El club de lectura en el que participo, després de la darrer sessió oficial, se'n fa una d'autoorganitzada, però recolzada per la biblioteca, en la qual cada participant presenta, comenta i recomana un llibre que li hagi agradat.
Volia participar en aquesta darrera sessió extra però un canvi de data ben justificat no m'ho ha permès.
De tota manera, com que m'havia preparat la presentació del llibre que volia recomanar, ho faig aquí.
El llibre és un assaig. Un assaig petit i gens espès, que parla de llegir, que parla d'autors i de llibres i que fa venir ganes de llegir-ne alguns.
Però parla d'un llegir especial. El llibre es diu El arte de leer las calles i és de la llibretera valenciana Fiona Songel (València: Barlin Libros, 2021).
Tot i que el subtítol és Walter Benjamin y la mirada del flâneur, el llibre no és sobre Benjamin i a més, referencia molt a Charles Baudelaire, inventor del terme («Para el perfecto flâneur, para el observador apasionado... »), i a Franz Hessel («...detalles aparentemente insignificantes, pero que funcionan como letras o signos...»), que no coneixia i que amb Benjamin va traduir a l'alemany A la recerca del temps perdut de Marcel Proust. Altres autors que passegen pel llibre són Louís Huart («El hombre ocupado mira sin mirar, el ocioso ve sin mirar, el flâneur ver y mira») i Rebecca Solnit entre altres.
Hi ha hagut moltes maneres de traduir el concepte baudelarià de flâneur, però en lloc de vagarívol, observador, passejador o deambulador, jo em quedo amb vagarejador. Em sembla que copsa i defineix millor aquell que vagareja (flaneja), sense entrar en el tipus de personatge. D'altra banda seria difícil fer coincidir un patró comú pels segles XIX, XX i XIX, perquè, com deia el Dylan cantaire, els temps estan canviant.
Algunes propostes de traducció afegeixen altres adjectius com solitari o atent, però em sembla que no calen. Com tampoc ociós o indolent.
Quan anem pel carrer sense pressa, ho podem fem badant, entretenint-nos mirant els aparadors, la gent, la gentada, gaudint de l'entorn, etc., però també ho podem fer amb la vista enlaire i gaudir de façanes i balcons, fornícules i frontons, cariàtides, esgrafiats i mosaics. Hi que passeja amb la vista, l'oïda i l'olfacte atents, com si fossin radars complementaris
El vagerajador passeja atent a tot, «llegeix» tot el que l'envolta i sovint ho anota, i, com deia Benjamin, fa «botànica a l'asfalt», col·lecciona moments i impressions. Però no es pot confondre el passeig d'un vagarejador amb el «passeig filosòfic», el passeig inspiratiu o el que cerca muses.
Un tastet:
«Es algo habitual en la literatura sobre el flâneur encontrar la metáfora de la ciudad como libro (...). Se convierten también en libros los rostros de los transeúntes...» (p. 22)
«La calle misma se convierte en un espacio donde la ensoñación del flâneur se desarrolla a través de la visión, que posteriormente se traduce, en la mayoría de los casos, en escritura.» (p. 23)
«Leyendo las calles, y dejando constancia de ello sobre el papel, el flâneur funciona casi como un periodista cuya tarea incluye tanto la indagación y recolección de información, como la reflexión acerca de las impresiones contemporáneas (...). Todo «deambular» lleva consigo no solo el acto físico de caminar, sino también la posterior reflexión acerca de lo observado.» (p. 23)
«Caminar, ver, leer y escribir están íntimamente ligados, y aplicados a la figura del flâneur permiten abordar la realidad como un continuo en el que todo fenómeno puede ser leído.» (p. 39)
«El flâneur colecciona pedazos de la realidad…» (p. 55)
Per la meva banda he trobat a faltar alguna referència a Perec —només hi ha una cita a la pàgina 79— perquè em sembla que va ser bon flâneur, tot i que molt estàtic, però viure i escriure la Tentativa de agotamiento de un lugar parisino, el fa un vagarejador gairebé immòbil.
Coses que he llegit
PEREC, Georges. Tentativa de agotamiento de un lugar parisino. Barcelona: Gustavo Gili, 2012. Maurici Pla.
RIVAS, Víctor G.; RUIZ, Víctor A. «Las trayectorias insospechadas del flâneur en la ciudad». A: MÁRQUEZ, Jesús; CARDOSO, Alma E. (coord.). Crisol y trayectorias. Acercamientos a la estética y el arte. Puebla: Benemérita Universidad Autónoma de Puebla-BUAP, 2017, pàgs. 55-74. <https://lafuente.buap.mx/pdf/las-trayectorias-insospechadas-del-fl%C3%A2neur-en-la-ciudad>.
SCHULTE, Annelies. «GEORGES PEREC : topographies parisiennes du flâneur». RELIEF - REVUE ÉLECTRONIQUE DE LITTÉRATURE, 2028, vol. 2, núm. 1, pàgs. 66‐86. <https://revue-relief.org/article/view/URN%3ANBN%3ANL%3AUI%3A10-1-116226>.
VILA-MATAS, E. «Tentativa de agotar la plaza de Rovira». A: Desde la ciudad nerviosa. Madrid: Alfaguara, pàgs. 53-55. <https://www.cultura.gob.es/dam/jcr:113e4235-1f59-44e8-b0e7-c415c04038ad/139.pdf>.
Comentaris