Els dissabtes tres euros amb noranta *
El plaer d’anar els dissabtes a comprar els diaris com si fossin regals, i
llegir els suplements Babelia d'El País i Cultura|s de La Vanguardia ben assegut, si pot ser amb un cafè amb gel,
que ara és estiu, és una rutina setmanal infraordinària molt desitjada.
Fa un parell d’anys faig fer l’apunt De vegades un problema és un símptoma de cultura, al bloc moleskinequintana, on hi escric de tant en tant, sobre la dificultat que hi havia i encara hi ha els diumenges de comprar diaris al Vendrell.
Jo no tinc aquest problema perquè només compro La Vanguardia els divendres pel QuèFem?, i els dissabtes La Vanguardia pel Cultura|s (un euro amb setanta) i El País pel Babelia (dos euros amb vint). Total, tres euros amb noranta.
Durant molt anys el meu quiosc de Barcelona va ser el del carrer Villarroel cantonada amb Tamarit, davant d’on antigamente hi havia hagut els Almacenes Arias i abans El Barato, després un multilocal molt interessant del qual no recordo el nom però que va ser com un preludi senzill i popular del Mercat Princesa, El Nacional i fins i tot el Tickets, i des de fa uns quants anys, el bufet de cuina oriental Wok Dao. Era el quiosc de la Luzdivina, que es ja jubilar l’any passat, i del seu fill Miguel, que el va deixar perquè va trobar feina com a profe, que per això, deia, va estudiar Història.
Era un quiosc ple de diaris d’arreu del món, de revistes del cor i serioses, de fascicles que et guardaven i t’enquadernaven, de llibres i moltíssimes coses més. Un quiosc que era alhora un punt de difusió d’informació i de notícies tant de la premsa com del propi barri, un centre de cultura i de comunicació i alhora un punt de trobada del veïns, que en el seu cas anava acompanyat de cordialitat, servei i simpatia.
Van traspassar-lo a la mateix família d’origen indi o paquistanès, no ho sé ben bé, que ja s’havien quedat el de la Gran Via amb Villarroel que era d'un conductor d'autobusos.
El va agafar l’Anwar que va canviar el model de negoci. Hi
ha qui es dedica a comprar llicències de quioscs i els transforma en petites botigues
de records pels turistes i quatre diaris i revistes i que no saps mai a quina
hora obriran ni si obriran.
Darrerament el Bon Preu d’Urgell no té diaris i aquest estiu
s’ha jubilat la senyora del quiosc de Villarroel entre Consell de Cent i Aragó
davant de l’hotel Acevi que també l’ha agafat una d’aquestes famílies havent
reduït l’oferta moltíssim.
Ara a Barcelona compro els diaris al FreeTime Revistas &
Libros d’Urgell 32, cantonada Floridablanca, a la Papereria i Llibreria Urgell d’Urgell 28, al quiosc Freixas de la Gran Via 588 tocant a Aribau, que porta la Sílvia i puntualment al quiosc Marc de la Ronda de Sant Antoni 88.
La notícia d’aquest estiu és «Los quioscos de prensa de Barcelona podrán tener cajero automático, buzones para compras en línea y vender café».
Al Vendrell miro de comprar-los sempre a cal Mitjans on alguns dissabtes abans d’obrir ja hi ha cua. Hi alguna vegada els he fet el salt anant al Carlin.
PS 1: Els divendres també compro La Vanguardia pel Què Fem?, i els diumenges El País pel Quadern i ideas.
PS 2: Des de dissabte quinze d'abril de 2023 el preu és de quatre amb vint. El País amb el Babelia es manté a dos euros amb vint però La Vanguardia amb el Cultura|s ha pujat a dos euros.
〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰
Jocs
Joc 27.1: El diari de diumenge val un euro i mig més la meitat del que val un diari de diumenge. Quan valen dos diaris de diumenge?
Joc 27.2: Endevinalla numèrica 1.
- Un i dos i tres i quatre
- la meitat de vint-i-quatre
- vint-i-quatre i vint-i-cinc
- dos i tres i quatre i vint.
Joc 27.3: Endevinalla numèrica 2.
- Cinc i cinc i cinc i cinc,
- cinc i cinc i doble cinc,
- cinc i cinc i cinc i cinc,
- triple cinc i vint-i-cinc.
- Diari i diari i mig
- i dos diaris i mig
- i cinc mitjos diaris
- i mig diari més.
- Si cada mig diari
- val exacte la meitat
- d’un euro amb setanta cèntims,
- quan valen tots els diaris?
Comentaris