23 d’agost

Avui és el millor dia de l’any 

Avui és Santa Rosa de Lima, i volia escriure sobre ella a partir de quatre elements: 

  1. La visita que el mil nou-cents noranta-cinc vam fer al seu santuari de l’avinguda Tacna de Lima.
  2. El sobrenom de «la loquita» o fins i tot de Santa Loca de Lima.
  3. Que mai va ser monja, només terciària dominica i per tant laica.
  4. El contrast amb la casa de Sant Martí de Porres al Jirón Callao, a dos minuts l’una de l’altre, i la seva obra social
Però aquesta era la planificació, i la realitat ha estat una altra.

Aquest matí l'Imma i jo hem pogut tornar a esmorzar junts a Casa Jorge el tallat amb llet descremada freda i un cafè amb gel. Al cap de poca estona ha passat en Jaume Pau per la plaça i ens ha vingut a saludar. Entre altres coses ha dit: «Avui és el millor dia de l’any. L’ahir ja ha passat i el futur encara no ha arribat.»

L’Imma ha recordat que veient la pel·lícula Kung Fú Panda, li va sorprendre agradablement sentir: «El ayer es historia, el mañana es un misterio, el hoy es un regalo, por eso se llama presente.»

I a mi m'ha fet pensar que ja fa temps que vaig faig fer una mena de poema titulat Möbiusband (für Sebastià Serrano) amb unes instruccions que deien: «Retalla la cinta, doblega-la per les ratlles discontínues i enganxa-la. Cargola la cinta, enganxa els dos costats fent coincidir els dos punts l’un a sobre l’altre.»

Seguim amb el Jaume. Si bé ell i la Montserrat van tancar la botiga en jubilar-se el dos mil dotze, cap el dos mil divuit en Jaume va començar a endreçar-la a poc a poc posant el productes que tenia tal i com havien estat anteriorment i ampliant-la tot transformant-la en una botiga museu. Des del dos mil vint-i-ú, de tant en tant es pot visitar dintre de la programació dels Museus del Vendrell. A Catalunya Diari, Tarragona digital (20/07/2018), RTVEV (19/05/2021) i TV3 (19/10/2021) van fer alguns reportatges interessants.

Sabent que algunes escoles i instituts hi programaven visites, amb l’Álvaro i la Clara ens vam animar a fer un full per a xics i un altre per a grans, que recollís una mica la història de Cal Figueres i incorporés alguns jocs i entreteniment per estirar l’activitat després de la visita. És allò de l’abans, el durant i el després. 

Esperem que algú s’animi a reproduir-los i que facin servei a les escoles, els instituts i visitants en general.

 

La petita història diu: 

«La primera referència escrita de la botiga de queviures cal Figueres del Vendrell és de 1886, tot i que sabem que ja funcionava des d’anys abans. En aquella època era de Pau Jané i Gibert, de cal Figueres, i la seva dona, Bonaventura Borrut i Solé, la padrina misteri. Després la va heretar la seva filla, Francesca Jané i Borrut, Cisqueta Figueres, que es va casar amb Joan Cañas i Batet, paleta d’ofici. Tingueren dos fills: el Joan, que tenia una bodega, La Catalana, i el Bonaventura, Ventura, també paleta com el seu pare. Aquest es casà amb la Teresa Figueras i Guasch, de cal Masover, que va seguir la botiga, recolzada pel Ventura que era qui coïa els llegums.

La Teresa i el Ventura van tenir dos fills: el Joan, aparellador, i el Jaume Pau, que va seguir l’ofici de paleta del pare i de l’avi. Aquest últim, que es va casar amb Montserrat Canela i Conillera, de cal Primo del Pla de Santa Maria, el va complementar com a «llegumaire», donant continuïtat a la botiga fins que es jubilaren el 2012.

A cal Figueres hi podies trobar una mica de tot, però sobretot bacallà, llegums i fruita, tal com s’il·lustra a la ceràmica de la façana, feta pel Joan Fontana, Pitaire. I com a bona botiga, ampliava els seus productes a pots, llaunes, ampolles i capses de totes classes, ja fossin de queviures, de conserves o d’ultramarins. També es podien trobar productes de neteja o d’higiene típics de les adrogueries, sense oblidar el granel d’oli, de vi, de fruita seca, de sucre, d’arròs, d’olives o de moresc per a les gallines.

Hi havia gent que hi anava a boi cada dia per tenir producte fresc o, com es diu ara, com a botiga a l'abast o de conveniència. Però d’altres tenien un dia a la setmana gairebé fix, com els dimecres d’hivern, que era quan en Jaume coïa les guixes. Però cal Figueres sempre ha estat alguna cosa més que una botiga de queviures; ha estat un punt de trobada per compartir notícies i novetats, per deixar encàrrecs..., i com diu el Jaume, un lloc per fer «xipoll».

Deia en Bonaventura Cañas: «Qui vol menjar bon llegum cuit, bona fruita i bon bacallà, a cal Figueres ha d’anar».

Jocs

Jocs 23.1: Selecció d'algunes preguntes capcioses per resoldre amb perspicàcia, incloses al Fulls dels grans!

1. En Jaume, quan era jove, coïa el llegum que la Montserrat venia a cal Figueres. Quan tenia trenta-cinc anys feia un metre setanta centímetres d’alçada i gastava un quaranta-u de sabata. Què pesava en Jaume?

2. En Jaume i la Montserrat tenen la mateixa quantitat de mandarines. Quantes n’ha de donar en Jaume a la Montserrat perquè ella en tingui sis més que ell?

5. La Montserrat posa un fesol al primer graó de l’escala, dos al segon, quatre al tercer, vuit al quart, i així fins al vuitè graó, quants fesols hi haurà al vuitè graó? I a tota l’escala?

10. En Jaume i dos manobres més trigaven tres dies en fer tres parets. Quan devia trigar en Jaume sol en fer una paret?

12. A casa d’en Jaume, com en moltes altres cases, aprofitaven els sacs d’arròs d’Amposta per fer-ne llençols, però primer calia rentar-los. Si sis sacs d’arròs rentats triguen cinc hores en assecar-se, quants en trigaran tres?

Comentaris