coses observades i algunes de trobades sense cap temptativa d’esgotament:

  • Streptopelia decaocto.
  • Van arribar a la península el 1960.
  • Mesuren un pam i mig.
  • Les plomes són de color beix i gris i les de les ales marrons amb les del final negres i per sota amb tocs blavosos.
  • Les adultes tenen una franja blanca al clatell amb una línia negra al mig, com un collaret, un streptos.
  • Potes vermelloses, bec negre i ulls vermells.
  • Quan festegen es piquen cap i coll i fan el cant d’amanyac. Possiblement la paraula castellana tortolitos ve d’ells.
  • Mengen gra i també picotegen terra.
  • Tenen cinc cants o crits:

    1. El del seu nom o parrupeig :«Deca-oc-to», «Cuú-cuuuuuu-cù». El fan en tres moments, en el festeig on el mascle el fa molt fort i seguit amb el pap inflat un movent el cap amunt i avall, en altres moments el fan servir com a crida a la parella, i quan la femella crida les cries que el fa molt més suau.
    2. El crit d’atac: «Crjeeeeec, crjeeeeec, crjeeeeec!», un «Ara arribo!»
    3. El crits d’arribada que fan poc abans d’aterrar a la barana de casa: «Mjeec!». Si el fan una mica més suau serveix com a toc d’atenció o de reclam «Ja sóc aquí!».
    4. El «Mieeec» posteriors a la còpula. Fins ara tots els mascles en feien un, les femelles un altre una cinquena amunt i els mascles cloïa la parada amb un darrer, però amb la Trini i la seva parella poruga això ha canviat. La parella poruga fa el seu, la Trini el seu, la parella hi torna i la Trini fa el darrer.
    5. I el «Piu, piu» de les cries.

  • Quan es barallen mentre volen és donen cops forts amb les ales.
  • Quan no et tenen confiança s'acosten aixecant una ala com a defensa.
  • Diuen que posen dos ous.
  • Els coven alternativament el mascle de dia i femella de nit, durant unes tres setmanes.
  • De quan surten els petits fins a l’envol passen unes tres setmanes i tenen les plomes beix i el bec gros i sembla una mica tou.
  • A partir d’aquí es queden unes tres setmanes més, sobretot el més petit, al voltant d’on és la mare que els va paixent, els ensenya a trobar llavors, a menjar-les i els fa volar. 
  • Per volar comencen volant una mica cap avall i després baten fort les ales i pugen i pugen.
  • Per anar de la barana de nostre tercer pis al pati del principal es deixen caure en picat i poc abans d’arribar terra fan quatre cops d’ales per aterrar.
  • N’hi ha que son selectiu amb les llavors, uns es deixen les que els agraden menys i altres comencen escampant-ho tot per menjar primer les que els agraden més. Al Mascaró li agradaven molt els grans de blat de moro i a totes els agraden els d’arròs.
  • A la galeria de casa ja hi ha parrups a quarts de set i a quarts de vuit del matí
  • Quan prenen el sol estarrufades a terra i amb les ales obertes son precioses i se’ls veuen tots els colors.
  • Cada dia es netegen les ales, s’arrenquen plomes petites i es defensen de paràsits, sobretot de les fastigoses mosques dels coloms que viuen entre les seves plomes.
  • Quan venen o marxen de casa, ho fan des de i a les antenes de televisió més altes, tant les de Villarroel com les de Casanova, o a un pal en forma de creu amb fils per estendre la roba, o sobra la xemeneia d’una barbacoa d’un terrat de Casanova. He llegit que a Alemanya també les anomenen Die Fernshtaube, el colom de la televisió. 
  • Hi ha qui busca referències bíbliques però les tórtores que surten a la Bíblia no eren turques. 

Gerald Durrell, a Ocells, bèsties i parents (Edhasa, 1990, p. 130-131), diu, en traducció de Josep Julià, que: «Llavors, l’alçada i la calor del sol ens advertiren que era l'hora de dinar i vam retornar a les nostres oliveres i ens hi vam asseure a menjar i beure la cervesa de gingebre, amb l'acompanyament del so adormidor i citaresc de les primeres cigales de l'any i els parrupeigs dolços i interrogatius de les tórtores turques. 

–En grec –va dir en Theodoros tot mastegant metòdicament el seu entrepà–, el nom de la tórtora turca és dekaohtoura, «la del divuit», ¿saps? El conte diu que quan Crist ... , hum ... , portava la creu al Calvari, un soldat roma, en veure que estava exhaust, se'n va compadir. Al costat del camí hi havia una vella que venia ... , hum ... , ¿ saps? ... , llet i, així, el soldat roma se li va acostar i li va demanar que valia una tassa. Ella va contestar que valia divuit monedes. Però el soldat només en tenia disset. Ell ... , hem ... , ¿saps? ... , va pregar a la dona que li donés una tassa de llet per al Crist per disset monedes, però la dona va insistir avariciosament que en volia divuit. Per això, quan el Crist fou crucificat la vella es va tornar una tórtora turca i fou condemnada a anar d'un lloc a l'altre per la resta deis seus dies repetint dekaohtò, dekaohtò, "divuit", "divuit". Si mai accedeix a dir dekaeftà, "disset", retornarà a la seva forma humana. Si és tan tossuda que diu dekaennea, "dinou", el món s’acabarà.»

Jocs

Joc 13.1: Refés els dos fragments poemes en el que hem anagramat les paraules de cada vers que estan en majúscula i són al seu lloc correcte, així com el nom de cada poema i el del seu autor.

TUTOR CATARRO (2006)

  • Ca nostra CASETA JA SEVA 
  • CRIES PALLARÈS català
  • UNS CASQUETS NEGA: “Justíiicia!”
  • Amb DÒNUT SEC parrupar. 

DECLINO FOLLON (1944)


PORTADORA LLORET (1872)

  • AMB LLIMONA dolç amor,
  • ELABORABLES flor, 
  • OQUES AGA GOS,
  • LICOR DE NEN feliç.
  • LAMBDA CENTS paradís
  • DEVEM AU tórtora.

JUDIT CARREGAVEN (1845-1902)

Comentaris