Neuroeducació...

Dimarts 19 d’abril l’Anna Forés va venir a la classe de PDAAAD-M5A de 1r curs del Grau de mestre de primària de la Facultat d’Educació de la UB, a parlar amb les alumnes sobre neuroeducació i respondre algunes preguntes que l’Anna, la Maria i el Rubén havien preparat. Jo havia fet una introducció pedagògica i “ideològica” al tema i vam veure a classe el clip Neuroeducación: otra escuela, de Yo estudié en la pública, amb David Bueno, Javier Blumenfeld i Anna Forés.

Com a materials complementaris vaig compartir

• L’entrevista a David Bueno, del Diqri d'educació (15/04/2015): “La mirada d’aprovació del mestre és més gratificant que un 10” 
• La conferència de David Bueno al 1r Congrés d'EDU (21/11/2012): “L’aprenentatge vist des de la neurociència” 
• I com Activitat externa, podien seguir el Seminari en línia "Com dissenyar pràctiqueseducatives basades en la neuroeducació",  que es va fer el 17/03/2016 en el marc dels Debats d’educació, amb el seu posterior enregistrament 

I per preparar les preguntes i la xerrada de l’Anna Forés, vaig compartir

• Una entrevista que li van fer a La Vanguardia (21/10/2015) 
• Un reportatge sobre Neurodidáctica al programa “tres14” de la RTVE (30/01/2011) 
• El seu darrer llibre Neuromitos en educación
• I el seu bloc 

Sempre he cregut, i he experimentat com a mestre a les escoles (2), i com a psicopedagog als instituts (2) on he treballat, que el clima de classe, l’ambient, allò que al 1995 en vaig anomenar “tecnologia dolça”, l’estima a tots els alumnes, l’afecte, la tendresa, les emocions..., són una de les bases més importants de l’aprenentatge a les escoles i als instituts, i ara també ho estenc a la universitat.

De fet, sempre he tingut al cap allò que quan estudiava magisteri a Blanquerna del carrer Marquès de Santa de Ana, vaig llegir del mestre Piaget: “El desenvolupament de l’ésser humà està en funció de dos grups de factors: els factors biològics de d’herència i d’adaptació, dels quals depèn l’evolució del sistema nerviós i dels mecanismes psíquics elementals; i els factors de transmissió o d’interacció social, que intervenen des del bressol i tenen un paper cada cop més important durant la creixença, en la constitució de conductes i de la vida mental...” (Piaget, J. (1974). On va l’educació. Barcelona: Teide, p. 11). Quina traducció tan bonica que va fer Josep Vallverdú de l’original francès de 1973! 

L’article que faig escriure sobre la tecnologia dolça partia de la meva experiència com a mestre de la llavors EGB, dels posteriors estudis de Pedagogia, que gràcies a l’experiència d’haver fer de mestre em va permetre rellegir als mestres clàssics, sobretot Piaget, Bruner, Vigotski, Freinet i Freire, i filtrar, entendre amb més profunditat i estendre el sentit de les seves idees i propostes.

Però també partia d’algunes lectures per a mi fonamentals, com De l’amor als signes, i Signes, llengua i cultura de Sebastià Serrano (Barcelona: PPU, 1984, i Barcelona: Edicions 62, 1980), –per aquells atzars de la vida vaig ser mestre d’una filla seva–, i de Las tecnologías del yo de Foucault (Barcelona: Paidós/ICE-UAB, 1990). Lectures que van donar fonaments a la meva intuïció pedagògica i que recolzaven les reflexions sobre l’experiència d’educar.

Quan per primera vegada vaig sentir en terme neuromàrqueting, gràcies a en Joan Ferrés, vaig buscar informació i em vaig esparverar força, i quan vaig sentir a parlar de neuroeducació i neurodidàctica vaig creuar el dits i vaig pensar en manipulació i farmacologia.

A poc a poc he anat veient que les descobertes neurològiques en relació a l’aprenentatge anaven donant fonaments biològics a les intuïcions, observacions i experiències viscudes, i a més, a boi sempre les relacionaven amb aspectes emocionals i de context, com els “factors biològics” i els “de transmissió o d’interacció social” de Piaget. De fet David Bueno ho diu ben clar al post Què és això de la neuroeducació –i sobre tot, per a què serveix? del blog El Cer-Bell d’Ara criatures (5/12/2013): “La neuroeducació, o neurodidàctica, és una nova disciplina científica que intenta configurar els aprenentatges de manera que encaixin millor al cervell, a les seves característiques i al seu ritme de maduració”.

Dijous 21 vaig reblar la sessió de l’Anna Forés, connectant algunes de les coses que ella va compartir, amb continguts coincidents i paral·lels que han sortit a les classes de #PDAAADM5A, i vaig comentar el sentit del terme plaer que David Bueno comenta al final del vídeo Neuroeducación: otra escuela. Bé, de fet diu que “un aprenentatge que inclogui aspectes de motivació i d’emoció, y sobretot de plaer, serà un aprenentatge que quedi molt ben implantat al cervell...”, i hi vaig afegir la passió, la passió dels mestres. 

Vaig parlar del plaer d’aprendre, el plaer d’aprendre com a “goig intel·lectual”, i vaig comentar una mica el llibre del Jorge Wagensberg (on parla de les tres fases: l’estímul, la conversa, i la comprensió). Quan preparava la sessió, tot i tenir, haver llegir i fet notes al marge del llibre de Wagensberg, baix buscar informació per la xarxa, i, com era d’esperar, en David Bueno en va fer un comentari al diari Avui (5/11/2007).

Els camins es creuen.