Una taula rodona literària molt interessant, però amb cert biaix interessat
Els dies tres i quatre de juny, just ara fa dos mesos, es van fer les V Jornades de literatura TRANSVERSAL'22 a l’hotel Méridien Ra de Sant Salvador. Nosaltres només hi vam poder anar dissabte al matí, i vam poder escoltar les taules rodones «Fronteras, desarraigo e identidad» amb Mathias Enard i Isaki Lacuesta moderats per Jorge Carrión i «Novela histórica y ficción literaria» amb Monika Zgustova i David Castillo moderats per José Luis Espina. La Sílvia de RTVEV en va fer un bon reportatge.
He de reconèixer que ens van encantar, vam aprendre, vam reflexionar i fins i tot vaig prendre algunes notes, tot i els desacords i l’embolic d’allò que alguns anomenen, per mi interessadament, la literatura postnacional.
Algunes notes:
- «Si no estàs arrelat no pots anar a les arrels» Gaudí?
- «Només son desarrelats els que no tenen o renuncien a les arrels» Jorge Carrión
- «Buscar las raíces no es más que una forma subterránea de andarse por las ramas» José Bergamín (Aforismos de la cabeza parlante, Turner, 1983)
- «Hi ha exiliats que quan arriben al nous país van a viure al gueto que hi pugui haver de la seva cultura, però n’hi ha d’altres que es volen integrar a la cultura del país que els ha acollit. Un sempre se senten exiliats i els altres no tant perquè tenen dues o tres o més cultures» Monika Zgustova. En una entrevista que Mey Zamora li va fer per a Cultura|s de La Vanguardia el 23 de juliol, ho deia així: «Hi ha dues classes d’exiliats: una es refugia al gueto de la seva pròpia cultura i crea la seva petita Xina, Rússia o Cuba a les capitals occidentals. l’altra és individual; són aquells que tenen ganes de formar part de la cultura del país que els ha adoptat».
〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰
Jocs
Joc: Joc de lògica
Què és? Donada una situació entre tres o quatre persones, en la qual totes tenen un parell o tres d'atributs o característiques, deduir les de cada persona a partir de diverses informacions.
Joc 4.1: Avui fa un mes que els senyors O. Rampal, O. Modalvrac, O. Vincal i O. Luth (són anagrames dels noms) van participar en una taula rodona sobre la producció literària d’Anne Tricot, que va organitzar l’associació Opilou i coordinar el senyor Q. Eaunué (també és un anagrama).
Si sabem que:
- El senyor del que no se’n sabia l’ofici, no es deia O. Luth i no col·leccionava calidoscopis.
- D’O. Modalvrac se’n sabia l’ofici i no era actor de cine.
- El que era un gran vagarejador no treballava en una fàbrica.
- O. Vincal era escriptor i no li agradava la natura.
- El que no se’n sabia l’ofici era un gran vagarejador.
- L’actor de cine fumava amb pipa.
Quin ofici i quina afició tenia cada participant a la taula rodona? Quin era el seu nom real?
|
Senyor |
Ofici |
Afició |
Nom
real |
|
O.
Rampal |
|
|
|
|
O. Modalvrac |
|
|
|
|
O.
Vincal |
Escriptor |
|
|
|
O.
Luth |
|
|
|
Joc 4.3: Segur que heu vist de seguida quina societat va organitzar la taula rodona i fins i tot qui la va coordinar. Però, sobre quin tema de producció literària concret?
Complement
Una companyia musical per aquest joc podria ser el CD del llibre Italo Calvino e gli anni delle canzoni (Betelgeuse, 2015), que no tinc, o escoltar les cançons 1 Canzone triste, 4 Dove vola l'avvoltoio i 13 Oltre il ponte amb lletra de Calvino i música de Sergio Liberovici incloses al CD del llibre Cantacronache. Un'avventura politico-musicale degli anni Cinquanta (Crel; Scriptorium, 1995), interpretades per Cantacronache, que es pot escoltar a https://youtu.be/7kVuPmpVAV4.
Musicalment només coneixia la col·laboració entre Calvino i Luciano Berio a l’òpera La vera historia de 1982 (acció musical en dos actes), però gràcies a David Guzman al darrer, excel·lent i entranyable Viva l'Italia sobre Literatura musical: cançons italianes basades en llibres, he pogut conèixer i escoltar les col·laboracions de Calvino, Liberovici i Cantacronache.
Comentaris