ELS NENS, Joan Vinyoli, 1978
Els nens s’han escapat de l’escola i salten, riolers, pels turons que hi ha prop, tirant-se pedres de cotó fluix i boles de farina que els deixen blanquinosos. Tot d’una se’ls apareix un àngel immens de paper vermell, que els deixa atònits i meravellats. Tot el cel és de color vermell. Cantant i cridant i rodolant per terra, tornen feliços a l’escola i t’expliquen el que els ha esdevingut. Tu els dius que no devia ser cap àngel, sinó el reflex de la claror d’un núvol baix. Ells et repliquen, però, que no era cap àngel ni cap núvol, sinó el teu estel, que els protegia i els embadocava. Amb els teus ulls molt foscos i brillants has mirat els nens i has sentit “felicitat”.
Vinyoli, Joan. Poesia completa. Barcelona: Edicions 62, 2008.
21 de març és el Dia Mundial de la Poesia, ho complemento amb dos poemes de Bertolt Brecht traduïts al català per Feliu Formosa, dos poemes de Jacques Prévert, també traduïts al català i un de Gabriel Celaya
MESTRE, APRÈN! Bertolt Brecht, 1953-195
No diguis massa sovint que tens raó, mestre!
Deixa que ho reconeguin els deixebles!
No violentis massa la veritat:
No ho tolera.
Escolta quan parles!
1940, Bertolt Brecht, 1940
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï matemàtiques?
Per què, diria. Que dos trossos de pa són més que un,
prou que ho notaràs.
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï francès?
Per què diria. Aquesta nació s'ensorra.
Frega't el ventre amb la mà i queixa't,
que tothom t'entendrà.
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï història?
Per què, diria. Aprèn d'amagar el cap sota terra
i així potser sobreviuràs.
Sí, estudia matemàtiques, dic,
estudia francès, estudia història!
Brecht, Bertolt. Poemes i cançons. Barcelona: Edicions 62 / Empúries, 1998. Traducció de Feliu Formosa
EL RUC (EL MAL ALUMNE), LE CRANCRE, Jacques Prévert, 1946
Diu que no amb el cap
però diu que sí amb el cor
diu que sí a allò que li agrada
diu que no al professor
està dret
li fan preguntes
i apareixen tots els problemes
de cop i volta riu com un boig
i ho esborra tot
les xifres i les paraules
les dates i els noms
les frases i les trampes
i malgrat les amenaces del mestre
sota els crits dels alumnes aplicats
amb guixos de tots colors
a la pissarra negra de la desgràcia
dibuixa la cara de la felicitat
Aquí podeu veure'n un clip en francès
PÀGINA D’ESCRIPTURA, LA PAGE D'ÉCRITURE, Jacques Prévert, 1946
Dos i dos quatre
quatre i quatre vuit
vuit i vuit fan setze...
Repetiu! diu el mestre
Dos i dos quatre
quatre i quatre vuit
vuit i vit fan setze.
Però vet aquí que l'ocell lira
passa pel cel
el nen el veu
el nen el sent
el nen el crida:
Salva’m
juga amb mi
ocell!
Llavors l'ocell baixa
i juga amb el nen
Dos i dos quatre...
Repetiu! diu el mestre
i el nen juga
l'ocell juga amb ell...
Quatre i quatre vuit
vuit i vuit fan setze
i setze i setze, quan fan?
Setze i setze no fan res
i encara menys trenta-dos
de cap manera
i se'n van.
I el nen ha amagat l'ocell
al seu pupitre
i tots els nens i les nenes
senten la seva cançó
i tots els nens i nenes
senten la música
i vuit i vuit també se'n van
i quatre i quatre i dos i dos
al seu torn foten el camp
i un i un no fan ni una ni dues
un a un se'n van igualment.
I l'ocell lira juga
I el nen canta
i el professor crida:
Quan acabareu de fer el pallasso!
Però els altres nens i nenes
escolten la música
i les parets de la classe
s’esfondren tranquil·lament.
I els vidres tornen a ser sorra
la tinta torna a ser aigua
els pupitres tornen a ser arbres
el guix torna a ser roca
la ploma torna a ser ocell.
Prévert, Jacques. Paroles. París: Gallimard, 2004.
Traducció i adaptació Ibn al-Balat
I aquí podeu sentir aquest poema de Prévert cantat per Yves Montand
EDUCAR, Fermín Gaínza, 1982. Atribuïda erròniament a Gabriel Celaya
Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca...
Hay que medir, pensar, equilibrar...
y poner todo en marcha.
Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino...
un poco de pirata...
un poco de poeta...
y un kilo y medio de paciencia concentrada.
Pero es consolador soñar,
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.
Soñar que, cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada.
Gaínza, Fermín. Casi puro rezo. Buenos Aires: Stella, 1982. Disponible a: http://www.lacrujiaediciones.com.ar/fermin
Comentaris